casilda

El 9 d'abril de 1914 neix a l'orfenat de Fraisoro de Zizurkil (Guipúscoa, País Basc) la militant anarcofeminista i resistent antifeixista María de la Soledad Casilda Hernáez Vargas –a vegades citada erròniament com Casilda Méndez Hernáez–, més coneguda com Casilda, la Miliciana, Kasilda o Kasi. Era filla natural d'Eugenia Hernáez Vargas, de família confederal, i neta d'una gitana navarresa –alguns diuen que l'origen era inca. Després de passar la infància a Zizurkil, es traslladà al barri d'Egia de Sant Sebastià. A partir de 1931 va ser membre de les Joventuts Llibertàries i va ser empresonada per fer una crida a la vaga a les treballadores d'una empresa que només contractava personal femení. En aquests anys republicans la seva pràctica del nudisme a la platja de Zurriola al barri de Gros causà escàndol. Es va fer molt coneguda a les barriades populars donostiarres durant els fets d'octubre de 1934 (combats de Penyes d'Aia), quan va ser detinguda per repartir propaganda i per possessió d'explosius. Tancada al fort de Guadalupe, va ser condemnada a 29 anys de presó i traslladada a la presó de Las Ventas de Madrid, però va ser alliberada aviat gràcies a l'amnistia de febrer de 1936. Just sortir de la presó conegué el militant anarquista Félix Likiniano Heriz (Liki), son company en endavant. Encara que partidària de «Mujeres Libres», no entrà a formar part de l'agrupació. Es va destacar en les lluites de juliol de 1936 a Sant Sebastià i en la batalla d'Irun, després de la qual va haver de passar a França. Va tornar a la península via Catalunya i va marxar a la defensa de Madrid i després entrà en una brigada anarquista de la «Columna Hilario-Zamora» al front d'Aragó. En maig de 1937, juntament amb son company Likiniano, va defensar la «Casa Gran» de Barcelona –l'exedifici Cambó de la Via Laietana, seu dels comitès nacional i regional de la CNT– contra la reacció comunista. A Barcelona encapçalà uns tallers de confecció abans del triomf feixista. Quan aquest va ser un fet, creuà els Pirineus per La Jonquera i va passar pels camps de concentració d'Argelers i de Gurs. Després d'un temps a Lorient, on ca seva va ser refugi de sabotejadors antinazis, a partir d'octubre de 1943 es va instal·lar amb Likiniano a Biàrritz (Lapurdi, País Basc). El seu domicili es va convertir en centre d'operacions antialemanyes i antifranquistes, especialment en l'organització de grups d'acció a les selves d'Irati. Amb la decadència confederal, la parella es va solidaritzar amb la lluita d'Euskadi Ta Askatasuna (ETA, Terra Basca i Llibertat), alhora que les seves relacions es feien cada cop més agres i Casilda va entrar en una fase depressiva de la qual sembla que es va recuperar més tard. Casilda Hernáez Vargas va morir de càncer l'1 de setembre de 1992 a l'Hospital Côte Basque de Sant Joan Lohitzune (Lapurdi, País Basc) –algunes fonts citen erròniament a Biàrritz (Lapurdi, País Basc). En 1985 Luis María Jiménez de Aberasturi en va publicar una biografia: Casilda, miliciana. Historia de un sentimiento. Encara avui, al bari d'Egia, s'usa l'expressió «té més collons que la Kasilda».

Casilda Hernáez Vargas, amb set o vuit anys, al costat de sa mare; a l'esquerra, sa tia Maritxu amb una germana de Casilda que va morir poc després

---

Casilda Hernáez Vargas, envoltada d'una línia blanca, amb 15 o 16 anys, amb un grup de companys i companyes probablement de la CNT

---

Casilda Hernáez Vargas, al centre ajupida; Félix Likiniano Heriz, amb txapela; i altres companys (Biarritz)

---

Casilda Hernáez Vargas, primera per la dreta, agafada per Manuel Chiapuso Hualde; Félix Likiniano Heriz, primer per l'esquerra amb txapela; i altres companys

---

D'esquerra a dreta: amb Félix Likiniano Heriz, sos pares, Casilda Hernáez Vargas i son germana Adela (Biarritz, anys cinquanta)

---

Casilda Hernáez Vargas amb sos nebots Marisol i Martín (Sant Sebastià, 1971)

---

Kasilda Hernáez Vargas en l'entrevista que la revista Punto y Hora publicà en 1987