---
María
Ascaso Abadía (1908-1968)
El 5 de maig
de 1908 neix a Almudèver (Osca, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista María
Ascaso Abadía. Sos pares es deien Domingo Ascaso Corredor, comerciant, i Emilia
Abadía Abad i era la germana petita dels destacats militants anarquistes
Domingo i Francisco. Es guanyava la vida com a modista. En 1924 es refugià amb
sa mare al domicili de la militant llibertària María Barajas, qui l'havia posat
a disposició dels companys buscats per la policia i on van estar allotjats,
entre d'altres, Felipe Alaiz de Pablo i Hermós Plaja Saló; poc després, amb sa
mare passà a França per a trobar-se amb sos germans Domingo i Francisco. En
1926 participà en les activitats del «Comitè Ascaso, Durruti i Jover», creat
per demanar la llibertat dels tres militants anarquistes (Buenaventura Durruti
Domínguez, Francisco Ascaso Abadía i Gregorio Jover Cortés) detinguts a França
i en perill de ser extradits al Regne d'Espanya, i va ser allotjada amb sa mare
a casa de Berthe Fabert i Séverin Ferandel, dos dels principals animadors del
citat comitè. Posteriorment esdevingué la companya de Lluís Riera Planas (Pere
Carner), amb qui tingué un infant, Sol. Durant la Revolució espanyola, amb
Paula Feldstein i Lluís Riera Planas, fou responsable de la «Colònia
Ascaso-Durruti», oberta per Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) a
Llançà (Alt Empordà, Catalunya) i on s'acolliren uns 300 infants, la majoria
orfes. En 1939, amb el triomf franquista, creuà els Pirineus i el juliol de
1939 formà part d'un grup de 150 refugiats, entre ells son company, son infant
i sa mare, la majoria membres de la Confederació Nacional del Treball (CNT),
que, malgrat tenir els papers en regla, no pogueren embarcar en cap nau amb
destí a Mèxic, per mor de la intervenció dels responsables comunistes, que en
l'últim moment havien substituït el Servei d'Evacuació dels Refugiats Espanyols
(SERE) i havien efectuat una tria entre els refugiats que fugien. Son company
morí de de tifus en un camp de concentració a prop de Bordeus (Aquitània,
Occitània); també son fill Sol finà en un camp de concentració francès. Poc
després es casà amb el xofer i mecànic, i militant de la Unió General de
Treballadors (UGT), Mariano Francés Alonso. Posteriorment aconseguí embarcar
amb el buc De la Salle cap a San Felipe de Puerto Plata (Puerto Plata,
República Dominicana), on arribà, amb sa mare Emília i son company, el 23 de
febrer de 1940. Visqué a Ciudad Trujillo (actual Santo Domingo, República
Dominicana) i a Santiago de los Caballeros (Santiago, República Dominicana) i
en 1942, amb el suport de la Junta d'Auxili als Refugiats Espanyols (JARE), es
traslladà a Mèxic, on continuà militant en el nucli confederal de l'exili.
María Ascaso Abadia va morir de càncer el 10 de març de 1968 a la Ciutat de
Mèxic (Mèxic). A vegades les seves dades biogràfiques es confonen amb els de sa
cosina María Ascaso Budría, també militant anarquista i germana de Joaquín
Ascaso Budría.
---
María
Ascaso Abadía i Buenaventura Durruti (1936)
---
María
Ascaso Abadía
---
Necrològica
de María Ascaso Abadía publicada en el periòdic tolosà Espoir del 14 d'abril de 1968
---
Necrològica
de María Ascaso Abadía publicada en el periòdic tolosà Espoir del 14 d'abril de 1968
---
---