---

Rosa Bassave Roibal (1953-2012)

El 30 de març de 1953 neix al barri de Gaiteria de la Corunya (la Corunya, Galícia) la militant nacionalista i després anarcosindicalista i anarcofeminista Rosa María Bassave Roibal, que va fer servir el pseudònim María Balteira. Sos pares es deien Eduardo Bassave Pardo, jornaler, i María Luisa Roibal Vázquez. Després d'estudiar el batxillerat, amb 16 anys començà a treballar en una cadena de muntatge d'una fàbrica de productes elèctrics fins a 1972. En aquesta època entrà en contacte amb el moviment nacionalista gallec. També en 1972 es casà civilment amb el militant anarcosindicalista Alberte de Esteban Gracia (Alberte O Roxo), amb qui passà uns mesos a Barcelona (Catalunya). Durant un temps treballà embarcada amb son company. De bell nou a Galícia, seguint son company passà a Londres (Anglaterra), on conegué l'anarcosindicalista Miguel García Garcia al «Centro Ibérico» d'aquesta ciutat i a militants nacionalistes gallecs. A París (França) treballà en l'hostaleria fins a setembre de 1973. Novament a Santiago de Compostel·la (la Corunya, Galícia), entre 1975 i 1979 estudià Història a la Universitat d'aquesta ciutat. En aquests anys milità en la Unión do Povo Galego (UPG, Unió del Poble Gallec), en el seu sindicat revolucionari d'estudiants i formà part de l'executiva de l'Asemblea Nacional-Popular Galega (AN-PG, Assemblea Nacional-Popular Gallega) i del seu successor a partir de 1977 el Bloque Nacional Popular Galego (BNPG, Bloc Nacional Popular Gallec). En 1979 participà en les Jornades Feministes Estatals celebrades a Granada (Andalusia, Espanya). En 1979, per fortes discrepàncies, abandonà el BNPG i s'integrà en el moviment llibertari. Aquest mateix any entrà a formar part de la Federació Anarcocomunista Gallega (FAG). Entre 1981 i 1982 fou membre de la redacció de la revista Arco da Vella. Pensamiento Libertario Galego, òrgan d'expressió del Col·lectiu Llibertari «Arco da Vella» de Santiago de Compostel·la. A partir de 1980 treballà en la Societat Cooperativa «Reprografia 1846», de la qual fou una de les fundadores i on s'imprimia Arco da Vella, i a partir de 1983 en tasques administratives en la Universitat de Santiago de Compostel·là (USC), on des de 1986 va fer de bibliotecària i acabà dirigint la Biblioteca de la Facultat de Matemàtiques de l'USC. En els anys vuitanta participant, dissenyat el vestuari, en diversos muntatges teatrals del dramaturg Roberto Vidal Bolaño. A partir de 1983 intensificà el seu activisme, intervenint en la refundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Santiago de Compostela, ocupant càrrecs de responsabilitat, com ara la secretaria de la Federació Local (1990-1992 i 2001-2003) i la tresoreria en diferents moments. En 1988 participà en la refundació de «Mulheres Livres» i aquest mateix any participà en la Marxa Mundial de les Dones. En 1997 entrà a formar part de l'Ateneu Llibertari de Compostel·la. També col·laborà en radio lliure Kalimera i assistí als congressos de Granada (Andalusia, Espanya) i de Perlora (Carreño, Astúries, Espanya). Entre 1998 i 2004 fou redactora de la revista compostel·lana @narquista. L'11 de novembre de 2000 assistí a la reunió de grups llibertaris gallecs que se celebrà a Santiago de Compostel·la i el febrer de 2001 representà Galícia en el Ple de Regionals de la CNT. Entre 2004 i 2006 ocupà la secretaria de la Confederació Regional Galaica (CRG) de la CNT. Entre 2006 i 2009 formà part del Consell per la Memòria, òrgan assessor de la Conselleria de Cultura i Deport del Govern gallec, encarregat de la recuperació de la memòria històrica de la guerra civil, de la repressió i de la dictadura franquista. El 5 de març de 2007, amb Pancho Valle-Inclán i Alberte de Esteban Gracia, furant les Jornades Llibertàries de Santiago de Compostel·la organitzades per la CNT, va fer la xerrada Casas anarquistas de mulleres libertarias. Uma lembrança do papel protagonista e solidariedade revolucionaria das mulheres galegas durante a guerra civil. El 14 de juliol de 2009 signà el «Manifesto pola hegemonia social do galego». Va fer conferències a diferents localitats (Candás, la Corunya, La Estrada, Ferrol, Santiago, Valladolid, Vitòria, etc.). A més de les publicacions llibertàries citades, col·laborà en Anarcosindicalista, Andaina, CNT, Festa da Palavra Silenciada, Gaiola Aberta, Marea Negra, A Nosa Terra, Outrasvozes, A Protesta, Revista Galega para a Solidaridade, Solidariedade Obreira, Tempos Novos, etc. També col·laborà en revistes professionals de biblioteconomia i en 2005 assistí al Congrés BiblioArchi celebrat a l'Havana (Cuba). Rosa Bassave Roibal va morir l'11 de setembre de 2012 a Santiago de Compostel·la (la Corunya, Galícia) i fou incinerada l'endemà al cementiri de Boisaca d'aquesta localitat. El 9 de març de 2013 el feminisme de Santiago de Compostel·la li va retre un homenatge a la Biblioteca Concepció Arenal de l'USC, on es presentà la seva antologia de textos Você sabe e eu conheço. Cumplidade no olhar, publicada aquell any, i el vídeo biogràfic Rosa Bassave, unha vida de loita, d'Uqui Permui.

---

Una adolescent Rosa Bassave Roibal

---

Rosa Bassave Roibal

---

Rosa Bassave Roibal

---

Rosa Bassave Roibal en un acte del Primer de Maig (2004)

---

---