---
Vezio
Del Nudo (1896-1966)
El 27 de maig de
1896 neix a Liorna (Toscana, Itàlia) l'anarquista Vezio Del Nudo. Sos pares es
deien Edoardo Del Nudo i Assunta Salvadori. De ben jovenet entrà a formar part
del moviment anarquista de la mà de son pare i d'Amedeo Boschi, militant
llibertari que patí assignació de residència durant el Govern de Francesco
Crispi. Es guanyava la vida fent de paleta i d'estibador. Amb 16 participà en
manifestacions subversives i amb 17 formà part del Cercle Anarquista del barri
d'Ardenza de Liorna. En 1916, en plena Gran Guerra, va ser cridat a files i a
finals de 1917 desertà, però va ser detingut el maig de 1918. Jutjat, va ser
condemnat el 6 de setembre de 1918 pel Tribunal Militar de Torí (Piemont,
Itàlia) a 20 anys de reclusió, però va ser alliberat arran de l'amnistia del 2
de setembre de 1919 del Govern de Francesco Saverio Nitti. Molt actiu durant el
«Bienni Roig» (1919-1920), el 12 d'agost de 1921 va ser detingut, 24 hores
després de la topada a Ardenza que van enfrontar els «Arditi del Popolo» contra
la Guàrdia Reial, on resultaren ferits els anarquistes Averardo Nardi i Amedeo
Badesseroni, que moriren poc després. Empresonat durant sis mesos a l'espera de
judici, juntament amb altres companys (Ugo Menicagli, Antonio Bernini, Dante Nardi,
Alvaro Paolotti Enrico Pracchia, Silvano Paolotti, Luigi Filippi, Menicagli, Turiddu
Giuseppe Carlotti, Antonio Bernini, etc.), el febrer de 1922 va ser absolt pel
Tribunal de Liorna, encara que condemnà a Pracchia a set mesos de reclusió i a
Nardi a sis mesos i 15 dies. El 12 de febrer de 1923 va ser detingut, juntament
amb son pare Edoardo i altres anarquistes i comunistes, acusat de «complot
contra l'Estat», però el 28 d'abril d'aquell any va ser alliberat per
l'acusació del Tribunal de Lucca (Toscana, Itàlia) per manca de proves.
L'octubre de 1923, amb Silvano Paolotti, emigrà clandestinament a França i
s'establí a Marsella (Provença, Occitània), on treballà de porter i desenvolupà
una intensa activitat antifeixista. L'abril de 1925 pogué reunir-se amb son
pare i l'any següent participà en Festa del Treball a la Casa Provençal, en
l'acte propagandístic a Ròcafòrt e la Bedola (Provença, Occitània) amb altres
companys (Giulio Bacconi, Paolo Bonatti, Adarco Giannini, Alfeo Pietrini i Balilla
Vanni) i en la commemoració de Giacomo Matteotti, celebrada el 27 de juny de
1926 al bar Coulumb de Giacomo Matteotti. També fou assidu de les reunions
anarquistes al barri de la Belle de Mai de Marsella i en les manifestacions
contra la condemna a mort dels militants anarquistes italoamericans Nicola
Sacco i Bartolemeo Vanzetti. Va fer costat la subscripció popular a favor del
company Angelo Capannelli, que havia quedat cego. Va ser fitxat per la
Prefectura de Liorna com a «provocador i prepotent». En 1927 assistí a la
conferència «Il mio comunismo», de Giulio Bacconi, i prengué part en la festa
llibertària «Pro fills dels empresonats» i en la protesta contra una xerrada
del diputat d'extrema dreta Pierre Taittinger. L'11 de març de 1928 assistí, a
la sala del Centre Català de Marsella, a la representació de la comèdia Le tréteau electoral, juntament amb
altres companys (Giulio Bacconi, Carlo Cinquini, Paris Pampana i Salvatore
Salvadori). Afiliat al «Comitè Pro Víctimes Polítiques», el juliol de 1928 se
li va decretar la seva expulsió de França, juntament amb altres companys (Giulio
Bacconi, Gino Bagni, Giovanni Dupuy, Bruno i Nello Chiarini, Ruggero Panci i
Torquato Muzzi), sota la infundada acusació d'haver rebut tres bombes de
rellotgeria des de París. En 1931 s'ocupà de la distribució a Marsella de
postals amb l'efígie de Paolo Schicchi i de Michele Schirru. En 1932 es va
mostrar actiu a Còrsega i en 1933 va ser inscrit en el llistat d'anarquistes
terroristes de Liorna que vivien en l'estranger. En 1935 formà part del grup
llibertari al voltant d'Ugo Boccardi (Gino Belli, Orlando Luciani, Ugo Musetti,
etc.) i a començaments de 1937 es mostrà partidari de la retirada dels
milicians anarquistes que lluitaven a Espanya. El setembre de 1940 va ser
detingut i portat al camp de concentració de Saint-Hippolyte-du-Fort
(Llenguadoc, Occitània) i el 8 de desembre d'aquell any va ser traslladat al
camp de concentració de Le Vernet (Llenguadoc, Occitània), on el 20 de setembre
de 1941 demanà la repatriació a causa de les condicions de vida intolerables
que patia. El 10 de maig de 1942 va ser portat a la frontera italiana.
Interrogat el 5 de juny de 1942 a Liorna, negà conèixer Ugo Boccardi i Vincenzo
Capuana i afirmà que la seva relació amb Giulio Bacconi sempre havia estat
superficial i que, malgrat vivien junts al barri marsellès de la Belle de Mai,
no sabia que era anarquista i mai no parlava de política. No cregut per les
autoritats feixistes, el 26 de juny de 1942 se li va decretar el confinament i
va ser deportat a l'illa de Ventotene, on va romandre fins el 7 de setembre de
1942, quan la mesura va ser commutada per una amonestació. De bell nou a
Liorna, va ser absolt el 28 d'octubre de 1942 en ocasió de l'amnistia decretada
per commemorar el vintè aniversari de l'arribada del feixisme. Vezio Del Nudo
va morir el 30 d'abril de 1966 al barri d'Ardenza de Liorna (Toscana, Itàlia).
---
Vezio Del Nudo
---
Vezio Del Nudo
---
---