---
Fernand
Élosu (1875-1941)
El 28 de maig de
1875 neix a Bordeus (Aquitània, Occitània) el metge neomaltusià, lliurepensador,
anarquista i pacifista Fernand de Élosu, més conegut com Fernand Élosu o Docteur
Élosu. Era fill natural de la costurera emigrant de Baiona (Lapurdi, País Basc) Rosa Antonia de Élosu. Després de fer els estudis de medicina, exercí al País Basc i
posteriorment va fer de metge de família a Baiona.
Aconseguí una gran reputació com a metge i com a propagandista de propostes
avantguardistes (unió lliure, maternitat voluntària, antialcoholisme, etc.),
dedicant-se també a l'estudi de la filosofia i de la política social. Abans de
la Gran Guerra fou l'animador d'un grup llibertari a Baiona del qual formava
part l'escultor sindicalista Mandagaran. El 13 de setembre de 1900 es casà a
Baiona amb Félicie Thérèse Peyroutet. Fou un dels fundadors de la Universitat Popular
de Baiona i formà part de la Libre Pensée. En 1908 l'Acció Sindical de Baiona i
de Biarritz (Lapurdi, País Basc) li va publicar el fullet neomaltusià Amour infécond. Limitation raisonnée des
naissances, però, denunciat per la venda d'aquest als quioscs, va ser
jutjat aquell mateix any i condemnat a dos mesos de presó. En 1909 publicà, amb
altres neomaltusians, el llibre Le Néo-malthusisme est-il moral? El 13
d'octubre de 1909 participà, amb André Augey i Élie Pécaut, entre d'altres, en
un míting de protesta contra l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia. En 1910
va ser nomenat president de la Secció de Baiona de la Lliga dels Drets de
l'Home i aquest mateix any sa companya Thérèse, arran d'una conferència de
Nelly Roussel, fundà el Grup Feminista de Baiona-Biarritz, el qual s'adherí a
la Union Fraternelle des Femmes (UFF, Unió Fraternal de Dones). El maig de 1911
declarà a favor en el judici del metge francmaçó Long-Savigny, acusat de la
mort d'una pacient a conseqüència d'un avortament a Biarritz. El març de 1912
va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Baiona per propaganda
neomaltusiana. En 1914 col·laborà amb temes sanitaris en la segona sèrie del Bulletin de La Ruche, publicat a
Rambouillet (Illa de França, França). Pacifista seguidor de Lev Tolstoi,
aprengué rus només per mantenir correspondència directa amb la família de
l'escriptor. Quan la I Guerra Mundial rebutjà la Unió Sagrada i el 14 de juliol
de 1914 redactà i distribuí un pamflet contra la guerra. El 30 de juliol de
1914 fou l'organitzador de la manifestació pacifista que arreplegà una
quarantena de militants que recorregué els carrers de Baiona i que s'enfrontà a
una centena de patriotes hostils. Servi com a simple soldat d'infermer de
segona classe a l'Hospital Militar de Baiona durant tota la guerra. En aquests
anys bèl·lics col·laborà en Ce qu'il faut
dire (1916-1917) de Sébastien Faure. En 1917 publicà el fullet de
propaganda antialcohòlica Le poison
maudit. L'alcool, que va ser reeditat en 1930, a més de traduït al castellà
(El veneno maldito) i publicat en
diferents edicions. En acabar la guerra, participà en el periòdic parisenc La Plèbe (1918), que reagrupava els
partidaris antibel·licistes de la Conferència de Zimmerwald (agost de 1915). El
març de 1920 va ser detingut acusat de practicar un avortament a una vídua de
guerra, mare de vuit infants i aquest mateix any publicà En prison. Souvenirs de la maison d'arrêt et de l'hôpital. Entre
1922 i 1925 col·laborà en La Revue
Anarchiste. També col·laborà en l'Encyclopédie
Anarchiste,
de Sébastien Faure, redactant diversos articles, com ara
«Alcoholisme», «Avortament»,
«Biologia», «Castedat», «Celibat»,
«Cervell», «Electroteràpia»,
«Evolució», «Medicina»,
«Tolstoisme» o «Violència» –en
aquesta entrada criticà
el llibre de Georges Sorel Réflexions sur
la violence (1908) per la seva violència i es mostrà partidari d'una
«revolució de les consciències» i no d'una «revolució de les baionetes». El 10
de novembre de 1930 llegí a Baiona, organitzada per les Joventuts Laiques, la
conferència «Laïques et laïcisme». El 6 d'agost de 1934 parlà en una reunió
pública antifeixista organitzada pel Comitè de Vigilància de Baiona on desmuntà
les contradiccions del feixisme i criticà la ferocitat dels mitjans que fa
servir per mantenir-se en el poder. En 1935 encara figurava en la llista
d'anarquistes del departament dels Baixos Pirineus, ja que formava part del «Grup
Estudis Filosòfics i Socials» de Baiona, que havia creat en 1929 amb altres
lliurepensadors, i sovint presidia reunions públiques. Entre 1935 i 1936
col·laborà en el periòdic anarquista La
Révolte, publicat a Bordeus per Aristide Lapeyre. En 1935 defensà
activament els inculpats en l'anomenat «Cas de les esterilitzacions de Bordeus»
i el 25 d'abril publicà l'article «Vasectomie et castration» en La Révolte. En aquests anys finals de sa
vida, patí multitud de malalties (ceguesa, reumatisme, insuficiència renal,
etc.) que l'obligaren a una vida gairebé monacal. Sempre refusà ser candidat
electoral, fins i tot als comicis municipals, però arribà a patrocinar
candidatures socialistes. Acceptà la presidència dels «Amics de l'URSS» de
Baiona, però mai no s'afilià al Partit Comunista. Arran d'un escorcoll a la seu
dels «Amics de l'URSS», va ser processat com a president d'aquesta entitat i el
8 de febrer de 1940 va ser condemnat per «temptativa de reconstitució de lliga dissolta»
a sis mesos de presó. Detingut el 24 de juny de 1940 a Baiona, dos dies després
de la signatura de l'armistici pel mariscal Philippe Pétain, va ser reclòs el
juny de 1940, com a «indesitjable i individu perillós per a l'ordre nacional i
la seguretat pública», d'antuvi a la presó de Dax (Aquitània, Occitània) i
després va ser traslladat al camp de concentració de Gurs (Aquitània, Occitània).
En el moment de la seva detenció traduïa al francès Don Quijote de la Mancha. Poc després va ser alliberat i se li va
assignar residència vigilada a Aren (Aquitània, Occitània), però va ser
novament empresonat el 23 de març de 1941 a Baiona. Malalt de pneumònia va ser
posat en llibertat el 7 d'agost de 1941. Fernand Élosu va morir dies després,
el 19 d'agost de 1941, al seu domicili, a Villa Hégo-Aldé, al barri de Saint-Léon de Marracq de Baiona (Lapurdi, País Basc). Sa
filla, Fernande Élosu, va ser una destacada militant comunista.
---
Fernand
Élosu (1908)
---
Fernand
Élosu (1922)
---
Fernand
Élosu al seu despatx (ca. 1930)
---
Portada
del fullet Le poison maudit
---
Portada
del fullet El veneno maldito
---
---