--- Francesco
Carmagnola (1900-1986) El 25 de maig de
1900 neix a San Vito di Leguzzano (Vèneto, Itàlia) l'anarquista i agitador
antifeixista Francesco Giuseppe Carmagnola, conegut simplement com Frank. Fou fill d'una família pagesa
molt pobra; sos pares es deien Lino Carmagnola i Emilia Basso. Treballà com a
obrer tèxtil i començà a militar en els grups llibertaris de ben jovenet,
destacant com a conferenciant encara que només tenia estudis elementals. Quan
feia el servei militar a Bolonya portà una intensa tasca propagandística entre
els seus companys de caserna i per aquest motiu va ser traslladat a una unitat
disciplinària militar creada especialment per a subversius. Un cop llicenciat, participà
activament en el moviment d'ocupació de fàbriques i combaté fins i tot armat en
els enfrontaments que es generaren. A la província de Vicenza lluità contra els
escamots feixistes organitzats i, fugint de la repressió, emigrà el 23 de febrer
de 1922 a Austràlia, arribant a Sydney el 13 de maig d'aquell any amb el
vaixell «San Rossore». Immediatament marxà a Ingham, al nord de l'Estat de
Queensland, per treballar com a tallador de canya a la safra. En aquest país
s'implicà en la lluita antifeixista organitzada des de la comunitat d'exiliats
italians i els enfrontaments violents amb els grups feixistes locals el
portaren en diferents ocasions a la presó. Sempre vigilat per la policia
secreta i el cos consular italians, treballà per aconseguir la unitat entre
l'esquerra australiana, tant dels obrers de la immigració com dels anglosaxons,
fugint sempre de mantenir relacions amb el Partit Comunista d'Itàlia (PCI) i el
Communist Party of Australia (CPA, Partit Comunista d'Austràlia) i qualificant
el règim soviètic de «feixisme roig». Entre 1926 i 1927 promogué a Melbourne la
campanya de suport als anarquistes italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti.
A finals de 1926 cofundà a Sydney amb Giovanni Terribile Antico el grup «Lega
Antifascista» (Lliga Antifeixista), especialitzada d'antuvi en la publicació de
pamflets subversius i que arribarà a ser el grup esquerrà més important de la
comunitat italiana a Austràlia. El juliol de 1927 començà a publicar a Sydney
el primer periòdic antifeixista a Austràlia, Il Risveglio (El Despertar), que tractà la problemàtica local i
publicà articles de militants anarquistes dispersos arreu del món (França,
Suïssa, Argentina, Estats Units, etc.). El tercer número, publicat després de
l'execució de Sacco i de Vanzetti, portà el títol «Lunga vita all'anarchia. Dagli
anarchici seranno vendicati!» (Llarga vida a l'anarquia. Els anarquistes seran
venjats!) i això serví de pretext perquè Grossardi, cònsol general d'Itàlia,
exigís del primer ministre australià Stanley Bruce la immediata clausura del
periòdic, que es va fer efectiva el 23 d'agost d'aquell any. El desembre de 1927
fundà amb altres companys el «Club Social Matteotti» –en honor de Giacomo
Matteotti, socialista italià assassinat pels escamots feixistes–, al carrer
Spring de Melbourne, del qual va ser nomenat secretari. L'1 de desembre de 1928
aquesta organització es traslladà a un nou local més gran al carrer Victoria de
Melbourne i fundà el Comitè de la Lliga Australiana de Lluita contra el
Feixisme. El «Club Matteotti» publicà entre 1928 i 1929, sota la direcció d'Isidoro
Bertazzon, diferents publicacions periòdiques antifeixistes efímeres (L'Azione, Giacomo Matteotti, Germinal,
In Memoria i Il Risveglio). Entre 1930 i 1932 col·laborà en els periòdics de
Melbourne L'Avanguardia Libertaria,
publicat per Bertazzon, i en l'antifeixista La
Riscossa,
editat per Valentino Ciotti. L'octubre de 1930 la policia
australiana escorcollarà en dues ocasions el «Club
Matteotti». L'1 de maig de
1931 es dirigí a una multitud de set mil treballadors que es
manifestava per la
riba del riu Yarra al crit de «Mort a Mussolini!».
Després de la crisi interna
del «Club Matteotti» en 1931 per lluites intestines entre
Carmagnola i
Bertazzon, que portarà a la seva dissolució oficial el 15
de desembre de 1933,
i a causa de la depressió econòmica que patia l'economia
del país, l'octubre de
1931 marxà novament a Ingham, al nord de l'Estat
australià de Queessland, per
treballar en la recol·lecció canya. La topada directa el
26 de desembre de 1931
amb Mari Melano, vicecònsol general d'Itàlia a
Townsville, de visita a Ingham,
el portà a un procés polític amb dos companys
(Mario Tardiani i Tom Saviane) entre
l'11 i el 12 de febrer de 1932 a la Cort Suprema de Townsville on es
defensà
atacant durament el feixisme i el racisme de les autoritats
australianes contra
els immigrants, judici del qual va ser absolt. L'agost de 1934, amb son
company
Francesco Fantin, fou un dels organitzadors de la gran vaga de la
recol·lecció
de canya de sucre contra la gran empresa Colonial Sugar Refining
Company (CSR,
Companyia Colonial Refinadora de Sucre) portada a terme per
l'Australian
Workers' Union (AWU, Unió de Treballadors Australians) i que a
més de
reivindicacions laborals exigia mesures contra el morbo de Weils,
malaltia infecciosa
que portava a la tomba nombrosos obrers de la safra. Aquestes
reivindicacions
dugueren a l'obligatorietat de cremar els camps de canya com a
única mesura de
lluitar contra la malaltia, pràctica usada encara en els nostres
dies. Com que
va ser inscrit en la llista negra de la patronal i no trobava feina,
retornà a
Melbourne per a treballar com a obrer en una fàbrica. En 1938
organitzà la
difusió de la propaganda antifeixista que es repartia al port de
Melbourne
entre els mariners dels vaixells italians que hi ancoraven. El 15 de
febrer de
1938, durant un d'aquests repartiments, un grup de mariners feixistes
del
vaixell de guerra «Raimondo Montecuccoli» atacaren
salvatgement el xofer d'un
taxi que havien confós amb Carmagnola. Dos dies després
s'organitzà una manifestació
de protesta al port de Melbourne de més de 12.000 persones i en
la qual prengué
la paraula i Mussolini va ser cremat en efígie. Arran de
l'entrada en la II
Guerra Mundial de la Itàlia feixista, molts d'italians,
considerats com a
potencials enemics, van ser internats en camps de concentració.
Aquest fet va
ser durament denunciat per ell ja que en aquests camps es tancaven
sense cap
discriminació italians defensors del feixisme i militants
antifeixistes, produint-se
constants agressions –el seu company Fantin va ser assassinat en 1942
en un
d'aquest camps per interns feixistes, crim que restà impune. El
27 de juliol de
1940 va ser detingut a Sydney mentre distribuïa pamflets emparedat
amb un cartell que deia «Tots els italians no són
feixistes.», amb caricatures de Mussolini i fotografies de
antifeixistes
empresonats. Després de la guerra, encara que fidel al pensament
anarquista,
reduí la seva militància activa. Retirat a Camden, a prop
de Sydney, durant els
últims anys de sa vida es reunia amb els joves militants del
moviment
llibertari. Malalt de càncer, Francesco Carmagnola va morir el
27 de febrer de
1986 al barri de Lugarno de Sydney (Nova Gal·les del Sud,
Austràlia) i fou enterrat al cementiri de Camden. --- Treballadors
de la canya de sucre (entre ells Francesco Fantin) en una plantació al nord de
Queensland (ca. 1925) --- Francesco
Carmagnola (dret amb barret), Valentino Ciotti (al volant) --- Francesco
Carmagnola (dret davant a la dreta) i altres membres del «Club Matteotti» --- El
vaixell italià «Raimondo Montecuccoli» durant la controvertida visita a
Melbourne (1938) --- Italians
internats en un camp de concentració al sud d'Austràlia (ca. 1942) --- Portada
d'un exemplar d'Il Risveglio --- Portada
d'un exemplar de L'Avanguardia Libertaria --- Portada
d'un exemplar de La Riscossa --- Francesco Carmagnola (Sydney, començament de la dècada dels vuitanta) --- Tomba de Francesco Carmagnola al cementiri de Camden (Nova Gal·les del Sud, Austràlia) --- --- |