---
Antoni Alorda Gracia (1916-1984)
El 2 d'abril de 1916 neix a Barcelona (Catalunya) l'anarquista i anarcosindicalista Antoni Alorda Gracia. Sos pares es deien Antoni Alorda Bassols i Maria Gràcia. Quan tenia 16 s'adherí a les Joventuts Llibertàries del barri de Gràcia de Barcelona (Catalunya). Durant el Bienni Negre de la II República fou detingut com a membre del Comitè Regional de Catalunya de les Joventuts Llibertàries i tancat a la presó Model de Barcelona. Després fou transferit a la presó de València (València, País Valencià) fins al 1936. El juny de 1936 intervingué en el gran míting de València en representació de les Joventuts Llibertàries de Llevant juntament amb Serafín Aliaga Lledó, Francesc Isgleas Piarnau i David Mayordomo. Quan l'aixecament feixista de juliol de 1936, participà activament als combats a Valencia, especialment en l'assalt a la caserna d'Alameda, que, amb Eduardo José Esteve (Germen Esteve), requisà després com a local de les Joventuts Llibertàries. Quan esclatà la guerra formà part del Comitè Provincial de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) de València. Com a membre del Comitè Peninsular de l'FIJL i del Comitè de Milícies, es mostra contrari a la participació dels anarquistes en els governs republicans. El juliol de 1937 assistí com a delegat del Sindicat del Vestir de València al Congrés Regional de Llevant de la Confederació Nacional del Treball (CNT). El setembre de 1938 assistí a València, com a delegat de les Joventuts Llibertàries de Llevant, al Congrés Regional d'aquesta organització. El 16 d'octubre de 1938 participà en el míting celebrat al Cinema Kursaal de Barcelona, organitzat per la Federació Local de les Joventuts Llibertàries de la capital catalana, en representació de les Joventuts Llibertàries de Llevant, i on intervingueren també José Expósito Leiva, Ramón Liarte Viu i Lorenzo Íñigo Granizo. En 1939 s'integrà en el Comitè Regional de les Joventuts Llibertàries de Llevant i representà aquest comitè en la policia de València. Passà a França gràcies al Comitè d'Esteve Pallarols Xirgu, en 1939 viatjà a Barcelona per muntar una empresa que facilités l'alliberament d'empresonats. De bell nou a França, fou internat al camp de concentració de Sètfonts i després va ser enviat a treballar com a mecànic electricista en un camp d'aviació. En 1940 s'instal·là a Marsella i l'any següent entrà en el Comitè de Relacions de la CNT marsellès. En aquesta ciutat conegué la llibertària Martina Pérez Fontal, que esdevingué sa companya. Entre 1944 i 1945 fou redactor, amb Francesc Botey Badosa i Lucio Gómez Arnaiz, de Ruta a Marsella. En 1945 representà la CNT de Marsella en el Congrés d'aquell any. Assistí al Ple de març de 1945, on fou nomenat membre del Comitè Nacional de l'FIJL a França. A finals de 1945 va ser nomenat secretari de la Comissió de Relacions Provisional del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i de la CNT de Llevant en l'Exili. En 1946 va fer un míting a Marsella. Assistí com a delegat de Marsella al Congrés de 1947. En 1948 fou nomenat secretari de la CNT de Marsella i es caracteritzà per la seva ortodòxia a ultrança. El 14 de juny de 1953 fou nomenat secretari de la Comissió de Relacions de Provença. En 1961 abandonà el Congrés de Llemotges (Llemosí, Occitània) després de rebutjar els desitjos de reunificació de l'MLE majoritaris. En 1965 assistí al Congrés de Montpeller, on presidí diverses sessions. En 1968 representà la CNT en l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT). En 1970 fou secretari del Comitè Regional de Provença de la CNT. En 1974 va fer un míting a París. Fou delegat per Marsella al Congrés de 1975. El 30 de gener de 1977 va ser detingut a Barcelona, amb altres companys, durant un ple clandestí de militants que pretenia reconstituir la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El 28 de maig de 1977 va fer un míting amb Frederica Montseny a la plaça de braus de les Arenes de València. El gener de 1983 assistí com a delegat de Marsella al VI Congrés de la CNT que tingué lloc a Barcelona. Trobem articles seus en Boletín Interno CIR, Espoir, Germinal i Solidaridad Obrera. Antoni Alorda Gracia va morir el 14 d'abril de 1984 al barri de Saint-Tronc de Marsella (Provença, Occitània).
---
Antoni Alorda Gracia
---
Notícia d'un míting d'Antoni Alorda
Gracia publicada en el diari madrileny La
Voz del 19 d'octubre de 1936
---
Relació de membres de la Federació Regional
de Joventuts Llibertàries de Llevant publicada en el periòdic valencià Nosotros del 17 de juny de 1937
---
Notícia d'un míting d'Antoni Alorda
Gracia publicada en la Hoja Oficial de la
Provincia de Barcelona del 17 d'octubre de 1938
---
Notícia sobre Antoni Alorda Gracia
apareguda en el diari madrileny La
Libertad de l'1 de març de 1939
---
Ordre de busca i cerca a nom d'Antoni
Alorda Gracia publicada en el Boletín
Oficial de la Província de Cáceres del 27 de desembre de 1939
---
Antoni Alorda Gracia durant un congrés
confederal
---
Necrològica d'Antoni Alorda Gracia
publicada en el periòdic tolosà Cenit
del 2 de maig de 1984
---
---