---
Antonio Casanova Prado (1898-1966)
El 7 de juny de 1898 neix a Betanzos (La Corunya, Galícia)
el militant anarquista, editor i traductor Antonio Casanova Prado. Va emigrar
molt prest a Buenos Aires (Argentina) i es va posar a fer de forner a la zona
d'Avellaneda, barri obrer on romanien els immigrants gallecs que acabaven
d'arribar, i s'afilia al Sindicat de Forners, compost fonamentalment
d'anarquistes gallecs, i que va jugar un paper molt important en la unificació
del moviment obrer argentí –un dels dirigents forners més destacats va ser el
gallec Adrián Troitiño, qui en representació del sindicat cofundà la Federació
Obrera Argentina en 1901. Casanova militarà activament en el grup llibertari
Ateneo Libre i el 13 de desembre de 1932 participarà en el II Congrés
Anarquista Regional celebrat a Rosario. Entre l'11 i el 14 d'octubre de 1935 es
realitzarà al Plata el Congrés Constituent, on es fundarà la Federació Anarco
Comunista Argentina (FACA), i Casanova en serà un dels fundadors. Quan esclata
la Guerra Civil espanyola es trasllada a Barcelona –sota el nom d'un altre
anarquista gallec forner, Manuel Freire– per participar en la Revolució i
s'allistarà en la 28 Divisió que comandava Gregorio Jover, realitzant tasques
periodístiques. A Barcelona va viure al carrer Muntaner, 514, amb Prince,
Maguid, José María Montero i Simón Radowitzky, llegendari anarquista que va
venjar els treballadors assassinats durant la Setmana Roja a Buenos Aires (1 de
maig de 1909) matant-ne el responsable directe, el general i cap de policia
Ramón Lorenzo Falcón. Acabada la guerra va exiliar-se a França, on va ser
capturat pels nazis i reclòs en un camp de concentració, d'on va poder fugir i
incorporar-se a la resistència, sota el pseudònim de Manuel Freire, participant
en l'alliberament de París. En 1941 vivia a Marsella amb Bejarano i Blasco, va
participar en la reconstrucció la CNT a França i va ser director de Solidaridad
Obrera, a París, en 1944. Desil·lusionat quan va veure que les potències
europees no derrocaven el feixisme de Franco, va tornar a Argentina, a fer de
forner i treballar en altres oficis. Participà en l'Ateneu d'Avellaneda i va
col·laborar en nombrosos diaris i revistes anarquistes, com ara Más Allá
(1937-1938) i Tierra y Libertad, i va fer traduccions del francès i
conferències. És autor del fullet Posición revolucionaria, editat per
Tierra y Libertad a Bordeus en 1945, amb pròleg d'Ildefonso. Antonio Casanova
va morir el 8 de juliol de 1966 a
Buenos Aires (Argentina).
---
Antonio Casanova (amb corbata) al congrés clandestí del Comitè Regional de Relacions Anarquistes (Rosario, 1932)
---
Antonio Casanova (al centre) –Jacobo Prince a la seva dreta– al Brasil de viatge cap a Espanya
(28 de febrer de 1937)
---
Antonio Casanova (esquerra), amb Simón Radowitzky, al front d'Aragó (1937)
---
Fullet d'Antonio Casanova Posición revolucionaria,
editat per
Tierra y Libertad a Bordeus en 1945, amb pròleg d'Ildefonso
---
Antonio Casanova (a l'esquerra) amb Jacobo Prince a Quilmes (Buenos Aires, Argentina; 1948)
---
---