---
Eusebi
Brau Mestres (1898-1923)
El 4 de juny de
1898 neix a Barcelona (Catalunya) –algunes fonts citen Badalona (Barcelonès,
Catalunya)– l'anarquista Eusebi Brau
Mestres –el primer llinatge citat erròniament a vegades com Grau i el segon com Brau–,
conegut com El Català. Sos pares es
deien Josep Brau i Rosa Mestre. Fill únic de vídua, vivia amb sa mare al
Poblenou de Barcelona. Va ser denunciat per Antoni Puble Vendrebe per haver
disparat una pistola contra sa mare i contra un fill seu que era present;
durant l'interrogatori manifestà que havia disparat contra ell mateix i no contra sa
mare. Posteriorment es guanyà la vida com a obrer metal·lúrgic fonedor. El
setembre de 1918 passa a França i a Neuvy-Pailloux (Centre, França) treballà
per a l'Allied Tank Factory, fàbrica de muntatge de carros de combat que l'exèrcit
angloamericà havia creat a la població l'any anterior. Posteriorment va fer
feina tres mesos a Pàmies (Llenguadoc, Occitània) abans de retornar a
Catalunya. El febrer de 1919 passà novament a França i a Perpinyà (Rosselló, Catalunya
Nord) treballà a la foneria d'un tal Berdaguer. Cap a la primavera de 1919,
després d'haver demanat un augment de salari amb el company Vicente Reig
Giffren i que aquest fos rebutjat, amenaçà el seu patró, fet pel qual va ser
acomiadat i se li va obrir un expedient d'expulsió. A començament dels anys
vint fou un dels membres del grup d'acció anarquista «Los Solidarios» (Francisco
Ascaso Abadía, Buenaventura Durruti Domínguez, Joan García Oliver, Miguel
García Vivancos, Gregorio Jover Cortés, Alfons Miquel Martorell, Ricard Sanz
García, Gregorio Suberviola Baigorri, Manuel Torres Escartín). El 20 de gener
de 1921 va ser detingut a Barcelona acusat de l'atemptat mortal contra Francesc
Fontanilla Vinardell, encarregat de la «Foneria Roca» que l'havia acomiadat,
esdevingut dos dies abans al Pont dels Àngels del barri de la Marina de
Barcelona. En 1922, amb Buenaventura Durruti Domínguez, llogà un taller de
foneria al Poblenou de Barcelona on es dedicaren a la fabricació clandestina de
bombes de mà que servirien per als aixecaments revolucionaris que es tenien
previstos. En aquesta època, en un enfrontament amb membres del «Sindicat
Lliure», va ser ferit i es guarí de les ferides clandestinament a casa seva.
L'1 de setembre de 1923 participà amb altres companys (Adolfo Ballano Bueno, Buenaventura
Durruti Domínguez, Aurelio Fernández Sánchez, Miguel García Vivancos, Antonio
Rodríguez El Toto, Gregorio
Suberviola Baigorri i Rafael Torres Escartín), en l'atracament de la sucursal
del Banc d'Espanya a Gijón (Astúries, Espanya), on el grup d'acció es portà 650.000
pessetes, el major botí que s'havia aconseguit fins aleshores en un atracament
a la Península, i on resulta mor el director de la sucursal. En la fugida, dies
després, el 9 de setembre de 1923, va caure mort en un enfrontament amb la Guàrdia
Civil a les muntanyes properes al riu Nora, a la zona de Colloto (Astúries,
Espanya). D'antuvi es pensà que el mort es tractava de Buenaventura Durruti
Domínguez i la policia mai no el va identificar.
---
Notícia
sobre l'«intent de suïcidi» d'Eusebi Brau Mestres apareguda en el diari
barceloní La Vanguardia del 5 d'agost de 1914
---
Foto
de la policia francesa d'Eusebi Brau Mestres (3 de juny de 1919)
---
Eusebi
Brau Mestres
---
Notícia
de l'atemptat contra Francesc Fontanilla Vinardell publicada en el diari
cordovès La Voz del 19 de gener de
1921
---
Notícia
sobre la detenció d'Eusebi Brau Mestres apareguda en el diari madrileny ABC del 21 de gener de 1921
---
Notícia
sobre la detenció d'Eusebi Brau Mestres apareguda en el diari barceloní La Publicitat del 21 de gener de 1921
---
---