---
Georges
Brunet (1868-?)
El 27 de febrer de
1868 neix al XI Districte de París (França) l'anarquista Georges Brunet,
conegut sota diversos pseudònims (La
Violette, La Terreur des bouts de
bois, Bouget des dames). Fill de
pare desconegut, sa mare es deia Marie Brunet. Es guanyava la vida treballant
de fuster i d'ebenista. Entre 1886 i 1887 milità en la Lliga dels Antipatriotes
i fou orador en un gran míting d'aquesta organització que se celebrà el 18 de
setembre de 1887 a la sala Favié de París, juntament amb Alexandre Tennevin, Jean-Baptiste
Louiche, Jacques Prolo, Alain Gouzie, Edouard Devertus i Bebin. El 23 de
novembre de 1887 va ser detingut, amb els companys Adolphe Guillemard, Jules
Leroux, Jules Rousset i Louis Thirion, després d'haver-se negat a pagar en un
restaurant on havien sopat; durant el judici declarà: «Teníem fam i tenim dret
a menjar. Hem fet això per principis», i cadascun va ser condemnat a tres mesos
de presó. El 20 de març de 1888 fou un dels oradors, amb Charles Malato i
altres, en el míting antiboulangista que se celebrà a la sala Favié. En aquesta
època freqüentà el Cercle Anarquista Internacional (CAI), el lloc més important
de trobada de militants de l'època fundat en 1888. A finals de 1888 creà un nou
grup, on hi formava part Adrien Moucheraud i ell feia de tresorer, i en 1889
era membre del Comitè de Socors als Familiars i Detinguts Polítics, el
secretari del qual fou Benoît Morel i el tresorer Gabriel Cabot. Fou candidat
abstencionista a les eleccions legislatives de 1889 en una campanya portada a
terme per Le Père Peinard. El
setembre de 1889 assistí al Congrés Internacional Anarquista de París, on
s'oposà a les teories il·legalistes defensades per Edouard Devertus. Per manca
de segell als cartells abstencionistes, va ser condemnat a una multa de 500
francs i, per negar-se a pagar-la, va ser condemnat la tardor de 1890 a una
pena de reclusió i tancat a la presó parisenca de Sainte Pélagie. Quan els
debats que precediren la convocatòria del Primer de Maig de 1890, ell fou un
dels que se n'inclinaren per la participació. El juny d'aquell any preconitzà,
segons un informe policíac, «formar part de les cambres sindicals perquè és un
bon lloc per fer-hi propaganda». Duran el Primer de Maig de 1891 va ser víctima
de l'ona repressiva que atacà els cercles anarquistes i patí una condemna. En
1892 desaprovà la campanya de Sébastien Faure contra el Primer de Maig i
cosignà la declaració afirmant que «el Primer de Maig, engegat pels polítics,
ha esdevingut revolucionari i de tendències anarquistes». A començament de
1893, trobant el ferrocarril molt car, va fer una gira de conferències amb
bicicleta a la zona d'oest de França (Angers, Nantes, Vendôme, Rennes). En 4 de
febrer de 1894 va ser fitxat per la policia i inscrit en el registre ferroviari
de vigilància especial de fronteres. Entre el 6 i el 12 d'agost de 1894 va ser
jutjat per l'Audiència del Sena en l'anomenat «Procés dels Trenta» i es declarà
partidari de les cambres sindicals i de les associacions obreres, tot dient que
mai no havia fet costat les teories il·legalistes; defensat per
Gantier-Rougeville, va ser absolt. En aquesta època vivia al número 25 del
carrer Stephenson del XVIII Districte de París. En ple «Cas Dreyfus», el 5 de
març de 1898 fou un dels oradors, amb François Broussouloux, Bruat i Joindy, en
un míting llibertari celebrat a la Casa del Poble de París per denunciar els
escàndols militars i els crims del militarisme. L'octubre de 1898 era secretari
del Comitè Central de la Vaga de la Construcció de París, desencadenat per
iniciativa dels terrelloners. En 1912 militava en el Comitè de Defensa Social
(CDS). Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
---
Foto
policíaca de Georges Brunet (4 de febrer de 1894)
---
Foto
policíaca de Georges Brunet (ca. 1894)
---
---