devriendt

---

André Devriendt (1920-2014)

El 9 de juliol de 1920 neix a l'Hospital Pitié Salpêtrière del XIII Districte de París (França) l'anarquista i sindicalista André Hector Devriendt. Fill d'una parella flamenca que s'havia refugiat a França a començaments de la Gran Guerra, sos pares es deien Hector Auguste Devriendt, manobre, i Adrienne Marice Dehaene, domèstica. Aquell mateix any de 1920 aquesta família s'establí a Alfortville (Illa de França, França), on el pare treballà de terrelloner i la mare de bugadera. André Devriendt, després d'aconseguir el certificat d'estudis, continuà dos anys amb estudis complementaris. Durant i després de la II Guerra Mundial estudià alemany i comptabilitat, fet que li va permetre obtenir diplomes d'estudis superiors d'alemany i d'alemany comercial. També, durant tres anys, va fer estudis d'anglès. En 1934 entrà com a obrer tapisser en una fàbrica d'automòbils i en 1941 obtingué un certificat d'aptitud professional de tapisseria. L'abril de 1936 renuncià a la seva nacionalitat belga i prengué la francesa. Quan treballava al taller de carrosseria que la família Commeinhes tenia a Saint-Maur-des-Fossés (Illa de França, França), participà activament en les vagues que tingueren lloc el juny de 1936, fet pel qual va ser acomiadat en acabar l'any. Desocupat, treballà en diversos oficis (paleta, empresari, mosso de carnisseria, etc.), fins que va trobar feina de tapisser a la fàbrica de la Societat Industrial de Mecànica i de Carrosseria de l'Automòbil (SIMCA) de Nanterre (Illa de França, França) –va ser contractat el 30 de novembre de 1938, dia de convocatòria de vaga general, i començà a fer feina l'endemà. En 1936, com a reacció contra son pare que es declarava «roig», s'afilià al conservador i nacionalista Partit Social Francès (PSF) del coronel François de La Rocque, però l'abandonà l'any següent. El desembre de 1938 s'afilià a la Confederació General del Treball (CGT). L'ocupació alemany de 1940 va fer que pogués escapolir-se de fer el servei militar, i després de l'èxode, reprengué el seu ofici de tapisser en una fàbrica requisada pels nazis. El setembre de 1942, per haver arrossegat tot el personal de la fàbrica a desobeir una disposició de les autoritats alemanyes, va ser detingut i, després de l'interrogatori a la Kommandantur de Neuilly-sur-Seine (Illa de França, França), tancat a la presó parisenca de Cherche-Midi durant tres setmanes. El 12 de novembre de 1942 es casà al VII Districte de París amb Marie Josèphe Philomène Hervé. Acomiadat de la feina, es va veure obligat a fer el Servei de Treball Obligatori (STO) i a marxar cap a Àustria, on restà fent feina fins juny de 1945. Al lloc on treballava conegué una jove hongaresa, Irma Kardos, que esdevingué sa companya. De bell nou a França, reprengué el seu ofici i, després d'un breu pas pel Partit Comunista Francès (PCF), milità activament en el moviment anarquista. El maig de 1946, sota el nom de Flamand la Simplicité, va ser admès com a tapisser en la Secció de París de la Union Compagnonnique des Compagnons du Tour de France des Devoirs Unis (UCCTFDU), organització que arreplegava les institucions tradicionals d'aprenentatge i de formació d'artistes i d'artesans, de la qual esdevingué secretari de la secció i participà en el congrés de Tours (Centre, France) de 1957. El 28 de juny de 1947 es divorcià de Marie Josèphe Philomène Hervé i es casà el 23 d'octubre de 1947 a Enghien-les-Bains (Illa de França, França) amb Irma Kardos, amb qui tingué dos infants En 1947, després de trobar per atzar un exemplar de Le Libertaire, s'adherí a la Federació Anarquista (FA) i fundà el grup llibertari d'Enghien-les-Bains. En aquesta època vivia al número 42 del bulevard Cotte d'aquesta població. En 1951 refundà el grup llibertari d'Alfortville, del qual fou secretari, ben igual que del grup d'Enghien-les-Bains. En aquests anys fou membre del «Comitè Espanya Lliure», de suport a la lluita antifranquista. Durant les guerres d'Indoxina i d'Algèria portà una intensa activitat de propaganda anticolonialista i fou membre del corrent minoritari de la FA favorable a l'aixecament algerià. Arran de l'escissió de la FA, en 1950, no s'integrà en la Federació Comunista Llibertària (FCL) i participà en la reconstrucció de la FA i en la fundació del seu nou periòdic Le Monde Libertaire, del qual esdevingué administrador a partir de juny de 1959. Entre 1951 i 1966 prengué part en tots els congressos de la FA. A partir de 1958 assumí les permanències de la seu de la FA, al número 3 del carrer Ternaux de París, i obrí la llibreria, que prengué el nom de «Publico». El 31 de desembre de 1959, a causa de les dificultats econòmiques de la FA, deixà les permanències i restà com a administrador del periòdic, càrrec que ocupà fins 1963 quan va ser reemplaçat per Claude Kottelane. En 1960 esdevingué corrector d'impremta i l'1 de novembre d'aquell any entrà en el Sindicat de Correctors de París de la CGT, on ocupà nombrosos càrrecs de responsabilitat, com ara secretari del comitè d'empresa de la «Impremta Montmartre» (1961), delegat de personal de l'editorial Larousse (1963), membre del comitè sindical del Sindicat de Correctors (1965), secretari adjunt d'aquest (1967), secretari (1968-1969), membre de la comissió de control del sindicat (1971), secretari adjunt (1972), secretari (1973-1977), delegat al congrés de la Federació Francesa de Treballadors del Llibre (1976), membre de l'oficina del Comitè Intersindical del Llibre de París (1973-1977), etc. A partir de 1960 fou tresorer de l'Associació per a la Difusió de les Filosofies Racionalistes, propietària dels locals de les seus de la FA i de Le Monde Libertaire. En 1961 entrà a formar part de l'associació «Defensa de la Llengua Francesa». En 1962, amb Maurice Joyeux i Joudoux, formà part del tribunal d'honor creat per a decidir sobre el negacionisme de Paul Rassinier. A partir de 1970 va fer costat l'Aliança Revolucionària i Anarcosindicalista (ASRA). Entre març de 1975 i març de 1977 participà activament en la gran vaga del diari Le Parisien Libéré, la qual secundà tot el món professional del llibre i portà accions espectaculars, com ara les ocupacions del paquebot France i de l'Ajuntament de Saint-Étienne, la destrucció pública d'exemplars del diari i múltiples intervencions en el «Tour de France». El juny de 1977 esdevingué administrador de la Mutualitat General de la Premsa i del Llibre, que esdevingué Mutualitat Nacional de la Premsa i del Llibre (MNPL). Després va ser nomenat secretari general, càrrec que ocupà fins 1984, data en la qual esdevingué vicepresident. En 1983 publicà La mutualité. En 1986 va ser nomenat redactor en cap de La Mutualiste de la Presse et du Livre, nou òrgan d'expressió de l'MNPL, i també fou membre del comitè de gestió del Centre Medicopedagògic «La Mayotte», gestionat per l'MNPL a Montlignon (Illa de França, França). Des de 1986 fou administrador de la Caixa de Crèdit Mutual d'Alfortville. Entre 1990 i 1993 va ser delegat al Congrés de la Unió Federal de Jubilats i en 1992 representà aquesta organització en el 44è Congrés de la CGT que se celebrà a Montreuil (Illa de França, França). També fou responsable del butlletí Entre Nous, òrgan dels correctors jubilats. El maig de 1990, a instàncies d'Hugues Lenoir, esdevingué director de Le Monde Libertaire, en substitució de Maurice Joyeux, aleshores malalt, i s'hagué enfrontar amb una denúncia del feixista Front Nacional contra el periòdic per un dibuix de Lasserpe publicat en aquest. En 1992, en acabar el seu mandat, abandonà les seves funcions a l'MNPL. En 1997 publicà Le mouvement mutualiste. En 2011 abandonà totes les seves responsabilitats en l'MNPL. Trobem col·laboracions seves en diferents publicacions, com ara Antenne, Le Bulletin des Correcteurs, Le Compagnonnage, Ensemble, Entre Nous, Information et Correspondance Ouvrière, Itinéraire, Magazine Libertaire, Le Monde Libertaire, Les Quarreaux, La Revue de l'Économie Sociale, La Rue, etc. André Devriendt va morir el 30 de desembre de 2014 a l'Hospital Émile Roux de Limeil-Brévannes (Illa de França, França) i va ser enterrat el 6 de gener de 2015 a la tomba familiar del cementiri d'Alfortville; aquest mateix dia se li va retre un homenatge a l'amfiteatre «Émlie Roux» de Limeil-Brévannes.

---

A l'interior de Le Parisien Libéré (agost de 1975).
André Devriendt és el primer per l'esquerra de la segona fila

---

Entrevista d'André Devriendt (esquerra) i René Lepeu per a la televisió durant l'ocupació del paquebot France pels treballadors de la premsa parisenca del 18 al 23 de març de 1976

---

Roda de premsa a bord del France el 20 de març de 1976.
André Devriendt és el primer per la dreta

---

26è Congrés de la Federació Francesa de Traballadors del Llibre (La Grande-Motte, maig de 1976).
D'esquerra a dreta: André Devriendt, Jacques Toublet i Jean-Pierre Fléchard

---