---
Giordano
Bruch (1908-1984)
L'11 d'abril de
1908 neix a Trieste (Friül, aleshores pertanyent a l'Imperi Austrohongarès)
l'anarquista Giordano Bruch, també citat com Bruk.
Sos pares es deien Mario Bruch i Bianca Porzio. D'infant patí
una poliomielitis que afectà la mobilitat de la cama dreta. Quan
tenia 16 anys
va ser detingut, jutjat i condemnat a dos mesos de presó per
haver ferit
l'amant de sa mare. Posteriorment viatjà per tot arreu buscant
feina i
coneixent món. Al migdia francès va compartir amb els
jornalers les dures
feines agrícoles i entrà en contacte amb les idees
anarquistes. En 1928
s'embarcà de fogoner en un vapor alemany i, després de
passar uns mesos en un
poble etíop on es va unir a una jove local, reprengué la
feina en la marina
mercant. La dura feina i el minso sou va fer que deixés la feina
de fogoner i,
per a sobreviure, engegà activitats il·legals. El febrer
de 1934 va escriure
una carta de protesta dirigida a Benito Mussolini amb la
intenció de recuperar
el carnet de navegació que havia estat segrestat pe Consolat
italià de París
(França) i on es declarava anarquista. Per haver reafirmat les
seves
conviccions polítiques davant la Capitania Naval i davant la
Prefectura de
Policia, va ser amonestat formalment i, alguns mesos després,
fugí
clandestinament de Trieste. Visqué il·legalment a
França i a Bèlgica i va ser
empresonant en aquests països. A finals de 1934 va ser detingut
per no tenir els
papers legals a França i li confiscaren documentació
robada o falsificada.
Després de romandre empresonat dos anys a Nimes (Llenguadoc,
Occitània), a finals
de 1937 retornà a Itàlia. Detingut, com a pres
«comú» i no com a «polític», se
li va decretar la deportació per cinc anys, primer a
l'arxipèlag de Tremiti i
després a Maretea (Basilicata, Itàlia). En aquesta
última població es dedicà a
fer de rellotger i es casà amb una veïna del poble, amb qui
va tenir quatre
infants. Amb la caiguda del feixisme, la població local,
inexperta políticament,
li va demanar consell i ell aconsellà els joves de la
població no atacar els
alemanys en retirada per evitar represàlies contra els civils.
Posteriorment es
traslladà a Bari (Pulla, Itàlia), on va obrir un taller
de rellotgeria i,
durant uns anys, col·laborà amb Giovanna Berneri i Pio
Turroni en la
reconstitució del moviment anarquista al sud d'Itàlia.
Entre el 5 i el 6 de
juny de 1944, amb Nino Malara i Pio Turroni, va ser un dels
organitzadors del
Congrés Anarquista de Cosenza (Calàbria, Itàlia),
que tingué com a finalitat
establir les bases de la reorganització del moviment anarquista.
L'estiu de
1945 retornà a Trieste i, amb Rodolfo de Filippi, Umberto
Tommasini, els
germans Primo i Libero Vigna, Ottavio Volpin i altres, contribuí
a la creació
del Grup «Germinal» i del periòdic d'homònim
nom. La seva activitat i la
d'aquest grup va ser molt difícil en una ciutat disputada pels
nacionalistes
pro iugoslaus i pels pro italians, especialment durant algunes
manifestacions
públiques, com ara el Primer de Maig de 1946. Durant uns anys
les reunions del
Grup «Germinal» se celebraren a casa seva i es
dedicà a la difusió de la premsa
llibertària i a la divulgació de les activitats de la
Federazione Anarchica
Giuliana (FAG, Federació Anarquista Juliana), formada per grups
i companys de
Monfalcone i Muggia (Friül). Va ser sovint delegat local a
congressos i al
Consell Nacional de la Federació Anarquista Italiana (FAI).
També, gràcies a la
seva possibilitat de viatjar, realitzà tasques de
mediació i de redacció de
documents polítics. A finals de la dècada dels quaranta
entrà a treballar com a
operari a l'empresa suïssa de rellotges «Omega». El 31
de desembre de 1948, a
bord del Citta di Viareggo, arribà a
Norfolk (Virgínia, EUA) i decidí restar clandestinament als Estats Units, on
entrà en contacte amb el grup editor del periòdic anarquista L'Adunata dei Reffratari. Detingut, va
ser inculpat d'«estància il·legal» i d'haver reivindicat la seva militància
anarquista davant la comissió establerta per les autoritats maccarthistes que
avaluaven el seu cas. Alliberat sota una fiança de 500 dòlars, va ser novament
detingut i el 17 de desembre de 1952 reclòs a Elis Island a l'espera de ser expulsat
del país, deportació que es va realitzar poc després des de Nova York a bord
del Vulcania. De bell nou a Trieste,
va promoure conferències anticlericals i col·laborà assíduament amb la revista Germinal. En 1965 assistí al Congrés de
la FAI celebrat a Carrara (Toscana, Itàlia), on juntament amb altres companys
del seu grup intentà, sense èxit, evitar la ruptura entre «organitzadors» i
«antiorganitzadors»; restà a la FAI per continuar col·laborant amb militats de
la regió. Mantingué relacions personals amb joves anarquistes que arribaren al
voltant de 1968 i en 15 de desembre de 1969 el seu taller, al qual s'havia
traslladat per a tenir una major autonomia personal, va ser escorcollat per
agents de l'Oficina Política de Trieste en el context de les investigacions estatals
sobre «els còmplices morals de Pietro Valpreda». Actuà com a nexe d'unió entre
els joves antiautoritaris locals i l'experiència del «Maig Francès» gràcies al
paper jugat pel seu nebot (Giorgio Di Lazzaro), actiu en el moviment
estudiantil de la Sorbona parisenca. En 1973 jugà un paper important en
l'oposició que mantenia el Grup «Germinal» contra les maniobres classistes i
centralistes dels plataformistes locals.
En els seus últims anys es dedicà a llargues reflexions i confrontacions
personals, especialment amb Algo Pontiggia, al voltant de la naturalesa de
l'anarquisme. Giordano Bruch va morir l'11 de juliol de 1984 a Trieste (Friül).
---
Giordano
Bruch (segon per l'esquerra).
I
Congrés Nacional Anarquista. Carrara (1945)
---
Giordano
Bruch (quart per la dreta).
I
Congrés Nacional Anarquista. Carrara (1945)
---
Notícia
de la deportació de Giordano Bruch apareguda en el periòdic novaiorquès L'Adunata dei Reffratari del 7 de febrer
de 1953
---
Notícia
de la deportació de Giordano Bruch apareguda en el periòdic parisenc Solidaridad Obrera del 14 de març de
1953
---
---