---
Silvio
Astolfi (1909-?)
El 9 de gener de
1909 neix a Sacile (Friül) l'anarquista il·legalista Silvio Astolfi, que va fer
servir els pseudònims d'Eugenio Sartor
i Eugenio Poletti. Sos pares es deien
Giovanni Astolfi i Agata Zorzetto. Es guanyava la vida com a paleta i a Itàlia,
sembla, no participà en activitats polítiques. En 1927, per a no realitzar el
servei militar, emigrà a l'Argentina. A Buenos Aires treballà de metal·lúrgic i
esdevingué amic de l'anarquista Severino Di Giovanni, qui exercí sobre ell una
forta influència i que el portà a adherir-se al seu grup anarquista
il·legalista, del qual eren membres els germans Scarfó, Emilio Uriondo, José
Paz, Giulio Montagna, Giuseppe Romano, Agostino Cremonesi i Jorge Tamayo. Durant
dos mesos mantingué un fals festeig amb América Josefina Scarfó, amant de Di
Giovanni, per a facilitar la comunicació entre ambdós. Entre 1928 i 1930
participà en la major part de les expropiacions i dels atemptats realitzats pel
grup, accions que van crear una forta polèmica en el moviment llibertari argentí.
Després de l'execució l'1 de febrer de Severino Di Giovanni i de Paulino Scarfó,
s'integrà en el grup il·legalista encapçalat per l'anarquista xilè Jorge Tamayo
(Gavilán) amb qui participà, com a
xofer, el 2 de maig de 1931 en l'atac del pagador de l'empresa Villalonga. Durant
la fugida i en un intercanvi de trets amb policies, va ser ferit al cap i un
dels seus companys, Morgan, de 18 anys, mort. Després d'abandonar el cotxe,
mentre Tamayo fugia pel seu compte, tot sagnant, intentà escapar de la policia.
Després d'una llarga persecució a peu, amb tramvia i amb taxi i de nombrosos
intercanvis de trets, durant els quals va ferir i matar almenys tres policies,
finalment va ser evacuat per un taxi que hi passava per atzar el xofer del qual
era militant de la Unión de Resistencia de Chauffeurs (URC, Unió de Resistència
dels Xofers). D'antuvi s'amagà a casa de Benedicta Settecase de Montaña i de
Gioacchino Scorrano Bayo, a finals de maig a casa de Nicola Recchi i,
finalment, al refugi de Gino Gatti. Aquest últim el portà a La Plata (Buenos
Aires, Argentina), on el doctor Delachaux, simpatitzant anarquista, el guarí de
les seves greus ferides. Posteriorment es refugià a Montevideo (Uruguai), on
restà dos anys. Segons altres versions, marxà cap a Barcelona (Catalunya) per
reunir-se amb Buenaventura Durruti. El 10 d'agost de 1933 participa en una
reunió anarquista a Buenos Aires i va aconseguir fugir quan la policia encerclà
l'immoble i detingué nombrosos militants, com ara Marello Fune, Antonio Bragio,
Antonio González, Giovan Battista Bustamante, Filippo Biarritz, José Rodríguez
i Umberto Lanciotti. A partir d'aquí es perd el seu rastre. En 1942 figurava a
totes les llistes de recerca establertes tant per la policia argentina com per
les autoritats feixistes italianes. Segons algunes versions, en 1937 hauria
estat assassinat pels serveis secrets o per la policia argentines. Una altra
versió assegura que morí en 1935 a Barcelona i América Scarfó digué que fou abatut
al front durant Guerra Civil espanyola.
---
---
Fotos
policíaques de Silvio Astolfi
---
---