---
Charles
Benoît (1878-1950)
El
24 de març de
1878 neix a Rouen (Alta Normandia, França) el militant
socialista revolucionari
i després anarquista Charles Lubin Benoît. Sos pares es
deien François Lubin Benoît i Constance Julie Berroux. Va
ser educat per Bazire, un
lliurepensador adherit al Partit Socialista Revolucionari (PSR),
successor del
Comitè Revolucionari Central de caràcter blanquista. De
molt jove ja militava
en el moviment sindical i en la Unió Comunista
Revolucionària (UCR) de Rouen, i
amb 16 anys ja participava en les vagues. En 1895 es va adherir a la
Federació
Socialista del Sena-Inferior. Va ser un dels secretaris de la
Unió
Departamental, creada en 1896. Assistí al Congrés de
París de 1900 de la
Federació Socialista en representacio de dos grups del PSR, de
la UCR de Rouen
i de L'Avenier Social, de Saint-Étienne-du-Rouvray. A Rouen va ser
perseguit en 1902 per haver organitzat una conferència antimilitarista
destinada als reclutes; sa mare, vídua, que regentava un cafè, es va veure
obligada a liquidar l'establiment i fugir amb son fill a París. En aquesta
ciutat Benoît trobarà els anarquistes i particularment Jean Grave i el seu
periòdic Les Temps Nouveaux, a qui aportarà la seva ajuda realitzant
tasques administratives sense cobrar. Cap al 1910 crearà un grup de «propaganda
pel fullet», del qual serà secretari, i s'ocuparà activament de la difusió dels
llibrets editats pels periòdics de Jean Grave Le Révolté, La Révolte
i Les Temps Nouveaux, que eren un excel·lent mitjà de propaganda gràcies
al seu baix preu o a la seva gratuïtat. En 1912 va participar activament amb
André Girard i Guérin en la campanya del «Comitè de Defensa Social en favor del
soldat Rousset», testimoni de l'assassinat d'Aernoult per un oficial. Durant la
Gran Guerra, Charles Benoît prendrà una posició contrària Jean Grave i el
«Manifest dels Setze» dins del «Grup Suport Mutu dels Temps Nouveaux» –on
figuraven entre d'altres André Girard, A. Mignon, Hasfeld, Garnery, Paul
Signac, Péricat...– i del qual serà tresorer. També publicarà La Paix par
les Peuples per fer costat la campanya antimilitarista. En 1916 va formar
part del Comitè d'Acció Internacional contra la Guerra i el juliol d'aquell any
va realitzar una important gira de conferències antimilitaristes contra la Gran
Guerra. En aquests anys també serà membre el grup pacifista Unió Federativa de
Transformació Social. A partir del gener de 1918 col·laborarà amb nombrosos
antics redactors de Les Temps Nouveaux (Émile Masson, A. Girard, A.
Mignon, J. Mesnil, Frédéric Stackelberg, Fernad Desprès, Alzir Hella, Martinet,
Genold, etc.) en la revista mensual L'Avenir International, publicació
dirigida per J. Béranger i André Gurard i que serà favorable al procés
revolucionari rus. En aquesta època va col·laborar en el periòdic La Plèbe,
editat per Alignier i que reagrupava militants llibertaris, sindicalistes i
socialistes oposats a la guerra. El 9 d'abril de 1919 va ser nomenat
vicepresident de la secció Monnaie-Odéon de la Lliga dels Drets de l'Home. Cap
al 1925 s'adherirà a la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO), on
restarà fins a la seva mort. A partir de 1931 va col·laborar en la revista Plus
Loin,
animada pel doctor Marc Pierrot. L'1 de febrer de 1927 va ser
esborrat del «Carnet B» dels antimilitaristes. En aquests
últims anys militarà
poc i només es reunirà amb els vells llibertaris i
sindicalistes
revolucionaris, alhora que farà tasques de comptable i de
venedor de llibres de
bibliòfil. Sa companya fou Marie Louise Pillot. Charles
Benoït va morir el 19 de març de 1950 al seu domicili del
VI Districte de París (França) i va
ser incinerat al columbari del cementiri parisenc de
Père-Lachaise.
---
Charles
Benoît
---
Charles
Benoît (29 de setembre de 1911)
---
---