---
Giovanni
Capra (1865-1897)
El 16 de setembre
de 1865 neix a Castel Bolognese (Romanya, Itàlia) l'anarquista Giovanni Capra,
conegut com Cita i É Budgè. Sos pares es deien Enrico Capra
i Lia Pirazzini. Era fill d'una família partidària de la unificació italiana,
seguidora de Giuseppe Garibaldi i que participà activament en el moviment del «Risorgimento»
(Ressorgiment). De jove va ser trompetista en una banda militar i de tornada a
Castel Bolognese s'integrà en la botiga que regentava sa família, la qual podia
vendre els monopolis de sal i tabacs. Quan es desencadenà en 1897 la guerra
greco-turca, que esclatà a causa de la insurrecció de Creta contra l'Imperi
Turc, es presentà voluntari. A Itàlia, des dels primers moments del conflicte,
es va desenvolupar un gran moviment pro hel·lènic, centrat en l'enviament de
suports i en l'enrolament de voluntaris. Els més actius en aquest moviment de
solidaritat van ser els republicans, amb el suport dels socialistes, però també
s'involucraren anarquistes partidaris de l'acció, sobretot a partir de la crida
a favor de la intervenció que va fer el destacat anarquista garibaldí Amilcare
Cipriani. Aquest formà una unitat militar («Legió Cipriani») sota el seu
comandament, que va ser criticada per Errico Malatesta, contrari a la
participació d'anarquistes en l'empresa i que publicà un seguit d'articles al
respecte en el periòdic L'Agitazione.
A Castel Bolognese es creà un comitè, format en gran part per veterans
garibaldins, que promogué una expedició de voluntaris. Aquest grup, amb altres
voluntaris de Romanya, en el qual només hi havia dos anarquistes (Giovanni
Capra i Antonio Raccagna), aconseguí arribar a Grècia l'abril de 1897 i
s'integrà amb els «Camises Roges» de Ricciotti Garibaldi, enquadrant-se en el I
Batalló sota el comandament de l'oficial garibaldí Luciano Mereu. En absència d'aquest,
Amilcare Cipriani, que havia dissolt la seva unitat i s'havia integrat en els
«Camises Roges», i el seu grup participà el 17 de maig de 1897 en la batalla de
Domokos (Tessàlia, Grècia). Al final de la batalla, durant la qual els
voluntaris italians resistiren durant hores l'assalt de les forces enemigues
aclaparadores, aquestes s'hagueren de retirar per ordre del comandament grec i per
l'exhauriment de les municions. Giovanni Capra va ser un dels primers morts d'aquella
batalla. També morí un altre jove de Castel Bolognese, Ugo Silvestrini. Mai no
es pogueren trobar els cossos dels difunts, que van ser enterrats pels turcs en
una fossa comuna. La notícia de la seva mort causà una gran emoció en tota la
família socialista i el diumenge següent, 25 de maig, es va fer un solemne
homenatge a Castel Bolognese als seus dos veïns finats, en el qual participà
gent de tota Romanya. El 22 de maig de 1902 s'inaugurà al cementiri municipal de
Castel Bolognese un monument en honor dels dos caiguts per iniciativa del
«Comitè Pro Civilització», portaveu oficial de diputat republicà Ettore Socci.
Els anarquistes, que havien participat en la commemoració de 1897 amb un discurs
de Bosi, aquesta vegada van difondre un manifest, que va ser immediatament
segrestat, on explicaven la seva negativa a participar en la cerimònia en
considerar aquesta com «essencialment patriòtica».
---
Giovanni
Capra (1897)
---
Garibaldins
de la guerra grecoturca (1897).
Giovanni Capra és el segon per l'esquerra de la
filera inferior
---
Postal
en record de Giovanni Capra i Ugo Silvestrini (ca. 1902)
---
---