---
Francesco Barbieri (1895-1937)
El
14 de desembre de 1895 neix a San Costantino di Briatico (Calàbria, Itàlia) el
militant anarquista i combatent antifeixista Francesco Barbieri, també conegut
com Ciccio. Nascut en una família folgada –sos pares van ser Giovanni
Barbieri i Arena Domenica–, va aconseguir diplomar-se com a pèrit agrari a
l'Escola d'Agricultura en 1914. Va començar a militar en el moviment anarquista
ben aviat i va emigrar cap a l'Argentina. Sensible a la propaganda patriòtica
de l'ambaixada italiana a l'Argentina, es va allistar com a voluntari en les
tropes d'assalt durant la Gran Guerra. Dues vegades ferit, va ser condecorat. A
principis de 1919 va tornar a Calàbria i va quedar força decebut en comprovar
que el govern no lliurava terres als excombatents. Després de fer seves les
idees anarquistes, va participar en una cooperativa agrícola com a comptable.
Quan van sorgir les discrepàncies, va marxar a una cooperativa de consum, però
l'adhesió al partit feixista era obligatòria, per la qual cosa va negar-se a
ingressar i aprofitant una disposició legal en favor dels excombatents, va
retornar a l'Argentina l'abril de 1922 per a treballar a la Patagònia. La
repressió i els 1.500 vaguistes de l'anarcosindicalista Federació Obrera
Regional Argentina (FORA) afusellats per l'exèrcit a la Patagònia entre 1921 i
1922 van fer que restés a Buenos Aires, on va freqüentar els grups italians
socialistes i anarquistes que li van trobar una feina com a portuari i aprenent
en una impremta. En 1924 va participar en el boicot del creuer propagandístic
que el paquebot «Itàlia» feia a favor del feixisme mussolinià, que va portar la
detenció de nombrosos militants italians que com ell eren membres del «Comitato
Antifascista Italiano». Va poder fugir i va contactar amb anarquistes
calabresos, com Severino Di Giovanni, els germans Alejandro i Paulino Scarfó,
així com Silvio Astolfi, Umberto Lanciotti i Miguel Arcàngel Roscigna; tots
plegats, van formar un grup per combatre el feixisme i també per fer costat la
campanya contra la condemna de Sacco i de Vanzetti. Les accions consistien a
cometre atemptats amb dinamita contra objectius nord-americans; en van fer més
de vint. Barbieri, aprofitant els coneixements adquirits durant la guerra, era
el responsable de la fabricació de bombes. En 1926, quan Buenaventura Durruti i
Francisco Ascaso van arribar a l'Argentina, el grup va col·laborar activament
en diverses expropiacions en empreses angloargentines. El 3 de maig de 1928 Di
Giovanni va col·locar una maleta amb una bomba en el consolat d'Itàlia, l'explosió
de la qual va provocar nou morts i 24 ferits. La repressió policíaca contra el
moviment anarquista italià va obligar Barbieri a refugiar-se primer a
Montevideo, després a Rio de Janeiro i finalment a Belo Horizonte, on la
policia brasilera el va expulsar a Itàlia. Una violenta polèmica va esclatar en
els cercles llibertaris argentins: La Protesta, òrgan de la FORA, que
pretenia ser un sindicat anarquista amb moltes crítiques a l'anarcosindicalisme
espanyol considerat com a reformista, sota la ploma d'Abad de Santillán i de
López Arango, va denunciar pràcticament el grup de Di Giovanni, acusant-lo de
fer el joc a la policia; La Antorcha, periòdic anarquista crític amb la
FORA i víctima dels seus sicaris armats en 1926, tendia a justificar els
atemptats. La polèmica va aturar quan López Arango va ser assassinat a ca seva
per Di Giovanni, que va exigir un jurat d'honor anarquista per resoldre el
problema entre Santillán i ell; evidentment va ser «indultat». Barbieri, que no
tenia cap càrrec en contra seu a Itàlia, va romandre un temps a Calàbria, però
va ser detingut per activitats antifeixistes i condemnat a un any i sis mesos
de presó. El febrer de 1930 va aconseguir evadir-se del penal i va poder
arribar clandestinament a Marsella, on va fer contacte amb els refugiats
antifeixistes italians. El març de 1931 va ser condemnat en rebel·lia a un any
i sis mesos de presó per emigració clandestina i com a «subversiu perillós». A
mitjans de 1931, instal·lat a Lió, va participar activament en el grup
anarquista «Sacco et Vanzetti». El 27 de febrer de 1932 va ser condemnat a Toló
a vuit mesos de presó per ús de documentació falsa. Purgada la pena, va marxar
a Ginebra. La policia italiana li va atribuir una sèrie d'atemptats
antifeixistes a la Costa Blava i a Lió. En 1932 va conèixer Camillo Berneri que
el considerava «un company valent, indispensable pera la lluita armada». En una
nota de juny de 1935 a consols italians a Europa (França, Suïssa, Bèlgica,
Espanya, Holanda i Alemanya), el director de la policia política feixista
jutjava Barbieri com una mena de «consultor militar» dels anarquistes i que en
els seus viatges els assessorava en la fabricació d'explosius; a més, el
dossier polític de Barbieri estava compost d'unes 413 cartes redactades durant
desenes d'anys per zelosos servidors del règim feixista, que reproduïen
notícies transmeses per la policia sobre les principals activitats llibertàries
de l'anarquista calabrès. L'octubre de 1935 va ser expulsat de Suïssa i va
passar un temps a casa de Berneri a París. Va participar indirectament en la
«Conferència de discussió» que els anarquistes italians Berneri, Giglioli i
altres havien preparat per elaborar un programa insurreccional. Berneri va
aconsellar Barbieri que es refugiés a Espanya on podria contactar amb el grup
italià i amb amistats del període argentí. Va marxar a Palma (Mallorca) per
muntar una empresa d'importació i exportació de fruites i verdures. Durant un
dels seus nombrosos viatges a Barcelona, va ser denunciat per la policia
italiana el febrer de 1936, detingut i empresonat. El Ministeri d'Afers
Exteriors italià va demanar l'extradició o la seva expulsió a Portugal, on era
més fàcil la repatriació; però, després de dos mesos de presó, va ser alliberat
gràcies a un decret d'amnistia. Va retornar clandestinament a Suïssa i el 25 de
juliol de 1936 va arribar amb un grup d'anarquistes suïssos a una Barcelona en
plena revolució llibertària. En aquesta ciutat va trobar Berneri i italians
exiliats a França que també havien passat la frontera. Va formar part de la
Secció Italiana de la Columna Ascaso, de la qual Berneri era membre del Consell
de Defensa i Barbieri es va convertir en el seu ajudant de camp. Després de la
batalla de Monte Pelado d'agost de 1936, al front d'Osca (Aragó), va seguir
Berneri a Barcelona, on aquest va començar a publicar Guerra di Classe.
Mentre, Barbieri va organitzar una xarxa d'atenció als milicians italians;
recaptant fons, armes, medicaments, ambulàncies, etc., i mantenint relacions
amb altres dirigents espanyols servint d'agent de contacte. Quan es va
estructurar l'organització dels anarquistes italians («Comitato Anarchico di
Defessa»), encapçalada per Virgilio Gozzoli, Barbieri no va tenir cap funció
precisa; però segons un informe la policia feixista italiana seria el cap d'un
grup de militants anarquistes (Umberto Marzocchi, Rabitti, Ercolani,
Schiaffonatti, etc.) que havien format «una policia secreta encarregada de
comprar armes per liquidar estalinistes». El pis on vivien Barbieri, Berneri,
Mastrodicasa, Fantozzi, Tosca Tantini i Fosca Corsinovi –a la plaça de l'Àngel
núm. 2, 2n, 2a–, va ser moltes vegades violat per comunistes i ugetistes
durant les jornades de Maig de 1937 a Barcelona. Durant els Fets de Maig
Barbieri es trobava a Barcelona convalescent d'una ferida de guerrra. Sobre les
sis de la tarda del 5 de maig de 1937 una patrulla amb braçals de la UGT d'uns
15 homes armats, dirigida per un Mosso d'Esquadra vestit de paisà, que es va
identificar amb la placa 1.109 –la companya de Barbieri ho va anotar–, va irrompre
al pis dels companys i després d'un violent altercat, Barbieri i Berneri van
ser portats cap a la plaça de Catalunya. Les dones van quedar soles. Aquella
mateixa nit es va trobar el cos de Barbieri a les Rambles de Barcelona per la
Creu Roja amb diverses ferides de bala a l'esquena i portat al dipòsit de
l'Hospital Clínic, amb va ser identificat l'endemà pels companys Canzi, F.
Corsinovi, V. Mazzone i Umberto Marzocchi. Camillo Berneri va córrer la mateixa
sort.
---
Francesco Barbieri
---
Fitxa policíaca de Barbieri
---
Francesco Barbieri (esquerra) i Camillo Berneri durant la guerra d'Espanya
---
---