---
Amor Nuño (1913-1940)
El 2 de desembre de 1913 neix a Piñera (Cudillero, Astúries, Espanya)
l'anarquista i anarcosindicalista Ricardo Amor Nuño Pérez. Son pare, Ricardo
Nuño Huergo, era un militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i sa
mare es deia Carolina Pérez, i ambdós regentaven una botiga d'ultramarins i de
begudes a Cudillero. Quan tenia 18 anys fou detingut a Madrid per portar una
pistola. Xofer i mecànic de professió, en maig de 1934 s'afilià al Sindicat del
Transport de la CNT de Madrid i fou secretari de les Joventuts Llibertàries
madrilenyes que es constituïren en aquella època. En 1936 fou nomenat secretari
de la Federació Local de Sindicats de la CNT de Madrid, càrrec confirmat a
començaments de 1937. Durant el mes de setembre de 1936 formà part com a jurat
dels Tribunals Populars que es constituïren a la Presó Model madrilenya a
instàncies del president interí del Tribunal Suprem, Mariano Gómez. El 7 de
novembre de 1936 va ser nomenat representant de la CNT en la primera Junta de
Defensa de Madrid, presidida pel general José Miaja Menant, i on ocupà la
Conselleria d'Indústries de Guerra –anomenada d'antuvi de Producció–, al
principi, i la de Transports, després, fins al 23 de desembre d'aquell any quan
dimití per pressions de Cipriano Mera, amb el suport de Amor Buitrago i
d'Eduardo Val. Creà la «Columna Amor y Libertad», que comandà amb Isidro Albert
al front madrileny (Toledo, Bargas, Olías, etc.) en 1936. El febrer de 1937 fou
nomenat secretari del Sindicat del Transport madrileny. L'abril de 1937 la
Regional Centre de la CNT l'elegí per a la secretaria de la Federació Nacional
d'Indústria del Transport (FNIT), per la qual cosa es traslladà a Barcelona. El
març de 1937 va fer mítings a la capital catalana, on fou detingut el 2 de juny
per la policia comunista acusat de possessió d'armes, després de trobar-li una
pistola, i restà tancat gairebé tres setmanes –només sortí gràcies a les
gestions de Miaja. L'abril de 1938 fou comissari de Transports, alhora que militava
en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), i també exercí de comissari de
l'Escola d'Aplicació d'Oficials de l'STE. El març de 1939 fou detingut per
l'Exèrcit franquista a Alacant i tancat als camps de Los Almendros i Albatera.
Poc després fou portat a Madrid, on fou torturat, jutjat en consell de guerra,
condemnat a mort i tancat en espera d'execució. Amor Nuño fou afusellat el 17
de juliol de 1940 al Cementiri de l'Est de Madrid (Espanya) i el seu cos
llançat en una fossa comuna. En 2004 l'escriptor Jorge Martínez Reverte, en el
seu llibre La batalla de Madrid, acusà directament i sense molt de fonament
Amor Nuño, com a representant de la Federació Local de Sindicats de la CNT en
la Junta de Defensa de Madrid, i a les comunistes Joventuts Socialistes Unificades
(JSU) en la Conselleria d'Ordre Públic de la Junta de Defensa de Madrid, els
responsables de la qual eren Santiago Carrillo i José Cazorla, de les saques
de detinguts de les presons madrilenyes el novembre de 1936, entre elles les de
la matança de Paracuellos del Jarama, i tot amb la possible aquiescència del
ministre de Justícia Joan García Oliver. Altres autors, com ara Antonio Elorza,
acusen directament Vittorio Codovilla (Camarada Medina), representant
del Komintern a Espanya, de les execucions en massa de Paracuellos. La
responsabilitat d'Amor Nuño, i de la CNT, en les saques madrilenyes és
un tema obert i que ha fet córrer molta tinta.
---
Amor Nuño
---
Junta de Defensa de Madrid. El tercer per l'esquerra és Amor Nuño
---
