---
Hermilio
Alonso Martínez (1897-1959)
El
15 de gener de
1897 neix a Castilla la Nueva –alguns citen Santander i altres el 27
de desembre de 1895 a Valladolid (Castella, Espanya)–
l'anarcosindicalista
Hermilio Alonso Martínez. D'infant emigrà a l'Argentina i
la lectura de La
Protesta i altres periòdics llibertaris el portà al moviment anarquista. Va
militar en la Federació Obrera Regional Argentina (FORA). En 1919 emigrà a
França i a París s'incorporà al sindicalisme llibertari i criticà el
sindicalisme pur de Pierre Besnard. Com a militant de la Unió Anarquista (UA),
s'oposà que els anarquistes abandonessin la Confederació General del Treball
(CGT), davant el perill que caigués en mans dels comunistes o per formar la
Confederació General del Treball Sindicalista Revolucionària (CGTSR) de
Besnard. Fou un dels fundadors de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua
Espanyola (FGALE) a França (1924-1926), de la qual va ser secretari. Visqué a Bèlgica,
Montpeller i Marsella i va treballà com a electricista. A França creà i
participà en diversos grups artístics i teatrals. Participà en els intents
revolucionaris de l'altra banda dels Pirineus, com ara els fets de Vera de
Bidasoa (1924) i l'aixecament de Prats de Molló (1926). Quan caigué la
dictadura de Primo de Rivera, passà a Catalunya, però retornà desil·lusionat
per la manca de moviment revolucionari. En 1936 marxà a Barcelona, però el
Comitè Nacional de la Confederació Nacional del Treball (CNT) el va enviar com
a enllaç i perquè organitzés l'ajuda vers la Revolució espanyola a França.
Encapçalà la Federació de Comitès Antifeixistes d'Ajuda a Espanya, que aviat
arreplegà més de 70.000 membres; recollí grans quantitats de queviures; amb
Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) recaptà més d'un milió de francs i
realitzà més de 300 mítings antifeixistes i de denúncia de les maniobres
estalinistes. Denunciat pels comunistes al Ministeri de l'Interior francès com
a «anarquista perillós», fou detingut a Besiers i empresonat. Alliberat per les
pressions de l'ambaixada republicana espanyola, fou expulsat, encara que
continuà la seva tasca clandestinament fins al 1939, especialment en
l'organització de l'ajuda dels exiliats que creuaren els Pirineus en la
Retirada i en millorar les condicions dels tancats als camps de concentració
francesos. Amb el triomf feixista, s'instal·là a Mèxic, on formà part del grup
editor de Tierra y Libertad des de la seva fundació. Entre el 26 i el 28
de desembre de 1945 fou delegat per Tierra y Libertad, juntament amb
Rodolfo Aguirre i Floreal Ocaña, al I Congrés de la Federació Anarquista de
Mèxic (FAM). Formà part de la Delegació de la CNT en Mèxic, des de les files de
l'anarquisme més ortodox. Poc abans de finar viatjà per diversos països
americans. Hermilio Alonso Martínez va morir el 16 d'abril de 1959 a Mèxic.
---
Hermilio Alonso Martínez
---
Hermilio Alonso Martínez
---
---