---

Efrén Castrejón Marín (1895-1971)

Pel 1895 neix a Churumuco (Michoacán, Mèxic) el magonista i propagandista anarquista Efrén Castrejón Marín. Va fer cursos d'impremta i de sabateria a l'Escola d'Arts i Oficis de Sant Nicolás de Hidalgo (Morelia, Michoacán, Mèxic). En 1915 s'enrolà en les files de Luis Gutiérrez (El Chivo Encantado), guerriller seguidor de José Doroteo Arango Arámbula (Pancho Villa), les forces del qual es van dispersar arran de les successives derrotes que patí la seva facció. S'instal·là a la Ciutat de Mèxic, on exercí l'ofici de sabater i entrà en contacte amb les idees anarquistes, especialment les establertes pels germans Flores Magón, i entaulà una estreta amistat amb l'anarquista Nicolás Tomás Bernal Manjarrez (Nicolás T. Bernal, Nico). En 1929 formà part del grup anarquista «Verbo Rojo» i edità la publicació Verbo Rojo. Periodico anarquista. Aquest mateix any mantingué contactes amb el Centre de Cultura Proletària «Claridad» de San Antonio (Texas, EUA). També participà en les activitats de la Casa del Obrero Mundial (COM) i milità en la Confederació General del Treball (CGT) de Mèxic, organització de la qual fou expulsat, amb altres companys, per anarquista. En 1931 col·laborà en el periòdic ¡Paso! Publicación mensual de idees, doctrina y combate. Formà part del Centre Racionalista «Tierra y Libertad» de la Ciudad de Mèxic i dirigí el seu òrgan d'expressió Voluntad. Entre 1937 i 1938 publicà Regeneración. Periódico libertario, que tractava especialment la Revolució espanyola i la guerra que es lliurava, fent costat el moviment anarquista. Regeneración era l'òrgan del Grup Anarquista «Regeneración», nou nom que havia agafat el Centre Racionalista «Tierra y Libertad». En 1939, amb el triomf franquista, intervingué a favor d'alguns exiliats, especialment els anarquistes, amb la finalitat que poguessin trobar asil a Mèxic. En 1940 col·laborà en Insurrección. Promotor i organitzador de la Federació Anarquista del Centre de la República Mexicana (FACRM), a començament de 1942 fou detingut, amb altres companys, sota l'acusació de complicitat amb grup il·legalista del refugiat anarquista aragonès Mariano Sánchez Añón, que va cometre d'assalt a una camioneta de la Cerveseria Modelo de Mèxic, entre altres accions, i processat amb Marcos Alcón Selma i Agostino Confalonieri Capra. En aquesta època regentava una sabateria al número 38 del carrer Pensador Mexicano de Ciutat de Mèxic. Impulsà la Federació Anarquista Mexicana (FAM) i entre el 26 i el 28 de desembre de 1945 assistí al Primer Congrés d'aquesta organització, celebrat a la Ciutat de Mèxic, en nom del Grup Anarquista «Espartaco» d'aquesta ciutat, on va ser nomenat secretari de Correspondència del Secretariat de la FAM. El 17 de novembre de 1946 fou un dels oradors del gran acte commemoratiu de les morts de Buenaventura Durruti i de Ricardo Flores Magón que tingué lloc al Palau de les Belles Arts de la Ciutat de Mèxic i on van intervenir refugiats anarquistes, com ara Liberto Callejas, Jaume Magrinyà i Joan Papiol, i anarquistes mexicans, com Cecilio López, i l'artista Concha Michel. L'1 d'agost de 1958 va fer la conferència «La influencia de las idees anarquistes en el desenvolvimiento político y social de México», organitzada per la FAM. A mitjans de 1959 assumí la direcció editorial del seu òrgan d'expressió de la FAM Regeneración. També treballà com a empleat a l'Hipòdrom de les Amèriques i milità en el «Sindicat Praxedis G. Guerrero de Treballadors de l'Hipòdrom de les Amèriques». En 1963 col·laborà en Tierra y Libertad. Casat amb Margarita Villar Resendiz, va tenir dos infants, Efrén i Apolo. Efrén Castrejón Marín va morir el 24 d'agost de 1971 a la Ciutat de Mèxic (Mèxic).

---

Efrén Castrejón (esquerra) i Nicolás T. Bernal a la Ciutat de Mèxic

---

Efrén Castrejón

---

Escriu-nos

---