---
Domingo Canela Schiaffino
(1905-?)
El 25 d'abril de 1905 –algunes fonts citen 1903– neix a
Barcelona (Catalunya) l'anarquista i anarcosindicalista Domingo Canela
Schiaffino –el seu segon llinatge de diferents maneres (Chacío, Chafino, etc.)–,
conegut com Mingo. Vivia al barri de
Collblanc de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès, Catalunya) i freqüentà l'Escola
Racionalista del barri barceloní de Sants, on conegué Josep Peirats Valls, de
qui es faria inseparable. Rajoler de professió, treballà des dels nou anys en
fàbriques de maons al cinturó barceloní, especialment en «La Redentora». Amic
de Joan Peiró Belis, defensà l'estratègia cooperativista. En 1922 s'integrà en
el grup artístic teatral «Verdad» i en 1924 ja militava en el Sindicat de la
Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona. El
novembre de 1924 participà en l'intent d'assalt de la caserna de les Drassanes barcelonines.
En 1927 fou membre de la redacció d'El
Boletín del Ladrillero. Perseguit per la policia, fugí a Lugo (Lugo,
Galícia), on es refugià a casa de l'anarquista José Villaverde Velo; el juny de
1928 passà clandestinament a Portugal i el juliol d'aquell any va ser detingut
amb documentació falsa en un tren que el tornava cap a Espanya per Extremadura.
En un article publicat en el número del 12 de setembre de 1930 del periòdic El Productor, digué que «el sindicalisme
pur és una cosa semblant a una fulla seca, que va on va el vent». Detingut
arran dels fets revolucionaris de desembre de 1930, va ser alliberat el febrer
de l'any següent. El 12 d'abril de 1931 fou un dels fundadors, amb Manel
Agramunt Maneu, Ginés Alonso, Amadeu Colom, Diego Franco Cazorla (Amador Franco), Ángel Lescarboura Santos,
Mateo Santos, Antoni Vives, entre d'altres, de l'Ateneu Cultural Racionalista
de La Torrassa (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Catalunya) i fou
secretari de les Joventuts Llibertàries. El setembre de 1931 fou delegat de la
Federació Local de Barcelona de la CNT al Comitè Regional confederal. En 1932
formava, amb Josep
Peirats Valls, part del grup anarquista «Afinidad».
Entre 1932 i 1936 fou membre, amb Ginés Alonso, José M. Barrancos, Ramon
Bou Canalda, els germans Conejero Tomás, els germans Conesa, Vicenç Nebot i
Josep Peirats Valls, entre d'altres, del grup
anarquista «Verdad» de l'Hospitalet de Llobregat. En 1932 va ser detingut arran
de l'aixecament revolucionari de Fígols (Berguedà, Catalunya) i va ser reclòs
al vaixell-presó Buenos Aires i
enviat aquell mateix any deportat a Villa Cisneros (Río de Oro), a les Illes
Canàries i a Bata (Guinea); l'agost d'aquell any retornà a la Península. En
1933, arran de la dura vaga del transport, va ser novament empresonat, aquesta
vegada al vaixell-presó Arnús. A
començament de 1934 va ser nomenat secretari del Comitè Regional de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i va ser detingut poc després. Amb Josep
Peirats Valls, abandonà la FAI discrepant de la seva línia «bolxevitzant»
(«aventures revolucionàries dirigistes») de Joan García Oliver. Entre 1935 i
1936 col·laborà en Ética de València
(País Valencià), on s'oposà a les tesis defensades per Diego Abad de Santillán.
En 1939, amb el triomf franquista, va ser detingut i empresonat. Un cop en
llibertat provisional, s'integrà en la lluita clandestina amb sa companya Francisca
Conejero Tomás (Xisca). Durant els
anys cinquanta ajudà nombrosos companys i, amb sa filla Llibertat, son gendre
Lluís Gràcia i altres, organitzà un grup cultural que servia per fer formació
política. En 1989 viva a Barcelona i aquest mateix any assistí als funerals del
seu amic Josep Peirats Valls. Domingo Canela Schiaffino va morir a Barcelona
(Catalunya). Son germà José Canela Schiaffino, també fou militant anarquista.
---
Notícia de la detenció de Domingo
Canela apareguda en el diari de Càceres Nuevo
Día del 6 de juliol de 1928
---
Notícia de l'alliberament de Domingo
Canela apareguda en el diari de l'Havana (Cuba) Diario de la Marina de l'11 de febrer de 1931
---
Grup de deportats a Villa Cisneros (febrer de 1932). Drets, d'esquerra a dreta: Manuel Arcas, Francisco Ascaso, Progreso Fernández (el cinquè) i José Pérez Feliu (el vuitè). Domingo Canela és el segon adult per l'esquerra (amb ulleres i barba) dels asseguts
---
Carta enviada per José Canela,
germà de Domingo, sobre la seva deportació, apareguda en el diari madrileny Tierra del 26 de febrer de 1932
---
Les famílies Canela i Fernández.
D'esquerra a dreta: Progreso Fernández, Domingo Canela, Llibertat Canela,
Concha Escrig, companya de Progreso Fernández, i filla de la parella
---
Domingo Canela en un detall de
l'anterior fotografia
---
---