---
José
García Sánchez (1922-1998)
El 26 d'abril de 1922 neix a
Huércal-Overa (Almeria, Andalusia, Espanya) –algunes fonts citen erròniament Taberno
(Almeria, Andalusia, Espanya)– l'anarcosindicalista José García Sánchez,
conegut com Carreta. Sos pares es deien Patricio García i Antonia Sánchez. En 1936, quan
esclatà la guerra civil, emigrà amb sa família a Catalunya i s'instal·là al
barri obrer del Sot de Can Xarau de Cerdanyola del Vallès, on compaginà la
feina a les vinyes amb els estudis nocturns. Amb 14 anys, s'afilià a la
Confederació Nacional del Treball (CNT) de Cerdanyola del Vallès i durant els
anys bèl·lics participà en la «Col·lectivitat de Pagesos de Cerdanyola-Ripollet»,
de la qual va ser secretari d'actes. En 1939, amb el triomf franquista, retornà
per poc temps a la seva terra natal, on era més fàcil trobar menjar, i després
marxà uns mesos a França, per retornar a Catalunya sabent que no hi hauria
represàlies contra ell per part del franquisme i es posà a fer feina de paleta.
En 1946 era membre del Comitè Nacional de la CNT, el secretari del qual era
Enric Marco Nadal i el 20 de maig de 1947 va ser detingut amb altres membres i
col·laboradors del Comitè Nacional, com ara Francisco Alcaraz García, Juan José
Caba Pedraza, Jerónimo García García, Germán Horcajada Manzanares, Manuel
Rodríguez Martínez, Antonio Sanfeliu i José Yáñez García. El 7 de novembre de
1949 va ser jutjat per un consell de guerra a Ocaña (Toledo, Castella, Espanya)
i condemnat a 12 anys de presó. Després de la mort del dictador Francisco
Franco, col·laborà en la premsa llibertària (Cenit, Ideas, Orto, etc.) i en la reconstrucció de la
CNT a Cerdanyola del Vallès. Fou un dels creadors del grup «Divendres
Culturals», que organitzaven tertúlies literàries, la seva gran passió, a
Cerdanyola del Vallès i que creà un premi de poesia del mateix nom. És autor
dels poemaris Musas y sombras (1979),
La voz que me habla (1998) i Don Quijote y Sancho (2001, pòstum).
També publicà els llibres de memòries Tal
como lo vi. La colectividad de campesinos de Cerdanyola-Ripollet (1936-1939)
(1981 i 2013) i Estampas de nuestra
guerra. Cerdanyola (1936-1939). Recuerdos y vivencias (1991). José
García Sánchez va morir el 20 de febrer de 1998 al seu domicili de Cerdanyola del Vallès (Vallès
Occidental, Catalunya) i va ser enterrat al cementiri d'aquesta localitat.
---
José
García Sánchez (Carreta)
---
La voz que me habla
(1998), amb dibuix de Antonio Hervás Amezcua
---
Estampas de nuestra guerra
(1991)
---
Don Quijote y Sancho
(2001)
---
Tal como lo vi. La colectividad de campesinos de
Cerdanyola-Ripollet (1936-1939) (2013)
---
---