---

Eduardo Val Bescós (1908-1992)

El 13 d'octubre de 1908 neix a Jaca (Osca, Aragó, Espanya) el militant anarcosindicalista i estrateg militar Eduardo Val Bescós, també conegut com El Serio. Sos pares es deien Antoni Val i Julia Bescós. En 1930 feia el servei militar a la guarnició de Jaca quan l'intent d'aixecament republicà de Fermín Galán. Després visqué a Saragossa on fou un dels atiadors del Sindicat d'Hostaleria de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Instal·lat a Madrid, va fer de cambrer i fou un dels organitzadors del Sindicat Gastronòmic i d'Hostaleria madrileny de la CNT, alhora que participava en els grups d'acció confederals. El juliol de 1936, com a secretari de Defensa del Comitè Regional del Centre, creà un pla, amb Barcia i Mariano Valle, per oposar-se a l'imminent cop d'Estat. Amb Manuel Salgado i José García Pradas, fou un dels responsables del Comitè de Defensa de la CNT del Centre. A finals de 1936, a Madrid, fou força actiu en la defensa de la capital assetjada. Molt lligat a Cipriano Mera, lluità a Alcalá, Toledo, Guadalajara i Somosierra. El novembre de 1936 marxà amb Mera i Valle a València per exposar la necessitat de coordinar les milícies, empresa que fou un fracàs. A començaments de 1937 el Comitè Regional del Centre l'encarregà la formació d'una divisió amb les brigades 10, 70 i 77. El febrer de 1937 assistí, amb Mera i Valle, al Ple de Columnes Confederals i Anarquistes a València i el juliol d'aquell any fou nomenat cap de la Secció de Defensa del Comitè Regional. L'abril de 1938, com a delegat de la Regional del Centre, assistí a Barcelona al Ple de Regionals. A començaments de 1939, amb Manuel Amil i Juan López, marxà comissionat a França. El 4 de març de 1939 formà part, com encarregat de Comunicacions i d'Obres Públiques, de la Junta Delegada del Govern (Junta de Defensa de Madrid), encapçalada per José Miaja Menant. L'últim dia de la guerra, sortí pel port de Gandia cap al Regne Unit i s'establí a Newhaven (Londres). El 14 d'abril de 1939 assistí a la reunió londinenca on s'intentà establir la representativitat dels grups en l'exili. Es relacionà amb Joan García Oliver, aleshores embarcat en el projecte del Partit Obrer del Treball (POT), i viatjava setmanalment a França per mantenir contactes amb el Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i amb el seu amic Francisco Largo Caballero. En 1941 s'instal·là a França, on va fer d'enllaç entre Montalban i Tolosa de Llenguadoc per a la xarxa de resistència de Francisco Ponzán Vidal, però acabà detingut per la policia feixista del Govern de Vichy. Condemnat a dos anys per «atemptat contra la seguretat de l'Estat», fou tancat a la presó de Sant Miquel de Tolosa de Llenguadoc i després, amb Germinal Esgleas, José González Marín i Mateu Baruta Vila, a Moissac. Més tard fou portat al camp de concentració de Vernet, d'on sortí cap els camps d'extermini nazi, però aconseguí evadir-se el maig de 1944. Després de l'Alliberament, el Congrés de París de 1945 el nomenà tresorer del Comitè Nacional del MLE, però rebutjà el càrrec. Amb el trencament cenetista, alineà amb la CNT reformista i fou nomenat en 1945 secretari de Defensa del primer Comitè del Subcomitè Nacional a França. L'octubre de 1945 signà pel Comitè Regional del Centre el «Manifest de Tolosa», favorable a la CNT de l'Interior. A mitjans dels anys cinquanta abandonà la militància desmotivat per les lluites internes, dedicant-se des d'aleshores a la Federació de Deportats. Durant els últims anys participà en l'«Amicale Durruti». Encara que no era molt amic de la ploma, va col·laborar en Hora Durruti i Joventud Libre, i publicà el fullet Durruti, trabajador revolucionario. Eduardo Val Bescós va morir el 17 d'octubre de 1992 a la Residència «Les Aînés du Lauragais» de Basièja (Lauraguès, Occitània).

---

Eduardo Val Bescós

---

Eduardo Val Bescós al seu despatx de secretari del Comitè de Defensa Confederal del Centre

---

---