---
Amaro
Castellví Blanch (1913-2012)
El 20 de desembre
de 1913 neix a Flix (Ribera d'Ebre, Catalunya) l'anarcosindicalista i
anarquista Amaro Castellví Blanc. Sos pares es deien Manuel Castellví Sabaté i
Teresa Blanch Cervelló. Manobre a l'empresa Josep Hipp, milità en la
Confederació Nacional del Treball. Es casà amb Josepa Pujol Sales. En 1934 va
ser cridat a files a Tarragona (Tarragonès, Catalunya). Durant la Revolució
espanyola formà part del Comitè Revolucionari de Flix i lluità als fronts. En
1939, amb el triomf franquista, passà a França. Segons els informes de la
Falange de Flix per al Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona
(Catalunya), participà en la destrucció de l'església de Flix i en els
anomenats «Fets de la Fatarella» de gener de 1937. Durant uns mesos passà pels
camps de concentració del Rosselló i posteriorment trobà feina de pagès a Grésy-sur-Aix
(Arpitània). En 1942, amb l'ocupació alemanya, va ser enviat a treballar a les
drassanes navals de Brest (Bretanya). Aconseguí fugir i amb documentació falsa
a nom de Simon Pavos s'uní al maquis
que actuava a les muntanyes savoianes. Capturat per la Gestapo, va ser enviat
el 17 de gener de 1944 al camp d'internament de trànsit de Royallieu (Compiègne,
Picardia, França) i dos dies després enviat, sota la matrícula 40856, al camp
de concentració de Buchenwald (Weimar, Turíngia, Alemanya). En aquest camp
establí una estreta amistat amb el futur pastor protestant i escriptor Aimé
Bonifas. Fou un dels vuit supervivents de la matança nazi de Gardelegen
(Saxònia-Anhalt, Alemanya) del 13 d'abril de 1945, on 1.008 persones van ser
calcinades. Aconseguí arribar a França i s'instal·là a prop de Floreçac
(Llenguadoc, Occitània), on visqué de la viticultura. Es tornà a casar amb una
valenciana anomenada Dolors i creà una nova família. En 1975 visità amb son
amic Aimé Bonifas el Museu de l'Holocaust i el cementiri militar de Gardelegen.
En 1995 el seu testimoni va ser recollit en el documental Das Massaker von Gardelegen, de Claus-Ivar Bolbrinker i Diana Gring.
En 2005, amb 91 anys, encara participava en les manifestacions i l'abril
d'aquell any assistí als actes del 60 aniversari de l'alliberament dels camps
d'extermini nazi. Amaro Castellví Blanch va morir en 2012 a Floreçac
(Llenguadoc, Occitània).
---
Amaro
Castellví Blanch
---
Amaro
Castellví Blanch (dreta) i Aimé Bonifas al cementiri militar de Gardelegen
---
---