---
Ramòn Andrés Crespo
(1904-1980)
El 23 de setembre de 1904 –algunes fonts citen erròniament
1905– neix a Ricla (Saragossa, Aragó, Espanya) el
militant anarquista i anarcosindicalista Ramón Andrés Crespo. Sos pares es
deien Ramón Andrés i Pilar Crespo. Quan tenia 12 anys va instal·lar-se a
Saragossa, on va començar a militar en el moviment anarquista i va formar part
amb Joaquín Ascaso Budría del grup anarquista «Los Indomables». En 1925, fugint
de la repressió de Primo de Rivera, va exiliar-se a França, on va militar en
diversos grups anarquistes fins la caiguda de la Dictadura. En 1931, amb la
proclamació de la República, torna a Saragossa, on es converteix en un dels
puntals més important de la Confederació Nacional del Treball (CNT), tot
assumint les tesis més anarquistes i radicals durant els anys republicans,
participant en els grups d'acció de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), al
costat de Joaquín Ascaso Budría, Joaquín Aznar Solanas i altres defensors de la
línia apuntada per Joan García Oliver de la «gimnàstica revolucionària». El
setembre de 1931 va encapçalar la secretaria de la Federació Local de
Saragossa, i en el Congrés Regional celebrat aquell mes es va mostrar força
antisindicalista. L'octubre de 1931 va ser detingut per contraban d'armes, i de
bell nou el gener a Osca (Aragó, Espanya) i el maig de 1932 per possessió
d'explosius. El 2 de juliol de 1933 va participar en l'assemblea míting pro
presos de Madrid (Espanya) en representació d'Aragó. Entre octubre i desembre
de 1933 fou comptador del Comitè Nacional de la CNT a Saragossa. El desembre
d'aquell any va participar en el Comitè Revolucionari durant la insurrecció
llibertària aragonesa i per la qual cosa va acabar empresonat, ben igual que
Agusto Moisés Alcrudo Solórzano, Buenaventura Durruti Domínguez, Cipriano Mera
Sanz, Isaac Puente Amestoy, etc. El febrer de 1936 va ser alliberat arran de
l'amnistia atorgada pel Front Popular i tot seguit es va incorporar en la
lluita per la Revolució, fent mítings a la zona de Benasque, amb Francisco
Muñoz, a començaments de juliol de 1936. Quan va esclatar la rebel·lió
feixista, va ser dels pocs militants saragossans que van saber estar en el seu
lloc i un cop que la resistència es va fer impossible, va abandonar la ciutat a
peu fins guanyar zona republicana amb sa companya María Castañera, que acabarà
detinguda i afusellada pels feixistes. El setembre de 1936 va fer mítings a
Barbastre amb Ara, Arnal, Alberola i Maravilla. Va organitzar el Batalló
«Aragón Confederal», amb el qual va combatre al front aragonès fins que va
caure ferit l'octubre de 1937, restant coix per sempre. En aquesta època va
tenir molta influència en els cercles anarcosindicalistes i faistes i se'l va
considerar molt lligat a Ascaso i força contrari a Miguel Abós Serena. Va
residir a la comarca d'Alcanyís fins al definitiu avanç feixista. Evacuat a
França, va aconseguir un passatge cap a Puerto Plata (República Dominicana), on
arribà el 23 de febrer de 1940 amb el buc De la Salle, i s'instal·là a
Santo Domingo (República Dominicana). Posteriorment marxà a Mèxic, on
arribà el 30 de gener de 1944 a Progreso (Yucatán, Mèxic). A l'exili treballà
de jardiner i horticultor. El 20 de desembre de 1973 retornà a la península,
instal·lant-se a Saragossa, on va participar en la reconstrucció de la CNT,
organització on va militar fins a la seva mort. Ramón Andrés Crespo va morir el
22 de desembre de 1980 a l'Hospital Clínic de Saragossa (Aragó, España) i va
ser enterrat dos dies després al cementiri de Torrero d'aquesta ciutat.
---
Foto antropomètrica de Ramón Andrés Crespo
---
Ramón Andrés Crespo (1943)
---
Necrològica
de Ramón
Andrés Crespo apareguda en el periòdic tolosà Espoir de l'1 de febrer de 1981
---
Necrològica
de Ramón
Andrés Crespo publicada en el periòdic madrileny CNT de febrer de 1981
---
---