---
Antoinette
Cazal (1862-1902)
El 10 de març de
1862 neix a La Maréthie (Lo Falgós, Alvèrnia, Occitània) l'anarquista Toinette
Cazard, més coneguda com Antoinette Cazal –alguns informes policíacs i
premsa citen com a segon nom Blanche i de llinatge Cazals–, i també
coneguda sota els pseudònims de Trognette i Trognon. Sos pares es
deien Antoine Cazard, domèstic a Rochemonteil de Lo Falgós, i Catherine
Bergeron. Conegué l'anarquista il·legalista Julien Léon Ortiz (Léon Ortiz)
a la cerveseria Pompadour, al carrer Turbigo de París (França), on treballava
de cambrera, i esdevingué el seu company. Posteriorment treballà de modista.
Malalta de tuberculosi, son company tingué cura d'ella abnegadament al seu
domicili, al número 65 del carrer Lepic. El juliol de 1892, encalçat per la
policia, Léon Ortiz es refugià a Londres (Anglaterra) i ella passà a viure amb
sa família a l'Alvèrnia. En 1893, arran d'una baralla amb son company Léon
Ortiz, que tenia una nova amant anomenada Augustine Curry, el va denunciar a la
policia acusant-lo de diversos atracaments i atemptats, però la confessió de
l'anarquista Émile Henry desmuntà tota la seva història i el 28 de febrer de
1894 va ser detinguda a Aubervilliers (Illa de França, França) per agents de la
III Brigada d'Investigació de la Prefectura de Policia de París. Aquell mateix
dia va ser fitxada com a anarquista en el registre antropomètric del laboratori
policíac parisenc d'Alphonse Bertillon. Després de sis dies tancada a
comissaria, va ser inculpada en l'anomenat «Procés dels Trenta» i traslladada a
la presó de Saint-Lazare fins a l'obertura del judici el 6 d'agost d'aquell any
a l'Audiència del Sena de París. Durant el judici la parella s'enfrontà davant
el jutge d'instrucció i ella negà formar part de la banda d'expropiadors de la
qual formava part son company. Va ser absolta, mentre que Léon Ortiz va ser
condemnat a 15 anys de treballs forçats. El 15 de desembre de 1894 es casà al
XI Districte de París amb Léon Ortiz –en aquest matrimoni canvia el seu
llinatge Cazard per Cazal–, abans que aquest marxés cap a l'illa de Ré i de la
seva deportació a la Guaiana Francesa, tot amb la intenció de poder marxar amb
ell. Sense recursos, però, no pogué traslladar-se a la Guaiana i restà vivint amb
sa sogra, al número 23 del carrer Roussel. El setembre de 1894 el seu nom
figurava en un llistat d'anarquistes a vigilar de la policia de fronteres. El 31
de desembre de 1894 continuava vivint al número 23 del carrer Roussel i figurava
en el registre de recapitulació d'anarquistes. En la recapitulació del 31 de
desembre de 1896 no se sabia on vivia i en el de 1901 tenia la residència al
número 16 del carrer Guilhem. El seu últim domicili va ser al número 28 del
carrer Parmentier. Antoinette Cazal va morir l'11 d'abril de 1902 al seu
domicili de l'XI Districte de París (França).
---
Foto
policíaca d'Antoinette Cazal (28 de febrer de 1894)
---
Foto
antropomètrica d'Antoinette Cazal (1894)
---
Notícia
de la detenció d'Antoinette Cazal publicada en el diari parisenc Le Radical
del 2 de març de 1894
---
Banc
dels acusats del «Procés dels Trenta» segons el diari parisenc Le
Journal Illustré del 9 d'agost de 1894
---
Antoinette
Cazal durant el judici segons el diari parisenc Le Matin del 13 d'agost
de 1894
---
Els
nuvis Ortiz i Cazal segons el diari parisenc Le Quotidien Illustré del
16 de desembre de 1894
---
---