---
Anne Bizeau
(1882-1973)
El 23 de març
de 1882 neix a Tremolha (Alvèrnia,
Occitània) la mestra llibertària, feminista,
pacifista i sindicalista
revolucionària
Adélaïde-Françoise
Chambonnière, més coneguda com Anne
Chambonnière i Anne Bizeau, pel llinatge de son
company. Sos pares es deien Jean Chambonnière, esclopaire, i Anne Spinoux.
Després de fer estudis a
l'Escola Primària Superior i seguir estudis superiors,
esdevingué mestra i exercí
a Menet i a Maciac (Alvèrnia, Occitània). En 1905
va fer costat el «Manifeste
des Instituteurs Syndicalistes» que reivindicava la
independència dels mestres
davant els inspectors estatals. Entre el 28 i el 30 de març
de 1907 assistí al
Congrés de Nantes i s'adherí a la
Federació Nacional de Mestres de la
Confederació General del Treball (CGT), la qual en 1915
esdevingué Sindicat de
Mestres. Des de 1910 va ser corresponsal de la revista L'École
Émancipée. En 1912 era la
secretària adjunta de l'Amical
dels Mestres d'Ensenyament Primari Públic del departament de
Cantal i defensà
Gabrielle Bouët, Hélène Brion i
François i Marie Mayoux, perseguits per les
seves idees pacifistes. Fundà el «Grup Feminista
de Cantal», de la qual va ser
secretària durant la Gran Guerra, reivindicant el pacifisme
–un germà seu morí
al front en 1917. Conegué a través dels
periòdics anarcoindividualistes d'E.
Armand el poeta i cançonetista anarquista Max
Eugène Bizeau, amb qui es casà el
28 d'octubre de 1916 a Maciac, i amb qui va tenir dos infants (Max
Olivier i
Claire). En aquesta època era directora de l'escola maternal
de Maciac. En 1919
fundà el Sindicat Departamental de l'Ensenyament, afiliat a
la Federació Sindical
Mundial de l'Ensenyament Laic, del qual va ser secretària
entre 1919 i 1924,
col·laborant en el periòdic L'Émancipateur
i assistint a tots els consells sindicals entre 1927 i 1934. En aquests
anys
també col·laborà en Le Réveil
Syndical,
butlletí de la Unió Departamental de la CGT. En
1927 creà el Grup Feminista de
l'Ensenyament, del qual fou secretària entre 1928 i 1930.
Denuncià especialment
els llibres escolars xovinistes, nacionalistes i patrioters. El seu
sindicat
unitari arreplegà 40 membres en 1927 i 60 en 1929, contra
650 del Syndicat
National des Instituteurs (SNI, Sindicat Nacional d'Educadors).
Representà la
tendència sindicalista revolucionària en la Lliga
Sindicalista; no obstant
això, en 1930 votà per un buró
majoritari. El 25 de maig de 1931, a la Borsa
del Treball d'Orlhac (Alvèrnia, Occitània),
convidà tots els sindicats
professionals i totes les organitzacions a la unitat sindical. El 4
d'agost de
1931 prengué la paraula en una reunió de suport
al mestre comunista Louis
Escuroux a Maurç (Alvèrnia,
Occitània). A finals de 1944
s'instal·là amb son
company a Véretz, població natal d'aquest.
És autora dels poemaris Les ailes de soie (1959) i Sovenance (1970). Anne Bizeau va
morir
el 20 de febrer de 1973 al seu domicili de Véretz (Centre,
França).
---
Anne Bizeau (dreta) a
l'escola de
Maciac
---
La família
Bizeau (Maciac, 1926):
Eugène, sa mare, Anna, Claire (tres anys) i Max (vuit anys)
---
---