---
Vicente
Pérez Combina (1900-?)
El 28 de juny de
1900 neix a Barcelona (Catalunya) el propagandista anarquista i
anarcosindicalista Vicente Pérez Viche, més conegut com Vicente Pérez Combina, també citat Convina o Conviña, i que
alguns identifiquen amb Vicente Vidal Pérez. Obrer envernissador, començà a
militar de molt jove en la Confederació Nacional del Treball (CNT). Durant els
anys de la dictadura de Primo de Rivera s'exilià a França. Fou membre del grup
anarquista «Los Solidarios». En 1924, des de París (França), fou un dels
organitzadors de les fracassades insurreccions de la caserna de les Drassanes
de Barcelona i de Bera (Navarra). En 1926 assistí al Congrés Anarquista de
Marsella (Provença, Occitània), que, amb Joan García Oliver, abandonà en no ser
acceptades les seves tesis col·laboracionistes amb els polítics. Cap el 1928
ingressà en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). En aquesta època viatjà a
Rússia amb una delegació cenetista per a entrevistar-se amb els dirigents
soviètics; detingut, aconseguí evadir-se, retornant en 1932 a Catalunya, havent
estat a l'URSS tres anys i vuit mesos –sa companya, Catalina Vidal (Katia Kariakina), i sa filla, Aurora, no
pogueren sortir de l'URSS i en 1934 encara hi romanien. L'agost de 1932
assistí, en nom del Comitè Nacional de la CNT, al Ple de Regionals. També en 1932
va fer, amb altres companys (Buenaventura Durruti, Arturo Parera, Joan García Oliver,
Benjamín Cano, Hilari Arlandis, etc.) nombrosos mítings i conferències
(Sallent, Cardona, Sabadell, La Torrassa, Valls, Esparraguera, Sant Vicenç de
Castellet, Tarragona, Manresa, Mataró, Figueres, etc.). El setembre de 1932
representà, amb Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso, el Comitè Nacional de
la CNT en el Congrés Regional d'Andalusia. El 4 de març de 1933 llegí, a
l'Ateneu Racionalista de Barcelona, la conferència «La persecución de los
anarquistas en Rusia». Entre el 5 i el 13 de març de 1933 a Barcelona també
representà el Comitè Nacional de la CNT en el Ple Regional de Sindicats Únics
de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC), on intentà posar
fi al litigi amb la Federació Local de Sabadell, i prengué la paraula en el
míting de clausura del Congrés Regional d'Andalusia i d'Extremadura que se
celebrà a Sevilla. Poc després, el 2 d'abril de 1933, va ser detingut a Sevilla,
amb Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso, i empresonat fins el 7 d'octubre
d'aquell any a El Puerto de Santa María (Cadis, Andalusia, Espanya) i a la
presó de Sevilla. Un cop lliure, el 16 de novembre de 1933 intervingué en el
gran míting de la FAI que se celebrà al Palau de Belles Arts de Montjuïc de
Barcelona, amb Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti, Sébastien Faure, Domingo
Germinal, Alexandre Gilabert i Dolores Iturbe. En els anys següents va fer
mítings amb importants oradors (Buenaventura Durruti, Manuel Pérez, Manuel Pérez
Feliu, Francisco Ascaso, Joan García Oliver, Frederica Montseny, Antonio Ortiz
Ramírez, etc.) en diferents places de toros, com ara Barcelona (1935), Palma
(1935), Benicarló (1936), La Corunya (1936) i altres localitats catalanes,
andaluses i extremenyes. Assistí al IV Congrés Confederal de la CNT de maig de
1936 que se celebrà a Saragossa (Aragó, Espanya). Quan el cop militar de juliol
de 1936 lluità als carrers de Barcelona contra els feixistes. Durant la
Revolució espanyola fou un dels nou edils confederals (conseller-regidor de
Serveis Públics) del Consell Municipal de Barcelona, elegit el novembre de
1936. En aquesta època presidí el Sindicat de Transports de la CNT de Barcelona
i el gener de 1937 assistí al Congrés de la Federació de Transports celebrat a
València (País Valencià), ocupant la secretaria de la Federació Nacional
d'Indústria dels Transports entre 1937 i 1938. Partidari de «Los Amigos de
Durruti», s'adherí al famós míting que aquesta organització convocà al Teatre Poliorama
de Barcelona i participà en el seu míting celebrat al Teatre Goya de Barcelona
abans dels fets de «Maig de 1937». En 1938 pronuncià una conferència a
l'Agrupació Anarquista «Ètica» sobre l'aportació llibertària a l'Ajuntament de
Barcelona, on manifestava la tasca realitzada pels representants confederals
cap a la regeneració de la institució i l'aixecament moral a la categoria de
Municipi Lliure de la ciutat de Barcelona. En 1939, amb el triomf franquista,
pogué arribar a Veneçuela i en 1940 s'instal·là a Mèxic. Trobem articles seus
en diferents publicacions llibertàries, com ara La Noche, Solidaridad Obrera,
Tierra y Libertad, etc. És autor dels
llibres de memòries Un militant de la CNT
en Rusia (1932 i 1933) i Cómo salí de
Rusia. La política de los bolcheviques (1933). Vicente Pérez Combina va
morir en data indeterminada a Mèxic.
---
Vicente
Pérez (Combina)
---
Portada
del llibre Un militant de la CNT en Rusia
(1933)
---
Cartell
propagandístic de Un militant de la CNT
en Rusia
---
Propaganda
d'Un militant de la CNT en Rusia
apareguda en el periòdic barceloní Solidaridad
Obrera de l'1 de febrer de 1932
---
Notícia
de la detenció de Combina apareguda en el diari madrileny El Heraldo de Madrid del 4 d'abril de 1933
---
Notícia
de la detenció de Combina apareguda en el diari madrileny La Libertad del 5 d'abril de 1933
---
D'esquerra a dreta: Paulino Díez, Francisco Ascaso, Vicente Pérez Combina, Buenaventura Durruti i Bartolomé Lorda. Presó d'El Puerto de Santa María (1933)
---
Oradores
en el míting celebrat a Màlaga per explicar les resolucions del Congrés de
Saragossa de 1936. D'esquerra a dreta: Vicente Pérez (Combina), Francisco Ascaso, María Durán, Santana Calero i Josep
Juan i Domènech
---
Vicente
Pérez Combina (segon per l'esquerra)
al despatx de Dionís Eroles Batlle, cap superior dels Serveis d'Ordre Públic de
Catalunya (al centre assegut) amb altres companys, entre ells Francesc Masot,
Miquel Franquet i Constancio Moreno (Barcelona, 1936)
---
Vicente
Pérez (Combina) (Barcelona, 14 d'octubre de 1936)
Vicente
Pérez (Combina) (Barcelona, 14 d'octubre de 1936)
Vicente
Pérez (Combina) segons Solidaridad Obrera del 20 de desembre de
1938
---
---