---
Augusto
Castrucci (1872-1952)
L'1
de gener de
1872 neix a Pisa (Toscana, Itàlia) el ferroviari
anarcosindicalista Augusto
Castrucci. Sos pares es deien Pietro Castrucci i Angela Berni. De ben
jovenet, en 1891, ja estava fitxat com a anarquista i en 1893
entrà com a fogoner en pràctiques en els ferrocarrils
italians. En 1897
s'afilià a la Lliga dels Ferroviaris (LF), primer sindicat del
sector. En 1900
aprovà a Nàpols (Campània, Itàlia) l'examen
de maquinista ferroviari. Participà
activament en la gran vaga ferroviària de 1905, en la qual
destacà per les
seves dots organitzatives, i en 1907 fou un dels fundadors del Sindicat
dels
Ferroviaris Italians (SFI), del qual va ser nomenat secretari de la
seva
Comissió de Personal de Maquinistes. El novembre de 1908
fundà l'òrgan
d'expressió de l'SFI, In Marcia!,
publicació que dirigí. Gràcies a la seva tasca sindical, la lluita dels
ferroviaris destacà en el moviment anarquista i en el moviment obrer en
general. En 1907 assistí al I Congrés de l'SFI celebrat a Roma i en 1915 a la
Convenció Nacional de Pisa. Durat la Gran Guerra, es mostrà força actiu en la
propaganda antibel·licista. Partidari de l'autonomia sindical, es mostrà
contrari a l'afiliació de l'SFI a la Confederazione Generale del Lavoro (CGdL,
Confederació General del Treball), encara que després de la «Setmana Roja» de
1914 intentà acostar el sindicat a l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana
(USI). Arran dels fets de la «Setmana Roja», va ser degradat a fogoner, però
posteriorment va ser reintegrat a maquinista. Entre el 20 i el 29 de gener de
1920, durant la llarga vaga dels ferroviaris, amb Cleto Benassi, Giovatta
Costa, Angelo Papetti, Camillo Signorini i Angelo Sbrana, fou delegat nacional del
Comitè d'Agitació dels Ferroviaris (CAF), que negocià amb el primer ministre
italià Francesco Saverio Nitti. En 1922 els feixistes calaren foc la seva casa
a Pisa i el van amenaçar de mort. Obligat a traslladar-se a Milà (Llombardia,
Itàlia) l'any següent, el règim feixista l'acomiadà dels ferrocarrils per
«escàs rendiment», encara que continuà amb la direcció d'In Marcia!, fins al 4 de novembre de 1926, quan la Prefectura de
Milà imposà el tancament de la publicació per raons d'«ordre públic». Durant el
feixisme patí apallissaments, denúncies, detencions, arrests i persecucions de
tota casta. Després de la II Guerra Mundial retornà al seu sindicat i
esdevingué secretari general honorari, tornant a imprimir In Marcia! a partir del juny de 1945. Aquest mateix any publicà el
llibre Battaglie e vittorie dei
ferrovieri italiani. Cenni storici dal 1877 al 1944, reeditat pòstumament
en 1988. En 1947, amb Nino Malara, David Martini, Enzo Fantozzi i Camillo
Signorini, fundà la Federació Apartidista Italiana Sindical Ferroviària
(FAISF), que després esdevingué Federació Apartidista Sindical dels Ferroviaris
Italians (FASFI). Augusto Castrucci va morir el 27 de febrer de 1952 a Milà
(Llombardia, Itàlia). En 2008 Mario Fratesi publicà l'assaig biogràfic Macchinista ferroviare. I cento anni della rivista
«In Marcia!». A Florència (Toscana, Itàlia) existeix l'«Associazione
Augusto Castrucci Onlus».
---
Foto
policíaca d'Augusto Castrucci
---
Detall
de l'anterior
---
Detall
de l'anterior
---
Augusto
Castrucci al seu despatx
Delegació
del Sindicat de Ferroviaris Italians (SFI) que tractà a Roma la solució de la
vaga nacional del 20 al 29 de gener de 1920. Augusto Castrucci és al centre
dels asseguts
---
Augusto
Castrucci
---
Augusto
Castrucci
---
Portada
de la primera edició de Battaglie e
vittorie dei ferrovieri italiani. Cenni storici dal 1877 al 1944 (1945)
---
---