---
Antonio
Ejarque Pina (1904-1950)
El 25 de març de 1904 –va ser inscrit en el registre civil un any després– neix a
Saragossa (Aragó, Espanya) el destacat militant
anarcosindicalista Antonio
Mariano Pascual Ejarque Pina, conegut com Jarque.
Sos pares es deien Manuel Ejarque Pina, jornaler, i Isabel Pina Sus. En
els anys vint ja militava en el moviment anarquista aragonès
i en la
Confederació Nacional del Treball (CNT). Obrer del metall,
ocupà càrrecs
orgànics en la Junta del Sindicat de la
Metal·lúrgica i en la Federació Local
de la CNT de Saragossa. El juliol de 1930 representà el
Sindicat de la
Metal·lúrgica confederal en la
Comissió Organitzadora de Sindicats de Saragossa
i l'agost d'aquell any en va ser nomenat president. En 1931 fou el
representant
dels sindicats de metal·lúrgica aragonesos en el
Congrés de la CNT celebrat a
Madrid i entrà a formar part del Comitè Regional
d'Aragó de la CNT. El desembre
de 1933, amb Cipriano Mera Sanz, Buenaventura Durruti
Domínguez i Isaac Puente
Amestoy, formà part del Comitè Nacional
Revolucionari de Saragossa i, en
fracassar l'aixecament revolucionari, va ser empresonat fins l'abril de
1934 al
penal de Burgos. En aquests anys republicans administrà el
periòdic Cultura y
Acción. El març de 1936, amb
altres companys, es reuní amb polítics i
empresaris saragossans per a trobar
una solució a la desocupació que imperava a la
capital aragonesa. Quan les
militars feixistes el juliol de 1936 estaven a punt de fer-se amb el
control de
Saragossa, s'oposà confiadament a Miguel Chueca Cuartero i
Francisco Garaita Arias
partidaris d'atacar immediatament les casernes i fer-se amb els
arsenals. L'agost
aconseguí sortir-ne del cercle facciós i
incorporar-se en el Comitè Regional
d'Aragó amb seu a Alcanyís. El febrer de 1937 va
ser nomenat membre del Comitè
Regional d'Aragó de la CNT i com a tal signà la
resolució sobre els mitjans
tècnics de les col·lectivitats en el
Congrés de Col·lectivitats Aragoneses. El
març de 1937 signà, amb Miguel Vallejo
Sebastián i Manuel López, en nom del
Comitè Regional d'Aragó confederal, el Pacte
d'Unitat Revolucionària amb la
Unió General de Treballadors (UGT) aragonesa. Al front, va
ser nomenat
comissari de la 25 Divisió comandada per Antonio Ortiz
Ramírez i,
posteriorment, per Miguel García Vivancos. En 1938
col·laborà en el periòdic 25 División, publicat a
Alcanyís. L'octubre
de 1938 ocupà el càrrec de comissari inspector
del XVI Cos de l'Exèrcit
republicà i intentà frenar la campanya comunista
que pretenia fer-se amb el
control de les unitats de combat durant la batalla de Terol. Amb el
triomf
franquista, va ser detingut i tancat al camp de concentració
d'Albatera i a
Oriola, i posteriorment a la presó de Saragossa. El 21 de
març de 1944 va ser
jutjat en consell de guerra i condemnat a 30 anys de
reclusió per «adhesió a la
rebel·lió». Va ser indultat pel decret
del 9 d'octubre de 1945 i alliberat el
20 de desembre d'aquell any. Un cop lliure, s'integrà en la
lluita clandestina
antifranquista. El març de 1946, arran d'un Ple Nacional
confederal, va ser
nomenat delegat de l'Aliança Nacional de Forces
Democràtiques (ANFD) a
l'exterior i a començament de 1947 passà a
França per exposar l'opinió dels
confederals de l'interior partidària de fer costat, encara
que amb condicions,
el Govern republicà de José Giral Pereira. De
bell nou a la Península, continuà
amb la seva tasca clandestina com a delegat d'Aragó en el
Comitè Nacional de la
CNT encapçalat per Enric Marco Nadal i en el qual
ocupà la secretaria de
Defensa. Quan Marco Nadal va ser detingut, ocupà la
secretaria general
confederal del 8 de maig fins el 16 d'agost de 1947, que va ser
detingut. El 29
d'agost va ser traslladat a la Presó Provincial de Madrid i
el 27 de novembre
de 1947 enviat al penal d'Ocaña; durant la nit del 7 al 8 de
maig de 1948,
però, aconseguí fugir-ne, amb altres 11 companys
–entre ells Eusebio Azañedo
Grande, Francisco Romero Gamis, German Horcajada Manzanares, Juan
José Caba
Pedraza, José Yañez i Francisco García
Nieto–, i arribar a França el 18 de maig
amb Francisco Romero Gamis –la resta va ser detinguda el 23
de maig. Entre 1949
i 1950 fou secretari del Subcomitè Nacional confederal, de
l'anomenada
«tendència
col·laboracionista», i en 1950 fou delegat general
del Comitè
Nacional de la CNT en l'Exterior amb seu a París.
L'última etapa de sa vida visqué amb sa companya
Pilar Montagudo a Livry-Gargan (Illa de França,
França). Antonio
Ejarque Pina va morir
el 22 d'agost de 1950 a l'Hospital Hôtel Dieu de
París
(França) d'una anèmia
perniciosa fruit d'una úlcera cancerosa.
---
Antonio
Ejarque Pina (1937)
---
García
Vivancos observa el front durant la batalla de Belchite. Antonio
Ejarque
assegut darrera
(6 de setembre de 1937)
---
Antonio
Ejarque Pina
---
Antonio
Ejarque Pina
---
Necrològica
d'Antonio Ejarque Pina apareguda en el periòdic
tolosà España Libre
(10 de setembre de 1950)
---
---