---
Manuel Chiapuso Hualde (1912-1997)
El 14 d'abril de 1912 neix a Sant Sebastià (Guipuscoa, País Basc) l'escriptor
i militant anarcosindicalista Manuel Chiapuso Hualde, també conegut amb el seu
nom en basc Imanol Chiapuso. Sos pares es deien Manuel Chiapuso i Josefa Hualde. Passà la seva infantesa a diferents indrets
(Zubieta, Urnieta, Burrunta, Adarra i Ventas de Gárate) lluny de sos pares,
anarquistes exiliats a París. Després d'assistir a l'Escola Moderna de
Juantorena amb aprofitament, començà a treballar, tot rebutjant l'opció del
seminari. Quan tenia 19 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Les
seves aficions culturals el portaren a crear una companyia de teatre
d'aficionats. Durant els anys de la II República fou nomenat primer secretari
de les Joventuts Llibertàries de Guipúscoa, organització que havia ajudat a
crear. També lluità activament en el moviment obrer participant en diverses
vagues (tramvies, espectacles, construcció, etc.). Entre 1932 i 1935 conegué diverses
presons (Alcalá, Ondarreta, Ocaña i San Miquel dels Reis) a causa d'un acte d'«expropiació
social». A la presó intervingué en reivindicacions dels presos i contribuí a
l'ensenyament dels tancats; en aquests anys intimà amb Félix Likiniano. En 1935
intervingué en la fundació del periòdic Crisol i entre 1935 i 1936 col·laborà
en La Revista Blanca. Quan esclatà el cop militar feixista intervingué en
la presa de la caserna de Loiola i en diverses accions bèl·liques (Aia, San
Marcial, Irun, Puntxa). Intervingué en el frustrat bescanvi per a
l'alliberament del metge anarquista Isaac Puente, que fou finalment afusellat. Durant
la guerra civil ocupa diversos càrrecs orgànics: vicepresident de la Comissaria
de Treball de la Junta de Defensa de Guipúscoa i secretari de la CNT de Sant
Sebastià fins a la caiguda de la ciutat el setembre de 1936, d'on marxà ferit a
Durango. L'octubre de 1936 a Bilbao assumí la Secretaria de Propaganda del
Comitè Regional de la CNT, fundant dos periòdics Horizontes i CNT del
Norte. Partidari d'entrar en el Govern basc –per la qual cosa s'entrevistà
el maig de 1937 amb el lehendakari José Antonio Aguirre–, no aconseguí però
persuadir els defensors de la postura contrària (Juan Rivera) i la CNT basca es
decantà per l'ortodòxia. Quan s'enfonsà el front nord, s'instal·là a Barcelona
com a representant de la CNT del Nord en el Comitè Nacional de la CNT, a més de
ser delegat confederal en el Ministeri de Treball republicà. Arran de la
derrota, fou internat en diversos camps de concentració francesos, dels quals
aconseguí fugir en tres ocasions. Després de passar nombrosos penalitats, en 1942
fou reclutat a Lorient per l'«Organització Todt» –grup de construcció i
d'enginyeria creat pel nacionalsocialista Fritz Todt que durant els anys del
nazisme esclavitzà milions de persones dels països ocupats per la Wehrmacht– per
a la construcció del «Mur Atlàntic». Després de lluitar en la resistència
francesa a Baiona i a Tolosa de Llenguadoc, en 1944 s'establí a Biàrritz. Després
de la guerra intervingué en lla reconstrucció de la CNT i en l'organització dels
passos fronterers amb vista a una possible invasió de la Península. Partidari
de la via possibilista, fins i tot favorable a la participació dels llibertaris
en la política, ocupà en aquests anys diversos càrrecs orgànics: membre del
Comitè Regional del Nord (maig de 1945); representant cenetista en el Consell
Consultiu Basc (Ple Regional de Baiona de novembre de 1945) –del qual serà secretari
provisional fins a l'arribada d'Aransáez–; secretari regional i representant
cenetista en el Govern Consultiu Basc (Ple Regional de la CNT del Nord a Baiona
el novembre de 1946), que es reunirà entre l'abril i el setembre de 1948. En
aquesta època es guanyava la vida artigant terres incultes i ensenyant com a
professor particular. També entre 1947 i 1948 fou secretari administratiu del
Subcomitè Nacional de la CNT a Tolosa i en el Ple regional (gener-febrer de 1948)
farà costat Horacio Martínez Prieto en la seva proposta de portar el Comitè Nacional
cenetista a França –el gener de 1948 signarà fins i tot un document pro Partit
Llibertari. Establert a la regió parisenca, entre 1949 i 1950 estudià a la
Sorbona i es dedicà a l'ensenyament de llengües i de literatura. Des d'aquell
moment, la seva militància començà a minvar fins a la dècada dels anys setanta,
quan, en els últims anys del franquisme realitzà diversos viatges a la Península
per coordinar els nous companys de bascos (Vitòria, Sant Sebastià i Eibar). En
els últims anys es dedicà a les qüestions llibertàries com a conferenciant i
escriptor. Va col·laborar en diversos periòdics (Askatasuna, CNT,
Polémica, Tiempos Nuevos, etc.) i és autor de diversos llibres i
fullets, com ara Bosquejos, Juventud y rebeldía, Siluetas del
pensamiento, Utopía, Generalidades sobre Euskadi y la CNT (1945), La
ciencia y el joven libertario (1946), Sembrando inquietudes (1946), El
hombre sin ombligo (1948), El impertinente andariego. Luz y penumbra
(1948), Las incertidumbres del doctor H (novel·la finalista del Premi
Nadal en 1972), Los anarquistas y la guerra en Euskadi. La Comuna de San
Sebastián (1977 i 2003), Délire et rétrovision (1977), El
gobierno vasco y los anarquistas. Bilbao en guerra (1978), Oposición
popular y cárceles en la República (1980), Un siglo de
anarcosindicalismo en Euskadi (col·laboració en el llibre editat en 1990 en
ocasió del VII Congrés de la CNT a Bilbao). També traduí les obres de Lacaze,
professor de la Sorbona i escriptor francès reivindicador de l'«artistocràcia».
En 1981 intervingué en el «Col·loqui d'historiadors de la Guerra Civil» a
Barcelona i el maig de 1984 en el cicle «Protagonistes de la història basca (1923-1950)»
a Sant Sebastià. Manuel Chiapuso Hualde va morir el 29 de novembre de 1997 a
l'Hospital de Gurutzeta de Barakaldo (Biscaia, País Basc), d'una pneumònia en
una operació d'alt risc a causa de les complicacions sorgides arran d'un accident
automobilístic sobrevingut uns dies abans, i fou incinerat el 2 de desembre al
crematori de Derio (Uribe, País Basc); les seves cendres foren dipositades sota
un roure a Normandia.
Manuel Chiapuso Hualde, segon per la dreta, agafant a Casilda
Hernáez Vargas; Félix Likiniano Heriz, primer per l'esquerra amb txapela; i altres companys
D'esquerra
a dreta: X, Horacio Martínez Prieto, Pío Calpe, Juan Bernat, Daniel Berbegal i
Manuel
Chiapuso Hualde (Cafè Dupont, París, 1960)
Manuel Chiapuso
---
Imanol Chiapuso
---
El gobierno vasco y los anarquistas. Bilbao en guerra (1978)
---
Los anarquistas y la guerra en Euskadi. La Comuna de
San Sebastián (edició de 2003)
---
Los anarquistas y la guerra en Euskadi. La Comuna de
San Sebastián (edició de 2009)
---