---
Zelmira
Peroni (1865-1936)
El 19 de juliol de
1865 neix a Caprigliola (Aula, Toscana, Itàlia) la modista i propagandista
anarquista Carlotta Germina Peroni, més coneguda com Zelmira Peroni o Zelmira
Binazzi. Sos pares es deien Giovanni Peroni i Lucia Magnani. Cresqué a La
Spezia (Ligúria, Itàlia), on assistí a les escoles primàries i de ben joveneta s'acostà
al pensament llibertari. De sa mare aprengué l'ofici de modista, contribuint
econòmicament al sosteniment de sa família, que vivia dignament. Aquesta
relativa estabilitat econòmica permeté que pogués aprofundir en l'estudi dels
clàssics a través de la lectura d'obres de tota casta (literatura, història,
filosofia, etc.). A principis dels anys noranta conegué a La Spezia Pasquale
Binazzi, vuit anys més jove, que comença a destacar en el moviment anarquista
de la ciutat. El 3 de març de 1901, després d'anys de convivència, la parella
es casà a La Spezia i sempre es mantingué unida. El 16 de juliol de 1903
Zelmira i Pasquale fundaren a La Spezia Il
Libertario, que esdevingué un dels periòdics anarquistes més populars de la
península, i en el qual ella col·laborà sobretot amb articles culturals i amb
poesies. Amb son company va fundar una cooperativa editora («La Sociale»), que
va publicar, entre altres coses, l'obra completa de Pietro Gori i una antologia
llibertària que portava com a títol Pagine
d'oro. Quan Pasquale estava de gira propagandística, nombroses vegades
entre 1906 i 1911, o a la presó, Zelmira s'encarregava de la direcció del
setmanari Il Libertario, que patí
censures, segrests, processos i condemnes de tota mena. El juny de 1916 va
assistir a Florència (Toscana, Itàlia) al congrés semiclandestí que va donar
lloc a un Comitè d'Acció Internacionalista Anarquista per a coordinar l'acció
antimilitarista durant la Gran Guerra. Quan el 30 de maig de 1917 les
autoritats militars prohibiren la publicació d'Il Libertario, aquestes la consideraren «un perill permanent tan
greu per a la resistència interna i per a l'ordre públic» que la mantingueren
en una estreta vigilància. El 18 de desembre de 1917 va ser confinada amb son
company a l'illa penitenciària de Lipari. Quan 13 mesos després la parella
recuperà la llibertat, reprengué immediatament l'activitat editorial, malgrat
els greus problemes a la vista que des de feia temps ella patia. Arran de la
destrucció de la seu d'Il Libertario el
29 d'octubre de 1922 a mans d'un escamot feixista, es va veure obligada amb son
company a establir-se a Caprigliola. Després del fracassat atemptat de
l'anarquista Anteo Zamboni el 31 d'octubre de 1926 contra Benito Mussolini a
Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia), a causa «de la seva obra antinacional, de la
seva perillositat vers el règim i per formar part del moviment revolucionari»,
va ser condemnada el 19 de novembre de 1926 a la deportació per cinc anys i
enviada a les colònies penitenciàries de les illes, primer, de Tremiti i,
després, de Lipari, on purgava condemna son company. Obtingué una reducció de
la pena de tres anys i el novembre de 1928 pogué retornar a Caprigliola, on
esgotada i gairebé cega s'establí definitivament. En la primavera de 1930
acollí a casa seva el vell i estretament vigilat anarquista Luigi Galleani, on
visqué fins a la seva mort el 4 de novembre de 1931. El 5 d'octubre de 1934 les
autoritats consideraren que com que «portava una vida retiradíssima i per la
seva edat avançada», podia ser esborrada de la llista de subversius establerta
per l'Estat. Minada físicament per una malaltia al pulmons, Zelmira Peroni va
morir el 24 de desembre de 1936 a l'Hospital Civil de La Spezia (Ligúria,
Itàlia) i el seu cos va ser incinerat i enterrat al cementiri d'aquesta ciutat.
---
Carlotta
Germina Peroni
---
Zelmira
Peroni
---
Zelmira
Peroni, primera per l'esquerra asseguda, al costat de Pasquale Binazzi i altres
confinats (Lipari, 1927)
---
Zelmira
Peroni, tercera per l'esquerra asseguda, al costat de Pasquale Binazzi i altres
confinats (Lipari, 12 de març de 1927)
---
---