cruzlorenzo

---

Tomás Cruz Lorenzo (1950-1989)

El 21 de desembre de 1950 neix a San Juan Quiahije (Juquila, Oaxaca, Mèxic) el mestre, escriptor, anarquista i activista comunal chatino Tomás Cruz Lorenzo. La seva població natal és una de les comunitats més tradicionals del poble indígena chatino de l'actual Estat d'Oaxaca, alhora que un dels municipis més marginats. Son pare i dos germans seus van ser assassinats. Va fer estudis secundaris i quan tenia 20 anys fou escolà de l'església de la seva comunitat quan fra Edmundo Ávalos Covarrubies, un dels introductors de la Teologia de l'Alliberament, era capellà de San Miguel Panixtlahuaca (Oaxaca, Mèxic). Fou secretari i assessor del municipi de San Juan Quiahije. Després de la lectura de diversos pensadors anarquistes clàssics i actuals (Pierre Clastres, Ricardo Flores Magón, Piotr Kropotkin, etc.) i d'estudiar els debats de la «Declaració de Barbados. Per l'alliberament de l'indígena» –en 1971 el Congrés Mundial de les Esglésies convocà antropòlegs, religiosos i experts de tota casta que analitzaren les relacions entre els pobles indígenes i no indígenes i marcà un abans i un després en la defensa del dret a l'autogovern d'aquesta comunitats i la denúncia de la violència dels cacics de la regió–, es declarà anarquista. El concent kropotkià de «suport mutu» i les idees magonistes van ser fonamentals en el seu pensament. A principis dels setanta va se un dels fundadors de la localitat de Cieneguilla, que actualment forma part del municipi de San Juan Quiahije, i a mitjans de la dècada participà en les lluites de la comunitat chatina, com ara contra l'explotació i la tala forestal a Yolotepec (Oaxaca, Mèxic) o la lluita per la recuperació de mil hectàrees de Santiago Yaitepec (Oaxaca, Mèxic) arrabassades per un capellà i la seva descendència. Va ser nomenat president del Consell Suprem Chatino i recorregué a peu les comunitats. Fins a 1980 treballà de mestre bilingüe, però abandonà la docència per desacords amb les autoritats acadèmiques i polítiques. En 1981 s'integrà com a supervisor d'educació en el programa de desenvolupament rural Conasupo-Coplamar, d'abastiment a les comunitats més marginades i per a fomentar la organització creant quadres comunals, fet que va ampliar la seva presència en les comunitats chatinas. També realitzà tasques d'investigació per a la Casa de Cultura d'Oaxaca. En 1987 fundà, amb un grup d'activistes i mestres (Marcela Coronado, Leonardo Gómez, Melchor López, María Luisa Ramírez, Rufino Rodríguez, Fausto Sandoval, Fulgencio Sandoval, Eduardo Verduzco, etc.), la revista El Medio Milenio, que es declarava magonista i estava dedicada a la defensa de la llengua i cultura chatinas i palesar les problemàtiques comunals, i on evidencià el seu pensament llibertari. Entre 1987 i 1989 col·laborà en el periòdic El Imparcial de Oaxaca amb articles sobre la regió chatina. Sa companya fou Isabel Cruz Baltazar, amb qui tingué set infants, dels quals sobrevisqueren Hilaria, Emiliana, Yolanda, Tomás, Raquel i Carlos. Tomás Cruz Lorenzo va ser metrallat per pistolers paramilitars el 26 de setembre de 1989 al carrer principal de Santa Catarina Juquila (Oaxaca, Mèxic) mentre esperava l'autobús per anar a Oaxaca i va ser enterrat a Cienaguilla. Aquest assassinat polític, perpetrat durant el mandat d'Heladio Ramírez López, ha quedat, com molts altres, impune. En 2019 sa filla, la doctora en antropologia lingüística Emiliana Cruz Cruz –el seu nom el porta en honor d'Emiliano Zapata Salazar–, edità el llibre Evitemos que nuestro futuro se nos escape de las manos. Tomás Cruz Lorenzo y la nueva generación chatina. A Cieneguilla una avinguda porta el seu nom.