---
Ernest Coeurderoy (1825-1862)
El 22 de gener de 1825 neix a Avallon (Borgonya, França)
l'escriptor socialista llibertari Jean Charles Herneste Coeurderoy, conegut com Ernest Coeurderoy. Sos pares es deien Charles Coeurderoy, doctor en medicina, i Marie Cozarine Baelial. Després d'educar-se a
Tonnerre, entre 1842 i 1845 va estudiar medicina a París. «Metge dels pobres»,
a partir de 1846 s'encarregarà dels malalts mentals de l'hospital parisenc de
la Salpêtrière. El fracàs de la Revolució de Juny de 1848 i la posterior
repressió del proletariat el van radicalitzar en les seves posicions
polítiques. Com a membre dels Comitès Socialistes parisencs, va veure's obligat
a exiliar-se, després de la manifestació del 13 de juny de 1849, a Ginebra; ja
mai més no tornaria a França, llevat una curta estada clandestina per visitar
sos pares. El novembre de 1849 l'Alt Tribunal de Versalles el va condemnar a la
deportació en rebel·lia, juntament amb Ledru-Rollin, Delescluze, Considerant,
Pyat i molts d'altres. Les pressions polítiques el van obligar a abandonar
Suïssa en 1851 i va marxar a Brussel·les, però una setmana després va ser
expulsat instal·lant-se a Londres, on enviarà articles al periòdic L'Union
républicaine. Entre abril i juny de 1853 va viatjar a Espanya i a Madrid,
entre juliol i agost d'aquell any, escriurà bona part del seu llibre Jours
d'exil. Abans de traslladar-se de bell nou al Regne Unit per revisar la
publicació de la primera part de l'obra citada, va passar clandestinament a
França. Més tard retornarà a Espanya (Bilbao, Sant Sebastià, Santander, Vigo,
La Corunya, Madrid). En 1854 es va traslladar a Itàlia, on publicarà a Torí el
seu llibre més conegut, Hurrah!!!. El 6 de juny de 1855 es va casar a
Ginebra amb Marie-Justine Rampont, filla d'un amic de son pare, Germain
Rampont-Léchin, representant demòcrata del departament d'Yonne en la
Constituent. El 17 d'agost de 1859, l'emperador Napoleó III va promulgar una
àmplia amnistia, però Coeurderoy la va rebutjar i va enviar una carta al Nationalde
Brussel·les explicant-ne raons. Després de fer propaganda
pel grup
«Fraternitat i Resistència a l'Opressió»,
malalt, desesperat i frustrat, Ernest
Coeurderoy es va suïcidar el 26 d'octubre de 1862 a Fossard
(Ginebra, Suïssa). A més de nombrosos articles, va publicar
algunes
obres sublims sobre la revolució i l'exili: La barrière du combat, ou
Dernier grand assaut qui vient de se livrer entre les citoyens Mazzini,
Ledru-Rollin, Louis Blanc, Étienne Cabet, Pierre Leroux, Martin Nadaud,
Malarmet et autres Hercules du Nord (1852, amb Octave Vauthier), De la
révolution dans l'homme et dans la société (1852), Jours d'exil (1854-1855,
en dos volums), Trois lettres au journal L'Homme, organe de la
démagogie française à l'étranger (1854) i Hurrah!!! Ou la révolution par
les cosaques (1854). Actualment s'ha reeditat Corrida, que forma
part del llibre Jours d'exil, i que es tracta d'una escrit contra la
cursa de braus. Max Nettlau el va reivindicar com a un dels llibertaris més
importants, juntament amb Joseph Déjacque, d'abans del naixement de la
Internacional. Coeurderoy va lluitar en solitari contra els caps republicans i
socialistes les ambicions i disputes dels quals van ser les responsables segons
ell de la derrota de la revolució proletària de 1848. Sota la triple influència
de Fourier, Pierre Leroux i Proudhon, el seu sistema era una síntesi de
col·lectivisme i mutualisme llibertari. Reivindicava la propietat col·lectiva
dels mitjans de producció, el lliure accés de tots als instruments de treball,
la propietat individual i l'intercanvi dels productes del treball. En 2005
Alain Brossat li va dedicar una biografia: Ernest Coeurderoy (1825-1862).
Révolution, désespoir et prophétisme.
---
Ernest Coeurderoy
---
Ernest Coeurderoy
---
---