---
Daniel
Berbegal Rico (1912-1965)
El 2 de març de 1911 neix a la Canyada (Alt Vinalopó, País Valencià) –algunes fonts citen erròniament
Villena (Alt Vinalopó, País Valencià)–
l'anarquista i anarcosindicalista Daniel
Berbegal Rico. Sos pares es deien Juan Bautista Berbegal i Margarita
Rico. Barber de professió, en 1934 ja militava en les Joventuts
Llibertàries i col·laborava en Tierra y
Libertad de Barcelona (Catalunya). El març de 1934 va ser detingut per
repartir fulls clandestins. A partir de setembre de 1936 fou membre del Comitè
Regional de Catalunya de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i del
Comitè Regional de Catalunya de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries
(FIJL). Entre el 5 i el 6 de desembre de 1936 representà la Federació Local de
Barcelona de la CNT en la I Jornada de la Nova Economia, celebrada al Palau
Nacional de l'Exposició de Montjuïc per explicar la importància del decret de
col·lectivització en la Revolució. En aquesta època col·laborà en Solidaridad Obrera. El gener de 1937
demanà la seva integració en el grup anarquista «Eliseo Reclus», adherit a la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI) de Barcelona. El febrer de 1937 assistí com a delegat
de Catalunya al Ple de l'FIJL que se celebrà a València (València, País
Valencià). El juny d'aquell any dimití del Comitè Regional de Catalunya de
l'FIJL per integrar-se l'1 de juliol d'aquell any, arran del Ple Nacional de
Regionals de l'FIJL, en el Comitè Peninsular de l'FIJL com a delegat del Comitè
Nacional de la CNT. El setembre de 1937 va ser nomenat president del Consell
Nacional de l'Aliança Juvenil Antifeixista (AJA), que reagrupava les Joventuts
Llibertàries, les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), les Joventuts
Republicanes i la Unió Federal d'Estudiants Hispans (UFEH). Durant aquest any
va fer nombrosos mítings al País Valencià (Russafa, València, Mislata, etc.).
En 1938 va ser reemplaçat per Serafín Aliaga Lledó. En 1939, amb el triomf
franquista, passà a França, on trobà feina de planxador. En 1941 vivia a
Bordeus (Aquitània, Occitània) i, amb Pedro Mas Valois i Germinal Sentís
Biarnau, defensà les posicions «col·laboracionistes». Membre de la Comissió de
Relacions de la CNT, s'encarregà dels contactes amb la Zona Lliure (Marsella),
especialment amb Diego Camacho Escámez (Abel
Paz). En 1944 era membre del Comitè Regional clandestí de París i amb
altres companys (Manuel González Marín, Olegario Pachón Muñoz, Liberto Ros
Garro, etc.) participà en la reconstrucció de la CNT a la zona ocupada. Després
de participar en els combats per l'alliberament de París entre el 19 i el 24
d'agost de 1944, s'enrolà voluntari en la II Divisió Blindada del general Philippe
Leclerc de Hauteclocque, però sense fer-ho de manera oficial, com altres
companys (José Mariño Carballada, Liberto Ros Garro, etc.). Després de
l'escissió del moviment llibertari en 1945, s'arrenglerà amb les posicions del
Subcomitè Nacional de tendència «col·laboracionista», en el Comitè Nord (Aurelio
Pernia Álvarez, Liberto Ros Garro, etc.), i col·laborà en el seu òrgan
d'expressió tolosà España Libre.
A
finals dels anys quaranta fou membre, amb altres companys (Carlos Calpe
Pastor,
José Mariño Carballada, Lorenzo Roig, Matías
Suñer i Juan Zafón Bayo), del
petit grup animat per Horacio Martínez Prieto i el 23 de gener
de 1948 fou un
dels signants del manifest pro creació d'un Partit Llibertari.
En 1957, sota
els consell de Horacio Martínez Prieto, retornà a les
posicions ortodoxes de la
CNT. En aquesta època vivia amb sa companya Monserrat
Rodríguez en un edifici
noble al carrer de la Huchette del Barri Llatí de París;
posteriorment es traslladà a Bagnolet (Illa de França,
França). Després de prohibir-li
qualsevol responsabilitat orgànica dins de la CNT
«ortodoxa» i una mica
enemistat amb Horacio Martínez Prieto, Daniel Berbegal Rico va
morir el 22 de
maig de 1965 a l'Hospital Cochin de París (França) a
resultes d'una malaltia als
ronyons.
---
Notícia
sobre la I Jornada de la Nova Economia apareguda en el diari barcelonès La Publicitat del 6 de desembre de 1936
---
Notícia
sobre la creació del Consell Nacional de l'Aliança Juvenil Antifeixista (AJA)
publicada en el diari barcelonès Solidaridad
Obrera del 10 de setembre de 1937
---
Entrevista
realitzada a Daniel Berbegal Rico apareguda en el diari barcelonès Solidaridad Obrera del 22 de setembre de
1937
---
D'esquerra
a dreta: X, Horacio Martínez Prieto, Pío Calpe, Juan Bernat, Daniel Berbegal i
Manuel Chiapuso Hualde (Cafè Dupont, París, 1960)
---
Daniel Berdegal Rico en un detall
de l'anterior fotografia
---
---