---
Ivan
Aguéli (1869-1917)
El 24 de maig de
1869 neix a Sala (Comtat de Västmanland, Suècia) el pintor impressionista, filòsof,
orientalista i militant anarquista i animalista John Gustaf Agelii, més conegut
com Ivan Aguéli, Gustave Agneli o Sheikh 'Abd
al-Hadi Aqhili. Fill d'una família burgesa, sos pares es deien Johan
Gabriel Agelii, veterinari, i Anna Kristina Nyberg. Mal estudiant, passà per
diverses escoles (Sala, Västerås, Falun i Visby) i abandonà els estudis en
acabar l'educació secundària. Quan tenia 20 anys volia ser artista, però son
pare es va oposar. No obstant això assistí a l'escola Praktiska Arbetsskolan,
al barri de Brunkebergstorg d'Estocolm (Suècia). En un viatge a l'illa bàltica
de Gotland, dibuixà i pintà molt, demostrant talent en les seves primeres
obres, fet que va atreure l'atenció dels pintors Richard Bergh, Karl Nordström
i Anders Zorn que l'encoratjaren a continuar. L'abril de 1890 s'establí a París
(França), on es relacionà amb el comerciant de pintures i quadres Julien
François Tanguy (Père Tanguy), proper
al cercle dels impressionistes i amic de destacats pintors (Van Gogh, Renoir,
Manet, etc.). Gràcies al seu patrocini, va ser admès al taller del pintor Émile
Bernard, membre de l'«Escola de Pont-Aven», moment en el qual prengué el
pseudònim artístic d'Ivan Aguéli. A
més d'aquesta vocació artística, filosòficament s'interessà pel corrent
espiritualista i, apadrinat per Émile Bernard, va ser admès en la secció
francesa de la Societat Teosòfica, relacionant-se amb el grup teosòfic «Ananta»
(E. J. Coulomb, Jacques Tasset, etc.) i amb la neoteosofia d'Helena Blavatsky i
d'Henry Stell Olcott. També s'interessà pel moviment anarquista, sovintejant
els cercles llibertaris i els artistes militants. En 1891, de tornada a Suècia,
passà per Londres (Anglaterra), on conegué Piotr Kropotkin. Freqüentà la
Societat d'Artistes Suecs i la Biblioteca Nacional d'Estocolm, on llegí sobre
orientalisme. En aquesta època pintà paisatges i escrigué «poemes en colors»,
inspirats en l'obra de Charles Baudelaire. En 1892 retornà a París i mantingué
una estreta amistat amb la militant anarquista, poetessa i defensora dels dret
dels animals Marie Huot. A París allotjà al seu domicili Charles Chatel, gerent
de L'En Dehors i col·laborador de La Revue Anarchiste. Víctima de les
«Lois Scélérates» (Lleis Perverses), va ser detingut l'abril de 1894 per haver
allotjat a casa seva Charles Chatel, aleshores buscat per la policia, i per
haver-se relacionat epistolarment amb la revista anarquista prohibida La Révolte, va ser tancat quatre mesos a
la presó parisenca de Mazas a l'espera de judici. En aquest període de
reclusió, començà a estudiar l'hebreu, l'àrab i l'Alcorà, i a interessar-se de
valent per l'orientalisme. Jutjat entre el 6 i el 12 d'agost de 1894 per
l'Audiència del Sena en l'anomenat «Procés dels Trenta», el setembre de 1894 va
ser absolt i excarcerat. Un cop lliure marxà cap a Alexandria i El Caire
(Egipte), on visqué uns mesos pintant paisatges i retrats dels habitants.
Durant l'estiu de 1895 retornà a París. De cada vegada més es consagrà a
l'esoterisme i a la metafísica, llegint determinats autors (Dionís l'Areopagita,
Villiers de l'Isle-Adam, Fabre d'Olivet, Emanuel Swedenborg, etc.), però sense
deixar de banda la seva obra artística. També estudià amb detall l'hebreu,
l'àrab, l'hindustànic i el sànscrit a l'Escola Especial de Llengües Orientals,
on son professor d'àrab clàssic, l'orientalista Joseph Derenbourg, el va
introduir en el sufisme, especialment l'exegeta Abdallah ibn Omar al-Baidawi (Al Baidawi). Entre 1896 i 1913 va
escriure cròniques sobre les novetats artístiques per a l'Encyclopédie Contemporaine Illustrée, revista creada per Anatole
Théodore Marie Huot, marit de la seva amiga Marie Huot. Després de la mort de
son pare el 22 de desembre de 1896, l'estiu de 1897 retornà a Suècia per a
veure sa mare, però el juliol de 1897 ja era de bell nou a París. En aquesta
època es va convertir a l'islam, però també va estudiar el budisme, el taoisme
i el bahaisme. Entre 1898 i 1899 s'estigué a l'Índia i Colombo (Ceilan; actual
Sri Lanka) en representació de l'Encyclopédie
Contemporaine Illustrée. A Colombo visqué en una madrassa. Sense recursos,
que li enviava sa mare regularment a París, hagué de tornar a França, però
acabà tornant a Colombo, on restà fins 1900. El 4 de juny de 1900, amb el
suport de Marie Huot i en el marc d'accions contra la tauromàquia en plena
Exposició Universal, disparà amb un revòlver contra el torero francès Félix
Robert i el banderiller de la seva quadrilla Ramón Laborda Tejero (Chato Laborda) quan hi anaven amb un
cotxe que els transportava a la plaça de braus de Deuil-la-Barre (Illa de
França, França), on s'havia de celebrar la cursa; Chato Laborda resultà
lleument ferit al braç i al costat dret. Empresonat per aquest fet, va ser posat
en llibertat provisional després de passar unes setmanes de reclusió preventiva
a la presó de Pontoise (Illa de França, França) i de ser condemnat a una multa
i a tres mesos de presó. Gràcies al debat que es desencadenà per aquesta acció
antitaurina, les curses de braus van ser prohibides a la regió parisenca.
Defensor del dret de les dones, en aquesta època va tenir una polèmica sobre el
tema amb l'escriptor August Strindberg, a qui qualificà d'idiota per afirmar
que la dona era inferior a l'home. En 1900 col·laborà en La Revue Blanche i en la revista ocultista L'Iniciation. A París, en 1901, conegué el metge, lingüista i
militant anarquista italià Enrico Insabato, que compartia la mateixa passió per
Orient, i ambdós projectaren la creació d'una mena d'aliança entre els pobles
musulmans, asiàtics i europeus. Ambdós s'instal·laren a Egipte, on publicaren
els periòdics anarquistes i anticolonialistes bilingües en àrab i italià Il Commercio Italiano i Il Convito, on Ivan Aguéli, sota la
signatura de Sheikh'Abd al-Hadi'Aqili,
publicà nombrosos articles, així com traduccions en italià de tractats
esotèrics islàmics. En 1903 rebé al Caire la vista de Marie Huot. Cap el 1907
conegué a Egipte el xeic Abder-Rahman Elîsh El-Kebîr, seguidor del ritus
malikita i un dels caps de la Universitat d'al-Azhar del Caire, que el va
iniciar en el sufisme, esdevenint Sheikh'Abd
al-Hadi'Aquili (Abdul-Hâdî) i mokaddem (representant de la confraria sufí
xadhilita). A començament de 1909 començà a partir un sordesa creixent, però
que no li va impedir continuar amb els seus estudis sobre l'islam esotèric i
exotèric. Durant la tardor de 1909 se separà dramàticament de Marie Huot a
Marsella (Provença, Occitània) i viatjà a Ginebra (Ginebra, Suïssa). Cap a
finals de 1910 conegué l'orientalista René Guénon, que aleshores dirigia la
revista La Gnose, en la qual col·laborà
entre desembre de 1910 i gener de 1912, destacant la publicació de l'assaig
«L'Art pur», publicat el gener de 1911. En 1911 cofundà amb René Guénon a París
la societat secreta sufí «El-Akbariyah», destinada a l'estudi del mestre
andalusí Ibn al-Arabi. L'estiu d'aquest any de 1911 visità Suècia i assistí
esporàdicament a l'escola de pintura de Carl Wilhelmsson a Estocolm. En 1912
exposà en la Societat d'Artistes Suecs, única ocasió de la seva vida en la qual
mostrà les seves obres en públic, però el mateix dia de la inauguració de
l'exposició tornà a París. En 1913 visità la Turena i pintà paisatges de la
vall del Loira. En 1914 retornà, per última vegada, a Egipte, on, a més de fer
de guia i intèrpret d'un grup d'empresaris, es consagrà a la pintura de
paisatges i de personatges del lloc. En 1915, en plena Gran Guerra, les
autoritats britàniques l'acusaren de ser un espia a sou de l'Imperi Otomà i va
ser expulsat d'Egipte, posant-lo en un vaixell cap a Espanya, país neutral. A
finals de febrer de 1916 arribà a Catalunya, però mancat de recursos finances
no pogué retornà a Suècia i s'instal·là a Castelldefels (Baix Llobregat,
Catalunya) i a Barcelona. Completament sord, l'1 d'octubre de 1917 Ivan Aguéli
va ser atropellat per un tren quan passava la via fèrria a l'Hospitalet de
Llobregat (Barcelonès, Catalunya); greument ferit, va morir quan acabava
d'arribar a un hospital de Barcelona (Catalunya). Alguns autors, sense cap
prova concloent, sostenen la teoria que va ser llançat a la via i per tant
assassinat. Les seves restes romangueren a Barcelona fins el 1981, data en la
qual van ser portades a Suècia i enterrades amb ritus islàmics al cementiri
antic de la seva ciutat natal. La major col·lecció de les seves obres d'art es
troben al Museu Aguéli de Sala i al Museu Nacional Suec de Belles Arts
d'Estocolm. En 1969, en el centenari del seu naixement, sis quadres seus van
ser reproduïts en segells suecs.
---
John
Gustaf Agelii amb 20 anys fotografiat per Laura Stenman a Visby
---
Foto
policíaca d'Ivan Aguéli (14 de març de 1894)
---
Fitxa
policíaca d'Ivan Aguéli (1894)
---
Ivan
Aguéli al taller de Carl Eldh
---
Ivan
Aguéli amb un amic
---
D'esquerra
a dreta; drets: Ivan Aguéli, Enrico Insabato i Abdal·lah (criat del xerif
Xaraf). Asseguts: Mohammed Ali Elwibei (intèrpret de l'ambaixada italiana al
Caire) i el xerif Xaraf de La Meca
(Egipte, ca. 1904)
---
Dibuix
de Caran d'Ache sobre l'atemptat publicat al diari parisenc Le Journal (1900)
---
Ivan
Aguéli (ca. 1912)
---
---