---

Ángel Cappelletti (1927-1995)

El 15 de març de 1927 neix a Buenos Aires (Argentina) el filòsof, historiador i anarquista Ángel José Cappelletti. En 1951 sortí de la Universitat Nacional de Buenos Aires com a professor d'ensenyament secundari especialitzat en filosofia i en 1954 es doctorà en la mateixa universitat. En 1968 s'instal·là Veneçuela, país on desenvolupà la seva tasca intel·lectual i docent, especialitzant-se en el pensament sociològic, polític i filosòfic clàssic i contemporani. Des del 1972 fou professor titular de la Universitat Simón Bolívar de Caracas i redactor de la Revista Venezolana de Filosofía. Entre 1968 i 1994 desenvolupà una intensa tasca d'investigació filosòfica i política, estudiant la filosofia clàssica (Heràclit, Sèneca, Marc Aurel·li, etc.) i el positivisme veneçolà, especialment. Des del punt de vista llibertari, investigà la història i el pensament anarquistes mundial i llatinoamericà, recerques que es plasmaren en nombroses monografies –uns 45 llibres publicats en vida i més de vuitanta pòstumament, editats per les universitats de los Andes i la Simón Bolívar– i més d'un milenar d'articles publicats en revistes especialitzades i llibertàries. Va mantenir una presència constant a diverses càtedres de postgrau a tota Llatinoamèrica, ensenyant en nombroses universitats de l'Argentina (Cuyo, Litoral), l'Uruguai (Montevideo), Veneçuela (Central, Simón Bolívar), Mèxic i Costa Rica. Fou nomenat professor de postgrau en filosofia de la Universitat de los Andes a Mérida (Veneçuela). En 1994 tornà l'Argentina i s'instal·là a Rosario, on continuà la seva tasca intel·lectual fins a la seva mort. Entre les seves obres destaquen Los fragmentos de Heráclito (1962), Utopías antiguas y modernas (1966), El socialismo utópico (1968), La filosofía de Heráclito de Efeso (1970), Inicios de la filosofía griega (1972), Cuatro filósofos de la Alta Edad Media (1972 i 1993), Introducción a Séneca (1973), Introducción a Condillac (1974), Los fragmentos de Diógenes de Apolonia (1975), La teoría aristotélica de la visión (1977), Etapas del pensamiento socialista (1978), El pensamiento de Kropotkin (1978), Ciencia jónica y pitagórica (1980), Francisco Ferrer y la pedagogía libertaria (1980), La teoría de la propiedad en Proudhon y otros momentos del pensamiento anarquista (1980), Bakunin y el socialismo libertario (1986), Prehistoria del anarquismo (1986 i 2006), Protágoras: naturaleza y cultura (1987), Sobre tres diálogos menores de Platón (1987), El anarquismo en America Latina (1990, amb Carlos M. Rama), Noias de filosofía griega (1990), El pensamiento de Malatesta (1990), La estética griega (1991 i 2000), Hechos y figuras del anarquismo hispanoamericano (1991), Positivismo y evolucionismo en Venezuela (1992), Textos y estudios de filosofía medieval (1993), Estado y poder político en el pensamiento moderno (1994), Utopías y antiutopías después de Marx (1997), entre d'altres. Ángel Cappelletti va morir el 25 de novembre de 1995 a Rosario (Santa Fe, Argentina).

---

Ángel Cappelletti (1993)

---

Retrat de Cappelletti

---

Ángel Cappelletti

---

Ateneu Llibertari Estel Negre

---