---
Mauro
Bajatierra Morán (1884-1939)
El 8 de juny de
1884 neix a Madrid (Espanya) el periodista, escriptor i propagandista
anarquista i anarcosindicalista Mauro Bajatierra Morán, que va fer servir els
pseudònims de Patrocinio Gallego i Juan
Beranza. Son pare, Ramón Bajatierra López, era l'amo d'una fleca i
políticament conservador i sa mare, Carlota Morán Moreno, morí molt jove. Per
influències familiars es dedicà l'ofici de forner. D'antuvi, encara que fervent
anarquista, va estar afiliat tota sa vida al sindicat socialista Unió General
de Treballadors (UGT), com tota la Societat d'Obrers Forners, coneguda
posteriorment com Societat d'Arts Blanques, i va ser força admirat per la resta
d'obrers, ja que secundava les vagues malgrat tenir indústria pròpia. Quan la
Confederació Nacional del Treball (CNT) desenvolupà estructures sindicals en el
seu gremi a Madrid també s'afilià a la central anarcosindicalista i a l'Ateneu
Sindicalista. Va viatjar arreu d'Europa, on va afermar els seus coneixements de
francès, d'alemany i d'italià. Va participar activament en el llibertari Centre
Federal del carrer Aguilera de Madrid, al costat del seu gran amic Pedro
Vallina. Patí presó en diverses ocasions, fins a 15 anys en total durant sa
vida, i fou membre de la maçoneria –fou iniciat el 10 d'octubre de 1916 a la
madrilenya lògia «La Cantoniana» i va pertànyer a la lògia francesa «Plus
Ultra». Gran lector, va crear diverses publicacions (Nueva Senda, El
Quijote, etc.), conreà la prosa infantil i va escriure novel·les i obres de
teatre. Com a militant anarquista, l'1 de gener de 1913 fou secretari del «Gran
Míting Monstruós» en suport dels presos polítics i socials convocat per
l'Ateneu Sindicalista de Madrid. Presidí la Federació d'Obrers i de Peons
(FOP), a la qual va representar en el Congrés Internacional per la Pau de
Ferrol de 1915 contra la guerra que aleshores assolava Europa; aquest mateix
any va intentar fusionar la FOP amb la Federació Nacional d'Agricultors (FNA),
per la qual cosa es va traslladar a Còrdova –conjuntura que va aprofitar per
realitzar mítings arreu d'Andalusia (Montoro, Bujalance, Castro, Còrdova,
Sevilla). El 21 de novembre de 1916 va representar la FOP en el IV Congrés de
l'FNA de Vilanova i la Geltrú. Aquest mateix any va assistir, amb Eusebi Carbó,
al Congrés de la UGT amb l'objectiu de concretar un possible pacte amb la CNT.
En aquesta època abandonà el grup anarquista madrileny «Los Iguales», on
militaven llibertaris de renom, com ara Moisés López, Feliciano Benito o Pedro
Merino, i del qual va ser un dels fundadors. En 1918 va participar en la
Campanya Nacional de Propaganda i en la preparació del Congrés de la Comèdia de
la CNT, al qual va assistir i va signar el document anarquista de declaració de
principis del comunisme llibertari. Durant la tardor de 1919 va participar en
una gira de difusió de l'anarcosindicalisme a la conca de Peñarroya. Va ser un
dels fundadors de l'Ateneu del carrer Pizarro que serà tancat en 1920 arran
d'una de les seves detencions. En aquesta època va ser molt amic d'Andreu Nin.
En 1921 fou detingut un temps, amb motiu de l'atemptat contra el cap del Govern
espanyol Eduardo Dato, acusat de ser el subministrador de les pistoles per
cometre el magnicidi, però en el judici d'octubre de 1923, en el qual el fiscal
li demanava 15 anys de presó, no va ser condemnat per manca de proves, encara
que fou desterrat –també havia estat detingut en 1913 arran de l'atemptat de
Sancho Alegre contra Alfons XIII. En 1922 va ser membre del Comitè Regional
clandestí de la CNT de Rioja, Aragón i Navarra amb seu a Saragossa. El juny de
1922, sota la falsa identitat de Juan Beranza, va aconseguir el permís
del governador de Saragossa per llogar una sala on, l'11 de juny, es realitzarà
el Ple clandestí de la CNT que va decidir la separació del sindicat confederal
de la III Internacional i l'adhesió a la nova Associació Internacional dels
Treballadors (AIT); en aquest ple, també es adoptar una moció que trencava amb
l'apoliticisme tradicional cenetista. Entre 1922 i 1923 va realitzar tasques
orgàniques amb M. Pérez a Sevilla i el setembre de 1923 féu un míting amb José
María Martínez a Avilés. Durant la dictadura de Primo de Rivera va visitar les
presons en diverses ocasions i va viure exiliat a França i a Bèlgica una
temporada. En 1927 va ser processat pel famós «Complot del Puente de Vallecas» i
aquest mateix any va ser un dels fundadors de la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI), vinculant-se sempre als grups específics. En 1930 va passar una
temporada per Castro del Río. Durant els anys republicans va fer mítings,
fomentà polèmiques en la premsa llibertària i fou jutjat en diverses ocasions
per delictes de premsa. El 30 d'abril de 1935 va ser jutjat per la publicació
del fullet Contra el capitalismo y contra
el Estado i fou condemnat per un delicte d'inducció a la rebel·lió a sis
mesos i un dia de desterrament amb presó sense fiança. Durant el període
bèl·lic es va convertir en el símbol dels corresponsals de guerra de la premsa
anarquista, col·laborant en diversos periòdics (Catalunya, CNT, Fragua
Social, El Frente, Solidaridad Obrera, etc.) i dirigí Frente
Libertario. Les seves cròniques estan reconegudes com les millors
d'aleshores. A finals de 1937 va ser nomenat comissari de guerra i a partir del
3 de desembre de 1937 formà part de la secció espanyola de Solidaritat
Internacional Antifeixista (SIA). Al final de la guerra va fer costat el
Consell Nacional de Defensa, encapçalat pel coronel Segismundo Casado, i
s'oposà firmament a l'intent de cop comunista que generà la constitució
d'aquest organisme. Quan va caure Madrid a mans de les tropes feixistes, es va
negar a abandonar la capital. Mauro Bajatierra Morán va morir el 28 de març de
1939 al carrer Torrijos del barri de La Guindalera de Madrid (Espanya),
afusellat a la porta de ca seva després d'haver mantingut un tiroteig amb les
tropes franquistes durant la desfilada de la victòria –altres fons diuen que
va ser detingut, jutjat sumàriament i afusellat el 2 d'abril d'aquell any. El
certificat oficial de defunció diu que morí d'un «síncope». Sa companya, Julia
Agudo, va morir el 4 de desembre de 1969 a Madrid (Espanya). Durant sa vida,
Bajatierra va col·laborar en infinitat de publicacions (Acció Libertaria,
Acracia, CNT, Cultura y Acción, ¡Despertad!,
Fragua Social, Hombre Libre, Humanidad, El
Liberal, El Libertario, Mar y
Tierra, Proa, La Protesta, Los Quijotes, Redención, Le
Réveil, La Revista Blanca, Ruta Confederal, Solidaridad
Obrera, Tiempos Nuevos, La Tierra, El Trabajo, El Tranviario, Umbral, ¡¡Unión!!, etc.) i és autor de nombrosos
llibres i fullets –molts publicats en «La Novela Ideal»–, entre els quals
destaquen Un ensayo revolucionario, La violencia social-fascista,
El alma de la campiña, Desde las barricadas. Una semana de revolución
en España. Las jornadas de Madrid en agosto de 1917 (1918), Comentarios
al II Congreso de la Confederación Nacional del Trabajo de España (1920), Como
las águilas (1927), La virgencita de los Merinales (1927), El
pitu de Peñarudes (1927), Del Madrid de mis amores (1928), El
alimañero (1928), La alegría del barrio (1929), Fuera de la ley
(1929), El hombre que perdió el alma blanca (1929), Canciones
anarquistas: airones de guerra contra el capitalismo y contra el estado
(1930), Contra el capitalismo y contra el Estado (1930), Los ateneos
libertarios. Su orientación. Su moral. Su táctica revolucionaria. Demostración
de cómo se enseña a nuestros camaradas en la vida de los centros libertarios
(1930), La justicia de los montañeses (1930), Hacia otra vida
(1930), La rapaza de pradal (1930), Cómo deben resolver los campesinos
el problema de la tierra (1931), ¿Quienes mataron a Dato? (1931), Crónicas
del frente de Madrid (1937), Crónica de guerra (1937), La guerra
en las trincheras de Madrid (1937), etc. En 2011 Julián Vadillo Muñoz publicà la biografia Mauro Bajatierra, anarquista y periodista de acción.
---
Mauro
Bajatiera (ca. 1913)
---
Mauro
Bajatierra (primer per la dreta) en arribar a Madrid, amb Salvador Seguí (amb
maletí) i altres anarcosindicalistes catalans, per realitzar una gira
propagandística (primers dies d'octubre de 1919)
---
Mauro
Bajatierra amb altres anarcosindicalistes (Salvador Seguí, Ángel Pestaña, Simó
Piera, Domingo Martínez, Francesc España i Josep Molins Montserrat) en sortir
del míting organitzat per l'Escuela Nueva a la Casa del Poble de Madrid (4
d'octubre de 1919)
---
Mauro
Bajatierra en un detall de l'anterior fotografia
---
Bajatierra
(dret al centre) amb altres destacats anarcosindicalistes (Seguí, Pestaña,
Piera, etc.) a Madrid (1920)
---
D'esquerra a dreta:
Ignacio Delgado, Adolfo Díaz, Mauro Bajatierra, Luis Bataille, Tomás de La
Llave i José Miranda, en sortir de la presó, un cop notificada l'ordre de
llibertat després de ser jutjats per l'assassinat del president del Consell de
Ministres Eduardo Dato Iradier (Madrid, 11 d'octubre de 1923)
---
Mauro
Bajatierra (París, 25 de març de 1924)
---
Mauro
Bajatierra (1924)
---
Caricatura de
Bajatierra (1936)
---
Mauro
Bajatierra, periodista de guerra
---
Bajatierra,
periodista de guerra
---
Amb Frederica
Montseny i Claro José Sendón en la conferència de la primera La Commune de París y la Revolución española al Cinema Coliseum de València (14 de març de 1937)
---
Bajatierra en
un detall de l'anterior fotografia
---
