--- Miguel
Aguilar Doñate (1895-1954) El 23 de desembre
de 1895 neix a Barcelona (Catalunya) l'anarquista i anarcosindicalista Miguel
Aguilar Doñate. Militant del Sindicat de Productes Químics de la Confederació
Nacional del Treball (CNT) de Barcelona i membre del Comitè Pro Presos de
Catalunya, participà activament en les gran lluites sindicals que sorgiren a
partir de 1917. En 1922, fugint de la dictadura de Primo de Rivera, s'exilià a
França amb sa companya Dolores Morata Díaz i la parella s'establí a Lavelanet.
Entre el 8 i el 10 de maig de 1926 va ser un dels ponents, amb César Flores,
Joan García Oliver, Jacinto Soria i Joan Montserrat, del Congrés Anarquista
celebrat a Marsella i on també assistiren el secretari de l'Associació
Internacional dels Treballadors (AIT) Alexandre Shapiro, el delegat de la Unió
Sindical Italiana (USI) Armando Borghi i el secretari de la Confederació
General del Treball (CGT) de Portugal Manuel Joaquin de Souza. Alguns apunten
que fou expulsat de França en 1927 per dedicar-se a activitats revolucionàries.
En 1931, amb la proclamació de la II República, la parella retornà a la
Península. Durant els anys republicans milità en el Sindicat de Productes
Químics de Barcelona i formà part de nombroses comissions sindicals creades per
negociar amb la patronal. Membre de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i del
Comitè Pro Presos, va ser qualificat com a «anarquista perillós», va ser
empresonat durant curts períodes de temps com a pres governatiu a la presó
Model de Barcelona. Exercí de tresorer del Comitè Regional de Catalunya de la
CNT. El 4 de setembre de 1931, en plena vaga de la construcció, defensà a trets
el Sindicat de la Construcció de la CNT, situat al número 25 del carrer de
Mercaders de Barcelona, de l'assalt de la policia ordenat pel governador civil.
Detingut per aquests fets, va ser deportat el febrer de 1932 a Bata. Més tard
passà a ser obrer de la fàbrica «Azul Ultramar Casa Nubiola», de la qual va ser
acomiadat després d'una vaga de diverses setmanes i acusat de col·locar explosius
a la citada fàbrica. El 28 de febrer de 1933 va ser detingut acusat de
complicitat en l'assassinat de l'encarregat de la Casa Nubiola, atemptat en el
qual també resultà ferit el xofer Hermenegildo Bertran. Més tard, amb el suport
dels companys Martí i Llorens, el Sindicat de Productes Químics li trobà una
feina a la fàbrica «Blanc Zinc» del barri barceloní de Riera d'Horta. Durant la
Guerra Civil esdevingué president del Sindicat de Productes Químics i comptador
del Comitè Regional de Catalunya de la CNT, jugant un paper important en
l'organització de les indústries bèl·liques catalanes. En 1939, amb el triomf franquista,
passà a França on continuà la seva militància. Quan la declaració de guerra, patí
un decret d'expulsió i decidí emigrar a Mèxic. El 19 de juny de 1940 s'embarcà
amb el Cuba, últim vaixell que sortí
de Bordeus, amb son fill major Miguel, restant a Tolosa de Llenguadoc
(Occitània) sa companya amb sos infants petits. Arribà a Fort-de-France
(Martinica) i embarcà amb el Saint-Domingue,
amb altres refugiats, fins a Coatzacoalcos (Veracruz, Mèxic), on
arribà el 26
de juliol de 1940. L'abril de 1941 rebé el suport
econòmic de la Junta d'Auxili
als Republicans Espanyols (JARE). Més tard sa companya i fills
aconseguiren autorització
per a emigrar, però no ho van poder fer a causa de la guerra.
Miguel Aguilar Doñate va morir en 1954 a Mèxic
sense haver poder reunir-se amb sa família. --- Miguel
Aguilar Doñate --- Noticia
de la detenció de Miguel Aguilar Doñate apareguda en La Vanguardia (1 de març de 1933) --- Fitxa
d'asil polític de Miguel Aguilar Doñate del Servei de Migració mexicà (26 de
juliol de 1940) --- Fitxa
d'identificació de Miguel Aguilar Doñate del Servei de Migració mexicà --- --- |