---
Juan
De Marchi (1866-1943)
El 10 de juny de
1866 neix a Torí (Piemont, Itàlia)
–algunes fonts citen erròniament en 1864 a
Calàbria (Itàlia)– l'anarquista
Giovanni De Marchi Ennetti, més conegut com Juan De Marchi o Juan Demarchi. Sos pares es deien
Giacomo De Marchi i Maria
Ennetti. Fuster de professió, desertà de
l'exèrcit i desplegà una vida viatgera
arreu d'Itàlia i d'altres països i ciutats
(Portugal, Marroc, París, Barcelona,
Rio de Janeiro, etc.). A part de l'italià i del
castellà, coneixia el francès i
el portuguès. En 1893 emigrà a Buenos Aires
(Argentina), on entrà a formar part
del grup anarquista «Umanità Nova»
(Pietro Gori, Errico Malatesta, etc.). Cap e
1898 es traslladà a Xile, on continuà militant en
el moviment anarquista. A la
regió de Magallanes ajudà a organitzar els gremis
de la zona. Entre 1900 i 1904
visqué i milità a Lota i a Curanilahue, ciutats
de la regió xilena de Biobío,
on va participar en la Mancomunal obrera. Després
marxà cap el nord de Xile i
entre 1917 i 1918 participà en les lluites portades a terme
per les Lligues
d'Arrendataris. Després passà a la zona central
de Xile, instal·lant-se primer
a Santiago i després a Valparaíso
(Valparaíso, Xile). En 1922, a Valparaíso, on
tenia el seu petit taller de fusteria de mobles al número
1210 del carrer Loira,
conegué l'adolescent Salvador Allende, futur president del
país, que aleshores
estudiava al «Liceo Público Eduardo de la
Barra», qui es va veure fortament
influenciat pel seu pensament durant les llargues converses que
mantingueren mentre
li ensenyava a jugar als escacs i pels llibres anarquistes i socials
qui li va
deixar (Mikhail Bakunin, Piotr Kropotkin, Paul Lafargue, Errico
Malatesta,
etc.). També va influir en altres militants, com ara Juan
Gandulfo, Domingo
Gómez Rojas, José Santos González
Vera, Augusto Pinto, Manuel Rojas, etc.
Col·laborà
en diferents organitzacions llibertàries i
periòdics (Bandera Roja, etc.), i finalment
milità en el Sindicat de Moblistes
de la secció local de l'anarcosindicalista Industrial
Workers of the World
(IWW, Treballadors Industrials del Món). El 3 de
març de 1929, en plena
dictadura de Carlos Ibáñez del Campo (1927-1931),
va ser detingut i expulsat
del país. S'establí a l'Argentina, on
s'integrà en la resistència contra la
dictadura xilena, participant en complots com ara el de
l'«Avión Rojo»
(setembre de 1930), on s'encarregà d'entrar armes des de
Mendoza (Mendoza,
Argentina) per la via del ferrocarril fronterer; però,
traït pels militars
antiibañistes, el pla va fracassar. Finalment
retornà clandestinament a Xile,
però va ser descobert per la policia, detingut i deportat a
Illa Mocha, d'on
sortí amb la caiguda de la dictadura. Segons alguns, en els
últims anys de sa
vida va fer de sabater. Va estar casat en dues ocasions amb dues
xilenes i
tingué sis infants (cinc filles i un fill). Molt malalt, es
va veure obligat a
traslladar-se de Santiago a Valparaíso, on tenia sa
família. Juan De Marchi va
morir a començament d'abril de 1943 a Valparaíso
(Valparaíso, Xile) i va ser
enterrat el 7 d'abril arropat per 300 companys i companyes. La seva
figura es
mencionada en la pel·lícula documental Salvador
Allende, vive en la memoria (2004) de Patricio
Guzmán.
---
Foto
policíaca de Juan De Marchi (1919)
---
Fragment
de l'entrevista de Régis Debray a Salvador Allende on aquest
parla de les
influències de Juan De Marchi
---
---