--- Celedonio
García Casino (1922-1949) El 25 de desembre
de 1922 neix a Barcelona (Catalunya) l'anarquista i guerriller antifranquista
Celedonio García Casino, conegut com Celes
o El Llarg. Amb el triomf franquista
en la Guerra Civil espanyola decidí continuar la lluita contra el feixisme. El
14 de juny de 1939, com a militant de la Federació Ibèrica de Joventuts
Llibertàries (FIJL) del barri de Gràcia de Barcelona i membre del Comitè
Regional de Catalunya d'aquesta organització, va ser detingut amb altres 16
companys. Jutjat el 19 de setembre de 1940 per «associació i propaganda
il·legal i tinença il·lícita d'armes», va ser tancat a la presó Model
barcelonina, on formà part d'un dels tres grups creats per Manuel Aguilar
Martínez, secretari del Comitè Peninsular de la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI). El seu grup, el responsable del qual fou Enrique Laborda Gómez, estava
format per Manuel Graupera Rodilla, Ángel Bernal Lozano i Blas Fuster Carreter.
Aquests grups es mostraren força actius en la lluita clandestina a mesura que
van ser alliberats. El 23 de novembre de 1945 sortí en llibertat provisional i
immediatament entrà en les Joventuts Llibertàries de Gràcia –posteriorment passà
a les del Carmel– i s'integrà en la lluita antifranquista, enquadrat en el
grup de Josep Lluis Facerías (Face),
creuant freqüentment la frontera entre 1947 i 1949 en missions d'expropiacions
i en atacs a les forces franquistes. El març de 1946 assistí al Congrés de la
FIJL en l'Exili celebrat a Tolosa de Llenguadoc i amb el material bèl·lic que
acaparà retornà el 15 de març a la Península. El setembre de 1946 en un ple
clandestí va ser nomenat secretari de Defensa del Comitè Regional de Catalunya
de la FIJL. Membre del Moviment Llibertari de Resistència (MLR), el maig de
1947 organitzà un atemptat amb bomba contra la caserna de la Guàrdia Civil de
la Travessera de Gràcia –els comunistes s'atribuïren aquesta acció als seus
grups guerrillers–; dies després, en juny, participà en la col·locació d'un
explosiu en una de les torres del Tibidabo, però va ser descoberta abans
d'esclatar. El 6 de juliol d'aquell any va ser nomenat, amb Manuel Ramos
Fernández i Manuel Llatser Tomàs, delegat de les Joventuts Llibertàries de
Catalunya per al Ple Nacional de Regionals de la FIJL que se celebrà el 15 de
juliol i per al Ple de la FAI celebrat a Madrid tres dies després, però no
aconseguí que els citats plens assumissin les tesis guerrilleres de l'MLR. En
aquesta època durant dos mesos treballà de mecànic a Nimes. A començaments de
novembre de 1947 creuà els Pirineus amb Josep Lluís Facerías, Ramón González
Sanmartí, Francisco Ballester Orovigt, Domingo Ibars Juanias i Juan Cazorla
Pedrero (Tom Mix). El 18 de desembre de
1947, amb Facerías, Francesc Ballester i Pere Adrover Font atracaren la
sucursal del Banc de Bilbao del carrer Mallorca de Barcelona i el 30 d'abril de
1948, amb Facerías i Martínez Marín, la sucursal del Banc de Biscaia del carrer
Rocafort de la mateixa ciutat. En 1949, amb Facerías, participa en la
temptativa de segrest del cap de la policia Eduardo Quitela Bóveda. Celedonio
García Casino fou abatut el 26 d'agost de 1949 en una emboscada parada per la
Guàrdia Civil a prop de la frontera pirinenca juntament amb Enrique Martínez
Marín (Quique). Antoni Franquesa
Funoll va ser greument ferit amb dos trets, un a la boca i altre al braç, però Josep
Lluís Facerías i altres dos membres del grup van sortir sans i estalvis, i
aconseguiren trencar el cercle policíac amb granades i passar a França amb el
ferit. Els cossos de Celedonio García Casino i d'Enrique Martínez Marín van ser
enterrats al cementiri d'Espolla (Alt Empordà, Catalunya) a la secció no consagrada.
Deixà companya, Remedios Falceto, i una filla, Olga. --- Celedonio
García Casino --- D'esquerra
a dreta: --- D'esquerra
a dreta: ---
D'esquerra
a dreta: --- --- |