---
Attilio
Diolaiti (1898-1944)
El 17 de setembre
de 1898 neix a Baricella (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista,
anarcosindicalista i resistent antifeixista Attilio Diolaiti. Sos pares es
deien Ferdinando Diolatti i Emilia Pezzoli. Es guanyava la vida com a venedor
ambulant. En 1915 fou un dels fundadors del grup anarquista «Emilio Covelli» de
Bolonya (Ferruccio Grandi, Armando Guastaroba, Aldo Venturini, etc.), que es
mostrà força actiu durant la campanya contra la Gran Guerra. Pel seu activisme
en l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI), en 1916 va ser fitxat per
la policia. En aquesta època col·laborà en la redacció d'Il Libertario (La Spezia) i L'Avvenire
Anarchico (Pisa). El juny de 1916 fou un dels organitzadors del Congrés
Anarquista Italià celebrat a Bolonya i del Congrés Regional celebrat a finals
d'aquell any. El juliol de 1916, després de ser acusat de difusió d'un manifest
d'exaltació de l'assassí del rei Humbert I d'Itàlia, va ser detingut i
processat per «apologia del crim polític», però va ser alliberat el gener de
1917 per manca de proves. El 7 de setembre de 1917 va ser processat per un
consell de guerra per deserció; detingut pels carrabiners al llogaret de San
Giuseppe de Baricella, el 10 d'octubre d'aquell any va ser condemnat a tres
anys de presó per deserció i internat a la presó de Savona (Ligúria, Itàlia);
després d'una remissió de la pena, el juny de 1919 va ser alliberat. Posteriorment
participà en la campanya contra la carestia de la vida a Romanya, mantenint en
aquesta època una important correspondència amb nombrosos militants, com ara
Pasquale Binazzi o Armando Borghi. També va ser membre del Comitè Pro Víctimes
Polítiques (CPVP), assistint al seu congrés celebrat entre el 28 i el 29
d'agost de 1920. El 21 d'octubre de 1920 va ser nomenat membre del Consell
Nacional de l'USI. Entre novembre de 1921 i juliol de 1922 fou secretari administratiu
de la Cambra del Treball de Verona (Vèneto, Itàlia), adherida a l'USI. De bell
nou a Bolonya i inscrit en la llista negra de la patronal, tingué moltes
dificultats per a trobar feina. Després de la pressa del poder per part del
feixisme, sembla que es desinteressà per la política, però el 23 d'agost de
1927 va ser detingut i l'octubre confinat a l'illa de Lipari per cinc anys,
passant a viure a la Marina Corta, i d'on fou alliberat el 24 de gener de 1930,
amb un carnet d'identitat que l'identificava com a «perillós en la línia
política». Va ser secretari de la Federació Anarquista Italiana (FAI) en
diverses ocasions (1930, 1935-1937 i 1941). Sempre estretament vigilat, va ser
detingut en diferents ocasions i en 1933 va ser fitxat com a «possible autor
d'atemptats», amb l'odre de ser detingut en determinades circumstàncies. En
1936 participà activament en la campanya a favor de la Revolució espanyola i
recaptà fons per a la «Brigada Garibaldi». En aquestes anys vivia amb Fedora
Dardi i freqüentava l'exalcalde socialista Francesco Zanardi. Quan esclatà la
II Guerra Mundial es mantingué actiu en la propaganda llibertària i en l'arreplec
d'armament, encara que constantment vigilat per agents de l'Organizzazione per
la Vigilanza e la Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per la
Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme). El juliol de 1941 va ser cridat a
files i destinat a la 112 Companyia de Miners i Sapadors de Ljubljana
(Eslovènia; aleshores ocupada pel Regne d'Itàlia), però finalment obtingué un
permís i retornà a Bolonya. El 19 d'agost de 1943 va ser empresonat per haver
promogut manifestacions antifeixistes i alliberat el 27 d'agost d'aquell any. Com
a representant dels companys bolonyesos, participà en el Congrés Anarquista
clandestí que se celebrà el 5 de setembre de 1943 a Florència (Toscana, Itàlia).
Després de la caiguda del feixisme el setembre de 1943, participà en la
formació del VII Grup d'Acció Partisana (GAP) «Gianni Garibaldi» de Bolonya. A
Monterenzio (Emília-Romanya, Itàlia) organitzà, amb Guerrino De Giovanni, la 36
Brigada «Bianconcini-Garibaldi», establerta en un molí, que realitzà nombrosos
sabotatges, com ara els portats a terme a la línia telegràfica per a impedir
les relacions entre Roma i Berlín. Aquesta brigada va ser cridada a Bolonya per
a realitzar una acció a la Piazza Ravegnana, però en realitat era una trampa
parada per un infiltrat, Remo Naldi, i va ser capturat per la Guàrdia Nacional
Republicana el 25 de març de 1944 a Bolonya amb altres cinc membres del GAP (Francesca
De Giovanni Edera, Egon Brass, Ettore Zaniboni, Enrico Foscardi i Ferdinando Grillini)
i reclòs al San Giovanni in Monte de Bolonya. Attilio Diolaiti va ser afusellat
amb els seus cinc companys durant la nit del 31 de març a l'1 d'abril de 1944 a
la Cartoixa de Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia). El seu cos es troba sepultat
al Monument Ossari als Caiguts Partisans de la Cartoixa de Bolonya i recordat
al Sagrari de Piazza Nettuno. L'abril de 1946 la Federació Anarquista de
Bolonya li va retre un sentit homenatge a la seva seu.
---
Attilio
Diolaiti
---
Attilio
Diolaiti
---
Placa
en record dels afusellats de l'1 d'abril de 1944 col·locada l'1 d'abril de 1948
per l'Associació Nacional dels Perseguits Polítics Italians Antifeixistes
(ANPPIA) de Bolonya al mur exterior del cementiri de la Cartoixa de Bolonya
---
---