batallodelamort

---

Batalló de la Mort

El matí del 14 de març de 1937 es presentà al poble de Barcelona (Catalunya) amb una gran desfilada l'anomenat «Batalló de la Mort». Aquesta «força d'assalt i de xoc» formà a l'Avinguda del Catorze d'Abril, d'on sortí desfilant en formació militar en direcció al Passeig de Pi i Margall, per a continuar després per les Rambles fins al carrer de Fivaller; en arribar a la Plaça de la República, formà davant el Palau de la Generalitat, on esperaven el president del govern català Lluís Companys, el primer conseller Josep Terradellas, el conseller d'Economia Diego Abad de Santillán i altres personalitats. Desfilaren la secció motorista, els batedors, els abanderats, les bandes de cornetes i de tambors, les companyies de la unitat i, per acabar, la secció sanitària del batalló i un grup de comissaris enarborant la seva bandera pròpia. Portaven les senyeres de la República espanyola, amb les inicials UHP («Uníos Hermanos Proletarios»), i la negra, insígnia pròpia. Va ser acompanyat per la banda de música del Partit Federal Ibèric (PFI). El president de la Generalitat dirigí la promesa dels nous combatents: «Prometeu lluitar fins vèncer o morir, a lluitar i vèncer l'enemic fins el sacrifici de les vostres vides si cal? Prometeu prosseguir en la lluita fins esclafar el feixisme i donar la màxima glòria i el major honor a la vostra bandera?», que contestaren amb un unànime «Sí!» amb els matxets a l'aire. El batalló desfilà per la Plaça de la República, després recorregué la Via Durruti i la Ronda Salvochea fins a la Plaça de Catalunya, on va fer acte de presència en la inauguració del monument a l'Heroic Soldat del Poble, juntament amb la columna formada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), altres representacions de cossos militaritzats de l'Exèrcit Popular, de l'Escola de Comissaris Polítics, etc. El «Batalló de la Mort» va ser la columna anarquista de caràcter internacional més coneguda i estava formada per uns 600 membres, sobretot per italians exiliats a França. Aquesta desfilada de presentació causà una forta impressió en la ciutadania a causa dels seus uniformes i posat d'aparença gairebé feixista, encara que eren una còpia més o menys reeixida dels «Arditi del Popolo», els escamots antifeixistes italians. Aquest batalló va ser equipat i finançat per la Generalitat de Catalunya a instàncies de Diego Abad de Santillán i fou entrenat en una masia de Sant Adrià de Besòs i al castell de Can Taió de Santa Perpètua de Mogoda, a prop de Barcelona, sota el comandament de Cándido Testa (Mario Weber) i d'Emilio Strafelini i l'assessorament de destacats militants antifeixistes (Nicola Menna, Fausto Nitti, Camillo Berneri, etc.). Lluitaren al front d'Aragó i en les batalles d'Almudévar i de Montalban van ser derrotats. Durant l'assalt de l'ermita de Santa Quiteria, a prop de Tardienta, van ser anihilats. L'octubre de 1937, amb la militarització de les milícies, va ser dissolt i els seus efectius van ser enquadrats en la 142 Brigada Mixta, en la 32 Divisió, en el «Batalló Garibaldi» i en altres unitats de l'Exèrcit Popular republicà.

---

Castell de Can Taió de Santa Perpètua de Mogoda, quarter general del «Batallo de la Mort»

---

Membres del «Batalló de la Mort» fent instrucció entre al castell [Foto: Brangulí]

---

Cap de guàrdia a la porta del castell [Foto: Brangulí]

---

Cándido Testa, comandant del «Batalló de la Mort», es dirigeix als milicians [Foto: Brangulí]

---

El periodista de Mi Revista Joan M. Soler, primer per l'esquerra, entrevista Cándido Testa (amb gorra) i els milicians [Foto: Brangulí]

---

Milicià del «Batalló de la Mort» al castell de Can Taió [Foto: Josep Brangulí]

---

El «Batalló de Mort» desfila pels carrers de Barcelona (14 de març de 1937)

---

Altre moment de la desfilada (14 de març de 1937)

---

La seva disciplina impressionà els barcelonins (14 de març de 1937)

---

La bandera del «Batalló de la Mort» (14 de març de 1937)

---

«Uníos Hermanos Proletarios» (14 de març de 1937) [Foto: Torrents]

---

De totes les edats i de totes les «estètiques» (14 de març de 1937) [Foto: Torrents]

---

Cándido Testa pren jurament als milicians des del Palau de la Generalitat de Barcelona
(14 de març de 1937) [Foto: Torrents]

---

Els milicians contesten amb un unànime «Sí!» (14 de març de 1937) [Foto: Torrents]

---

Cándido Testa s'abraça al president de la Generalitat Lluís Companys davant l'atempta mirada del conseller d'Economia Diego Abad de Santillán (14 de març de 1937) [Foto: Torrents]

---