---
Giovanni
Bidoli (1902-1945)
El 26 d'abril de
1902 neix a Banne (Trieste, Friül) l'anarquista Giovanni Bidoli, conegut com Nini. Sos pares es deien Arturo Bidoli i
Teresa Hrovatin. Entre 1922 i 1924 vivia clandestinament a París (França)
buscant una feina estable. En 1924 es va inscriure en la Unione Sportiva Metallurgica,
que, segons la policia, era una tapadora d'activitats subversives dels obrers. Acomiadat
de la seva feina als ferrocarrils, abandonà el Sindicat de Ferroviaris.
Mantingué correspondència amb l'anarquista Alpinolo Bucciarelli, que vivia a
França, i amb Giuseppe Zuder, sindicalista metal·lúrgic i comunista confinat a
Ustica, considerat «lligat als anarquistes» com a company de l'anarquista
Giovanna Montani (Nina Longa) i
amfitrió d'Umberto Tommasini. A finals de 1927 va ser amonestat formalment per
les autoritats feixistes i el gener de 1928 fitxat per la policia com a
«comunista perillós» i inscrit, per un temps no especificat, en el Partit
Comunista d'Itàlia (PCI). A Trieste en el moviment antifeixista i subversiu no es
distingia entre comunistes, anarquistes i republicans. Durant la primavera de
1928, amagat en un vagó de transport de vi, pogué passar a Iugoslàvia i
posteriorment arribà a París, on col·laborà amb el moviment dels exiliats
anarquistes, especialment en els procedents de Trieste. L'agost de 1929
participà en la recaptació de fons per a les despeses de la defensa de Vittorio
Repich, detingut a París acusat de robatori. Durant la dècada dels trenta va
ser expulsat de França, de Bèlgica i de Luxemburg, però sempre pogué retornar a
París, on visqué semiclandestinament. El febrer de 1931 va ser detingut per
violació del decret d'expulsió i per possessió d'un bon grapat de targetes
d'identitat amb diferents noms. L'estiu de 1931 la policia el localitzà a
Barcelona (Catalunya), on col·laborà amb Luigi Damiani. Participà en l'agitació
revolucionària de la Confederació Nacional del Treball (CNT), especialment en
la vaga general del 3 de setembre de 1931, en solidaritat amb els anarquistes
detinguts a la Presó Model en vaga de fam. Fou un dels defensors de la seu del
Sindicat de la Construcció de la CNT de l'assalt per part de la policia i, després
de l'intercanvi de foc, va ser detingut, ben igual que altres sis italians,
entre ells Egidio Bernardini i Nicolò Turcinovich, i empresonat al vapor Antonio López amarat al port de
Barcelona. Expulsat cap a Portugal, a mitjans d'octubre de 1931 va ser detingut
a Porto (Nord, Portugal) i, amb Giuseppe Volonté i Cesare Cuffini, el 6 de
novembre extradit cap a Palerm (Sicília) a bord del vapor Saturnia. Detingut en arribar a Itàlia per les autoritats, a finals
d'aquell mes va ser classificat com a «anarquista perillós» i «terrorista»,
mentre esperava, empresonat a Roma (Itàlia), una ordre de confinament, que
finalment li va ser assignada a l'illa de Ponça per un període de cinc anys.
Entre juny de 1933 i febrer de 1935, participà en dues protestes col·lectives i
va ser condemnat a cinc i a 10 mesos de presó. L'abril de 1937 va ser
traslladat a l'arxipèlag de Tremiti, on el juliol d'aquell any va ser detingut per
haver-se negat a saludar a la romana com era prescriptiu. El 8 de gener de 1938
va ser alliberat, però immediatament va ser condemnat a cinc anys de
confinament per la seva qualitat d'«element irreductible». A l'illa de Ventotene
retrobà companys que, després de la Guerra Civil espanyola, s'havien refugiat a
França i havien estat lliurats a les autoritats feixistes. El març de 1943 el
prefecte s'oposà a qualsevol mesura de gràcia ja que, després de gairebé 10
anys de confinament, s'havia solidaritzat amb un altre confinat a qui intentà
enviar una suma de diners que havia estat recaptada pel moviment anarquista. El
setembre de 1943 va ser alliberat i pogué arribar a Trieste, on s'integrà en
una formació de partisans comunistes i comandà un escamot autònom anarquista. Detinguts
pels nazis, i després d'un temps tancat a la presó de Coroneo de Trieste, el
juny de 1944 va ser deportat, amb la matrícula 7449, al camp de concentració de
Dachau (Alta Baviera, Baviera, Alemanya). Giovanni Bidoli va morir entre el 13
i el 23 d'abril de 1945 durant l'evacuació del camp auxiliar de Zwickau del
camp de concentració de Flossenbürg (Neustadt an der Waldnaab, Alt Palatinat,
Baviera, Alemanya), al qual havia estat deportat, cap a Nuremberg (Francònia
Mitjana, Baviera, Alemanya). En 2006 Luisa Nemez publicà la biografia Zio Nini, o La rivoluzione umana. Dal
confino fascista ai campi di concentramento nazisti.
---
Giovanni
Bidoli
---
Notícia
sobre l'expulsió de Giovanni Bidoli apareguda en el periòdic barceloní Justícia Social del 24 d'octubre de 1931
Notícia
sobre l'extradició de Giovanni Bidoli apareguda en el periòdic barceloní El Luchador del 27 de novembre de 1931
---
Notícia sobre l'extradició de Giovanni Bidoli
apareguda en el periòdic barceloní El
Luchador de l'1 de gener de 1932
---
Notícia
sobre l'extradició de Giovanni Bidoli apareguda en el periòdic menorquí El Porvenir del Obrero del 2 de gener de
1932
---
---