---
Giulio
Conte (1899-1954)
L'1 de juliol de
1899 neix a San Nazario (Vèneto, Itàlia) l'anarquista i resistent antifeixista
Giulio Conte, també conegut com Napoleone,
Il Conte o Mario.
Sos pares es deien Antonio Conte i Antonia Benacchio.
Després de fer els estudis elementals començà a
treballar de pintor i s'adherí
d'antuvi al moviment socialista, però després de
l'escissió de Liorna (Toscana,
Itàlia), s'afilià al Cercle Juvenil Comunista. En 1922,
pressionat per sa
família, s'adherí al Partit Nacional Feixista (PNF) i
prengué part en la «Marxa
sobre Roma». En 1923 començà a treballar a la
fàbrica d'acer Ansaldo de
Cornigliano (Gènova, Ligúria, Itàlia), però
caigué malalt i en 1925 s'instal·là
a Milà (Llombardia, Itàlia) i acabà venent llibres
per a una editorial. En
aquesta època s'acostà a l'anarquisme i al sindicalisme
de la mà de Gino
Petracchini, Virgilio Salvatore i els anarcosindicalistes de la
Unió Sindical
Italiana (USI) Alibrando Giovannetti i Nicola Modugno. A Torí
(Piemont, Itàlia)
treballà durant un temps a la fàbrica Michelin,
però va ser acomiadat de la
feina i inscrit en la «Llista Negra» després de ser
exclòs del PNF i d'haver
rebutjar afiliar-se al sindicat feixista. En 1926 retornà a
Gènova, l'agost es
casà amb Eleonora Benazzi i el setembre s'exilià a
Arpitània, instal·lant-se a Évian-les-Bainsk,
on desenvolupà una intensa activitat antifeixista i
esdevingué el responsable
d'una secció de la Liga Italiana dei Diritti dell'Uomo (LIDU,
Lliga Italiana
dels Drets de l'Home). En 1928 la policia de fronteres el va inscriure
com a «anarquista
a vigilar». En aquests anys, a causa de la seva antiga
afiliació al PNF, hagué
de provar la seva bona fe i la seva adhesió al moviment
antifeixista de
l'emigració italiana. Un cop es reuní amb sa companya, en
1930 s'instal·là a
Anemâsse (Roine-Alps, Arpitània) i continuà amb les
seves activitats de
propaganda anarquistes i antifeixistes. El 6 de novembre de 1934 va ser
inscrit
en la Llista núm. 2 dels anarquistes italians i en aquesta
època mantingué
estretes relacions amb els companys llibertaris de Gènova. No
obstant això, en
1935 la policia anotà que aleshores no desenvolupava una gran
activitat
propagandística. El gener de 1936 participà a
Gènova en una reunió sobre les
dificultats que patia el moviment anarquista a França presidida
per Luigi Bertoni.
El setembre de 1936 marxà a Catalunya per fer costat la
Revolució i s'enrolà
com a milicià en la Secció Italiana de la «Columna
Ascaso». Caigué malalt i
passat uns mesos retornà a França, on participà en
el Comitè de Suport a la
Revolució Espanyola de Cambèri (Roine-Alps,
Arpitània), amb Tomasso Serra,
Enrico Zambonini i Dante Armanetti. Quan esclatà la II Guerra
Mundial, va ser
internat al camp de concentració de Vernet i, a finals d'abril
de 1941, va ser
lliurat a les autoritats feixistes italianes. Jutjat, el 23 de juliol
de 1941 va
ser condemnat a cinc anys de presó i confinat a l'illa de
Ventotene. Amb la
caiguda del feixisme, el 26 de juliol de 1943 va se alliberat i
retornà a
Gènova on el 30 d'octubre de 1943 s'integrà, sota el nom
de Mario, en la Resistència partisana en un
comando de la VI Zona Operativa del Corpo Voluntari della Libertà (Cos de
Voluntaris de la Llibertat). Greument malalt de tuberculosi, Giulio Conte va
morir el 25 de novembre de 1954 a l'Hospital de San Martino de Gènova (Ligúria,
Itàlia). En 2007 la seva néta Rossana Conte publicà la biografia Non era un uomo qualunque. Giulio Conte
(1899-1954).
---
El jove Giulio
Conte
Fitxa de la policia francesa de Giulio Conte (1935)
---
---
Giulio
Conte (1953)
Giulio
Conte (dret) amb altres companys a l'Hospital de San Martino de Gènova on es
recuperava de la tuberculosi
---
---