---
Mario
Bellini (1894-1939)
El 25 de desembre de
1894 neix a Mezzano Inferiore (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista i lluitador
antifeixista Mario Bellini, que va fer servir el pseudònim de Mario Belloni. Sos pares es deien Siro
Giuseppe Bellini i Teresa Rossi. Es guanyava la vida com a paleta. En 1911 va
perdre l'ull dret. El 7 de setembre de 1914 va ser condemnat pel Jutjat de
Primera Instància de Parma (Emília-Romanya, Itàlia) a 15 dies de presó per
«ultratges». Durant la Gran Guerra residí a l'estranger (Suïssa, Alemanya i
França) i a finals de 1919 retornà a Itàlia. Establert a Palanzano
(Emília-Romanya, Itàlia), va ser nomenat secretari de la Lliga Mixta,
dependenta de la Cambra del Treball de Parma, i desenvolupà una intensa tasca
sindicalista, lluitant intensament pels drets de les classes baixes, exigint
millors salaris en els convenis laborals i impedint els acomiadaments. Denunciat
en diverses ocasions per evitar l'entrada a la fàbrica dels esquirols, el
setembre de 1921 es va decretar la seva detenció arran d'un enfrontament armat
entre obrers i carrabiners esdevingut a Selvanizza (Palanzano, Emília-Romanya,
Itàlia) i es va refugiar a França. Després d'un temps a Brelh (Provença,
Occitània), on treballà fins l'octubre de 1922 en la via fèrria Niça-Cuni, en
1923 s'establí a Toló (Provença, Occitània), on treballà en la construcció i
entrà a formar part de la Borsa del Treball local. Vinculat al, segons la
policia, «perillós» anarquista Gaetano Lorenzo Berti, era habitual de les
reunions llibertàries i participà activament en manifestacions contra la
condemna a mort dels militants anarquistes italoamericans Nicola Sacco i
Bartolomeo Vanzetti. Quan tornà a Itàlia amb sa família va ser detingut i el 25
d'octubre de 1927 se li va assignar el confinament per un període de cinc anys.
Deportat a l'illa de Lipari, durant son internament, sa companya, amb qui tenia
dos infants, retornà a França i s'uní amb un francès. El 28 de setembre de 1932
va ser posat en llibertat i retornà a Palanzano, on se li va assignar la
residència i va ser inclòs en un llistat d'opositors a empresonar en «determinades
circumstàncies». El juny de 1934 va ser detingut per unes declaracions
antifeixistes, empresonat i alliberat al poc temps. Després de diversos
intentes de passar a França clandestinament, el 9 d'agost de 1934 aconseguí una
visa de turisme de tres mesos i retornà a França, establint-se sense papers a Le
Fort Rouge (Toló, Provença, Occitània). Un cop restablí les seves relacions amb
Gaetano Lorenzo Berti, freqüentà noves amistats llibertàries (Francesco
Barbieri i Romualdo Del Papa). Quan s'assabentà del cop militar feixista a
Espanya, arribà a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord) amb taxí i marxà cap a Barcelona
(Catalunya) amb tren. A la capital catalana s'uní a la «Columna Durruti» i
després es va integrar en la «Columna Ortiz». En les lluites al front d'Aragó,
l'octubre de 1936 va ser donat per mort durant les batalles saragossanes de Farlete
i de Perdiguera. El novembre de 1936 aconseguí vuit dies de permís, moment que
aprofità per viatjar a Toló. L'1 de juliol de 1937 entrà a formar part del I
Batalló de Destruccions a València (València, País Valencià), unitat dedicada a
dinamitar ponts, carreteres i vies fèrries, que va ser delmada durant
l'ofensiva franquista a Tortosa (Baix Ebre, Catalunya). Els supervivents n'obtingueren
10 dies de permís i després s'integrà a Barcelona en el III Batalló de
Destruccions, el qual va ser enviat a la frontera francesa amb la tasca de
minar carreteres i ponts. El 22 d'octubre de 1938 va ser evacuat a Cardedeu (Vallès
Oriental, Catalunya), on una Comissió de Control Internacional examinà el seu
cas i el 22 de desembre d'aquell any retornà a França per Cervera (Rosselló, Catalunya
Nord). Després de buscar feina sense èxit a diverses localitats (Perpinyà,
Carcassona, Narbona, Besiers i Tolosa), el 8 de febrer de 1939 tornà a Toló, on
s'allotjà a casa d'un amic i rebé el suport del Comitè Francoespanyol. El 15 de
març, després que el prefecte demanés el seu internament al camp de concentració
de Rieucros (Mende, Llenguadoc, Occitània), sol·licità el permís de residència
a França i un carnet d'identitat d'estranger. Segons informes dels serveis
secrets estalinistes es tractava d'un «mal element», «anarquista» i «actiu en
la propaganda de la disgregació i de la provocació». Detingut a finals d'any, Mario
Bellini va ser tancat a la presó del fort de Sainte-Cathérine de Toló
(Provença, Occitània) on va morir el 29 de novembre de 1939, segons la versió
oficial, d'una malaltia. Companys i familiars denunciaren que aquesta mort es
va deure a tortures sofertes durant la seva detenció.
---
Mario
Bellini
---
Ordre de busca i cerca de la policíaca italiana de Mario Bellini del Bollettino
delle Ricerche. Ministero dell'Interno. Direzione Generale della Pubblica
Sicurezza del 9 de gener de 1913
---
Fitxa
de Mario Bellini de la policia francesa (18 de març de 1939)
---
Fotografia
de Mario Bellini de l'anterior fitxa
---
---