---
Pietro
Acciarito (1871-1943)
El 27 de juny de
1871 neix a Artena (Roma, Laci, Itàlia) l'anarquista, que intentà assassinar el
rei Humbert I d'Itàlia, Pietro Umberto Acciarito. Fill d'una família molt
pobre, sos pares es deien Camillo Acciarito, que treballava de porter, i Anna
Jossi. No pogué completar estudis i restà en un semianalfabetisme. Procliu a la
depressió, també va patir de pneumotifus. A causa de les dificultats
econòmiques familiars, emigrà a la veïna Roma buscant treball. A la capital
aconseguí obrir un petit taller de manyeria, però així i tot les passà magres.
En aquesta època començà a freqüentar els cercles socialistes i anarquistes i
festejava una al·lota, Pasqua Venarubbia. El 20 d'abril de 1897 tancà
definitivament el seu taller i visità son pare anunciant-li que era l'última
vegada que es veien. Dos dies després, el 22 d'abril de 1897, després del
banquet de gala de la celebració del 29è aniversari del matrimoni reial,
Humbert I d'Itàlia va fer una passejada davant la multitud dirigint-se a
l'hipòdrom de Capannelle per a presenciar al Gran Derbi Reial i quan la
carretel·la reial descoberta arribà a la porta de San Giovanni, l'anarquista es
llançà cap al rei amb la intenció d'apunyalar-lo, però va perdre l'equilibri i
no pogué ferir-lo; caigut a terra, va ser immediatament detingut. Humbert I va
declarar fanfarronament: «Són els inconvenients de l'ofici. Pitjor serà quan
substitueixin els ganivets per armes de foc.» –poc després, el 29 de juliol de
1900 el rei italià va ser assassinat a trets a Monza per l'anarquista Gaetano
Bresci. L'Estat italià va aprofitar l'avinentesa de l'atemptat d'Acciarito per
desencadenar una àmplia repressió vers el moviment llibertari, presentant
l'atemptat com una gegantina conxorxa antimonàrquica. El regicida sempre
declarà que havia actuat personalment, mogut per la misèria. Entre el 28 i el
29 de maig de 1898 va ser jutjat per l'Audiència de Roma i, encara que ningú no
va resultar ferit ni mort, va ser condemnat a treballs forçats a perpetuïtat i
a set anys de confinament aïllat. En sentir la condemna exclamà: «Avui sóc jo,
demà serà el govern burgès. Visca l'anarquia! Visca la Revolució social!» Per a
promoure la tesi del complot antimonarquic, van ser detinguts nombrosos
militants llibertaris, entre ells el fuster anarquista Romeo Frezzi, que morí a
la presó de San Michele a conseqüència de les tortures sotmeses en els
interrogatoris tres dies després de ser detingut. La policia intentà mostrar la
seva defunció com a un suïcidi dient que s'havia copejat al cap dins la seva
cel·la fins a morir, però la maniobra va ser destapada pel periòdic socialista Avanti,
fet que ocasionà un gran escàndol. L'advocat anarquista Francesco Saverio
Merlino intenta, sense èxit, un recurs davant el Tribunal Suprem contra la seva
condemna a cadena perpètua. Passà per diverses presons (Roma, San Stefano i
Portolongone) i el 27 de maig de 1904 va ser portat al Manicomi Judicial de
l'Ambrogiana per ser observat clínicament, ja que els anys d'aïllament total
l'havien desequilibrat psíquicament. Pietro Acciarito va morir el 4 de desembre
de 1943 a l'Hospital Psiquiàtric Judicial (Manicomi Criminal) de la Villa
Medicea dell'Ambrogiana de Montelupo Fiorentino (Florència, Toscana, Itàlia).
---
L'única
imatge coneguda de Pietro Acciarito
---
L'atemptat
d'Acciarito segons la premsa de l'època
---
L'atemptat d'Acciarito segons el setmanari romà La Tribuna Illustrata del 25 d'abril de 1897
---
L'atemptat d'Acciarito segons el setmanari barceloní La Campana de Gràcia del 8 de maig de 1897
Notícia sobre Pietro Acciarito publicada pel diari novaiorquès The New York Times del 14 d'agost de 1897 que parla de «complot anarquista»
Una escena del judici de Pietro Acciarito
Pietro Acciarito durant el judici segons un dibuix de la premsa de l'època
El judici d'Acciarito segons el setmanari romà La Tribuna Illustrata del 9 de juny de 1899
---
---