---
François-Louis Duprat
(1857-?)
El 27 d'octubre
–algunes fonts citen erròniament el 25 d'octubre– de 1857 neix a Saint-Martin
(Aquitània, Occitània) el militant i propagandista anarquista François-Louis
Duprat, també citat com Francis-Louis Duprat, i que va fer servir els
pseudònims Paul i Piloux. Sos pares es deien Simon Duprat,
jornaler, i Julie Marie Salles. Com a obrer de sastreria va crear el juny de
1882 el grup anarquista «L'Aiguille», amb Vilhem i Conchot, companys del
Sindicat Anarquista de Sastres, que agrupava una desena d'obrers de sastreria
(Bordes, Cahuzac i els germans Bourdin, entre d'altres). En els anys vuitanta
participà en les reunions del grup anarquista «La Panthère des Batignoles»,
fundat durant la tardor de 1882. El març de 1883, en una reunió de grups anarquistes
de París i dels suburbis, va ser nomenat tresorer i encarregat de recaptar fons
per al nou setmanari parisenc La
Vengeance Anarchiste. En 1884 participà en el moviment reivindicatiu dels
obrers sense feina. Entre 1884 i 1885 va ser un dels principals redactors del
periòdic anarquista Terre et Liberté. Organe communiste anarchiste, que
va haver de deixar de publicar-se després d'un saqueig policíac i de la persecució contra el
seu gerent Antoine Rieffel, que fou condemnat el 12 de març de 1885 pel
Tribunal Correccional del Sena a dos anys de presó, a 200 francs de multa i a
cinc anys de llibertat vigilada, per «incitació al pillatge». Terre et
Liberté fou substituït per L'Audace (1885). Cap a la primavera de
1886 la policia sospità que fou un dels autors, amb Joutant (Rozier), Adrien Martin i Albert Maugé, del
fullet L'Action, manual per a la
fabricació d'explosius i per a la qual Rozier intentà trobar impressor. Segons
la policia en aquesta època era membre del grup «Les Dynamitards», del qual
formaven part Albert, Gardrat, Lapierre, Joutant (Rozier) i Rousseau. A començament de 1887 sembla que fou membre del
grup «La Sentinelle» i el febrer d'aquell any, en una reunió, va ser acusat per
Murjas de no haver enviat a Cyvot, Clément Duval i Gallo les recaptacions dels
mítings. Freqüentà el Cercle Anarquista Internacional (CAI) que, fundat en
1888, era el principal lloc de reunió anarquista de l'època. Proper a Émile
Pouget, va fer costat l'acció obrera col·lectiva i la vaga dels estibadors britànics de setembre de 1889. Entre 1888 i 1889 va
col·laborar en l'òrgan anarquista Le Ça ira. Establert com a venedor de
vins i taverner, a partir de 1890, la seva bodega, al número 11 del carrer
Ramey de París, es va transformar en un lloc de reunió i de magatzem de
propaganda. El gener de 1892 participà en les reunions del Grup Parisenc de
Propaganda Anarquista que publicà un número únic del periòdic antimilitarista Le Conscrit. El 22 d'abril de 1892, com
molts altres anarquistes, va ser detingut a París, en una gran agafada
preventiva a la manifestació de l'1 de maig; durant l'escorcoll de casa seva es
van trobar nombrosos fullets i manuscrits, un revòlver sense munició i un
punyal. En 1894 el seu nom figura en un llistat d'anarquistes a controlar
establert per la policia ferroviària de fronteres francesa. Aquest mateix any,
en virtut de les «Lois Scélérates» (Lleis Perverses), va ser implicat en el
«Procés dels Trenta», però tingué temps de poder fugir i refugiar-se a Londres
(Anglaterra). El 21 d'octubre de 1894 va ser jutjat en absència i condemnat a
20 anys de treballs forçats per «associació criminal», pena que va ser
amnistiada el 2 de febrer de 1895. A la capital anglesa visqué, amb sa company
Louise Pioger (Quitrime), al número 24 de Grafton Street del barri del
Soho londinenc i freqüentà els anarquistes Armand Lapie, Mattaini, Monceaux i
Clovis Sicard, entre d'altres. A començament de 1895 retornà a París i es posà
al servei de Sébastien Faure; ambdós van ser detinguts el 4 de març d'aquell
any al costat del Palau de Justícia quan volien obtenir la revisió del seu
procés. El 12 de març de 1895 va ser finalment absolt per l'Audiència del Sena.
El 29 de març de 1921 es va casar a Garches (Illa de França, França) amb Adèle
Moulouguet-Lapuchotte. Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
---
Foto
policíaca de François-Louis Duprat (27 d'abril de 1892)
---
Foto
antropomètrica de François-Louis Duprat
---
---