---
Alfonsina
Bueno Vela (1915-1979)
El 26 de gener de
1915 neix a Moros (Saragossa, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista i resistent
antifeixista Alfonsa Bueno Vela. Era filla del destacat militant
anarcosindicalista Miguel Bueno Gil. Quan era nina sa família es traslladà a
Berga (Berguedà, Catalunya). En 1928, quan treballava d'aprenent de filadora a
la fàbrica Ca l'Asensio («Hilados Asensio, SA») de Berga, conegué
l'anarcosindicalista Josep Ester Borràs, que esdevingué son company i amb qui
es casà el 9 de gener de 1932, en saber, des del mes d'octubre, que estava
embarassada. Cap dels dos volia un fill, però finalment el 3 de juny de 1932
nasqué sa filla Àngela Ester Bueno. En 1939, amb el triomf franquista, passà a
França i va ser internada a diversos camps de concentració. Durant l'ocupació,
el juliol de 1940, s'integrà amb son company, son germà José Bueno Vela i son
pare Miguel Bueno Gil en la xarxa de la resistència creada per Francisco Ponzán
Vidal (Xarxa «Pat O'Leary»). A partir de 1941, quan son company estava reclòs
al camp de càstig de Vernet, participà en el grup de Francisco Ponzán Vidal en
el transport d'armes per a la Resistència. La seva residència de Villa Tallada
de Banyuls de la Marenda (Rosselló, Catalunya Nord) fou un dels punts de suport
de la xarxa per evacuar i passar a la Península nombroses persones perseguides
pels nazis (pilots aliats, jueus, resistents, etc.). Aquesta tasca la pogué
realitzar gràcies a suport de Poncet, cap de la Gendarmeria i profundament
antinazi. El 2 de novembre de 1943 –o febrer, segons les fonts–, a l'endemà de
la detenció per la Gestapo de son pare Miguel i de son germà José, va ser capturada
amb son company Josep Ester Borràs i només sa filla Angelina, d'11 anys i
absent en el moment de l'arrest, escapà de la detenció. Tots van ser
traslladats, després de l'interrogatori, a la presó de Saint Michel de Tolosa
(Llenguadoc, Occitània) i posteriorment al camp d'internament de trànsit de
Royallieu (Compiègne, Picardia, França). Entre l'abril i el maig de 1944 van
ser deportats a Alemanya, enquadrats en la categoria «Nach un Nebel» (Nit i
Boira): els homes va ser traslladats al camp de concentració de Mauthausen (Alta
Àustria, Àustria) i ella al de Ravensbrück (Fürstenberg, Mecklenburg,
Alemanya), sota la matrícula 37.884 i al «Block 32», on hagué de realitzar
treball forçat a la fàbrica Siemens durant 12 hores diàries i patir experiments
mèdics (injeccions de diferents productes al coll de l'úter) pel doctor nazi Karl
Gebhardt, president de la Creu Roja alemanya. El 18 d'agost de 1944 son pare va
ser assassinat pels nazis al castell de Hartheim (Alkoven, Alta Àustria,
Àustria). A començament de març de 1945 els nazis evacuaren el camp de
Ravensbrück i va ser traslladada, amb unes 2.500 presoneres, 30 de les quals
espanyoles, a Mauthausen, on retrobà son company Josep Ester Borràs, i passà a
treballar a la pedrera. Després de l'alliberament del camp el 22 d'abril de
1945 per les tropes aliades, va ser repatriada, via Suïssa, a França per la
Creu Roja Internacional. Per la seva participació en la Resistència, va ser
condecorada amb les més altes distincions britàniques, franceses i
nord-americanes. En 1947 se separà, no sense dolor per ambdues parts, de Josep
Ester Borràs. Mai no es va recuperar de la malaltia contreta durant la seva
deportació i patí nombroses hospitalitzacions. Alfonsina Bueno Vela va morir el
3 de gener de 1979 a Tolosa (Llenguadoc, Occitània). El seu testimoni va ser
recollit per Neus Català Pallejà en el llibre De la resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas
(1984).
---
Acte
de constitució de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics
(FEDIP). Alfonsina Bueno Vela és la primera per l'esquerra i al micròfon son
company Josep Ester Borràs
(Tolosa de Llenguadoc, 1945)
---
D'esquerra
a dreta: Josep Ester Borràs, Alfonsina Bueno Vela i Angelina Ester Bueno
(Tolosa de Llenguadoc)
---
Alfonsa
Bueno Vela
---
Alfonsina
Bueno Vela, al centre, amb sa filla Angelina Ester i sa néta Hélène Lussan
---
---