---
Marín Civera Martínez (1900-1975)
El 15 d'abril de 1900 neix a
València (País
Valencià) el professor mercantil, comptable, publicista,
maçó i
anarcosindicalista Marín Civera Martínez. Fill
d'una família de classe
mitjà d'origen aragonès, sos pares es deien Ceferino Civera Navarrete,
practicant de medicina, i Modesta Martínez Alegre. Estudià
comptabilitat i
treballà en una empresa consignatària de fustes
del Grau valencià, alhora que estudià economia,
disciplina que considerava
fonamental per al progrés social i el sindicalisme. Afiliat
a la Confederació
Nacional del Treball (CNT), en 1919 representà el Sindicat
Únic d'Empleats de
Comerç de València en el Congrés
Nacional de CNT («Congrés de la
Comèdia»); en
aquest congrés la delegació de la qual formava
part va ser l'encarregada de
proposar la creació de Sindicats de Professions Liberals i
Sindicats de
Distribució per a enquadrar tècnics i
intel·lectuals en la CNT, mesura que fou
acceptada i que suposà un avanç en la
direcció cap a les tesis del sindicalisme
revolucionari. El 20 de gener de 1925 ingressà, sota el nom
de Mario, en
la francmaçoneria valenciana (Lògia
«Patria Nueva»), de la qual aconseguí
alts
graus fins al final de la guerra civil. En 1930 fundà,
edità i dirigí, fins al
1933, a València Cuadernos de Cultura,
publicació quinzenal en forma de
fulletó distribuïda per la revista anarquista Estudios,
i després per Orto,
i de la qual es publicaren gairebé un centenar de
títols sobre diverses
disciplines (economia, sindicalisme, sociologia, història,
filosofia, etc.),
sempre d'interès per al moviment obrer, i escrits per autors
de diverses tendències
polítiques (llibertaris, republicans, socialistes,
comunistes, antimonàrquics,
etc.). En 1931 publicà El sindicalismo. Historia,
filosofía, economía,
llibre del qual es publicaren 10.000 exemplars. Durant els anys
republicans
publicà articles en el periòdic El
Luchador. Entre 1932 i 1934 dirigí la
prestigiosa revista mensual valenciana Orto, on van
publicar autors
anarquistes, però també marxistes (Andreu Nin,
Josep Renau, Ángel Pestaña,
Valeriano Orobón Fernández, Émile
Armand, etc.). En aquests anys intentà lligà
els pensaments doctrinals marxista i liberal amb la pràctica
anarcosindicalista
i s'allunyà de l'anarquisme pur, en la línia
d'Ángel Pestaña, Pierre Besnard i Christiaan
Cornelissen, dels quals fou un dels seus divulgadors. En 1933 va treure
una
plaça per oposició a l'Institut del Vi i
s'instal·là a Madrid. El març de 1934
participà en la fundació del Partit Sindicalista
d'Ángel Pestaña, del qual fou
un destacat teòric, i col·laborà en el
seu òrgan d'expressió, El
Sindicalista. L'estiu de 1936 dirigí Pueblo,
antic diari blasquista
valencià. En 1937 fou membre fundador de la
Secció d'Estudis Econòmics de
l'Institut d'Estudis Valencians. El 28 de novembre de 1937
substituí Pestaña al
capdavant del barceloní Mañana,
periòdic de la Federació Catalana del
Partit Sindicalista. L'11 de desembre de 1937, després de la
mort de Pestaña,
assumí la presidència d'aquesta partit. En acabar
la guerra creuà els Pirineus
i fou tancat al camp de concentració d'Argelers.
Després aconseguí embarcar cap
a Mèxic, on s'establí. A partir de 1943
treballà com a gerent de producció de
l'editorial mexicana Uteha, amb Estanislau Ruiz Ponseti i l'exmembre
del Partit
Sindicalista Agustí Cabruja Auguet. Al país
asteca col·laborà en diverses
publicacions, com ara CNT, Comunidad
Ibérica, España Libre,
Espoir, Horizontes, La
Humanitat, Ilustración Ibérica,
Mediterrani, Orfeó
Català, Quaderns de l'Exili,
etc. Entre
les seves publicacions destaquen La política del
porvenir (1928), Sindicalismo
(1930), La formación de la economía
política (1930), El marxismo. Origen,
desarrollo y transformación (1930), El
sindicalismo. Historia,
filosofía, economía (1931), Socialismo
(1931), El sindicalismo y
la economía actual (1936), España
contra el fascismo. La guerra civil
desde el punto de vista internacional (1936), La
sensibilidad en el
mundo (1938), Rebelión del hombre
(1948), Presencia del hombre
(1957), La industrialización del
espíritu: evolucion de las doctrinas sociales
de vanguardia (1962) i El sindicalismo. Origen y
doctrina (1963). Marín
Civera Martínez va morir el 25 de maig de 1975 a la Ciutat
de Mèxic
(Mèxic).
---
Marín Civera Martínez
---
Logotip de la revista Cuadernos de Cultura
(1930-1933)
---
El sindicalismo. Historia, filosofía, economía (1931) [Portada de Josep Renau]
---
Marín Civera Martínez
---
---