---
Juan
Escoriza Martínez (1917-1969)
El
27 d'octubre de
1917 neix a Olula de Castro (Almeria, Andalusia, Espanya) l'anarquista,
anarcosindicalista i resistent antifeixista Juan Escoriza
Martínez. Sos pares es deien Manuel Escoriza i Dolores
Martínez. Amb sa família emigrà a Puigcerdà
(Cerdanya, Catalunya), on treballà de paleta i s'afilià a
la Confederació
Nacional del Treball (CNT) i a la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI). Arran del
cop feixista, participà en la defensa revolucionària del
19 de juliol de 1936 i
després s'enrolà com a milicià en la
«Columna Durruti». En 1939 creuà els
Pirineus i des del 9 de febrer de 1939 figurava en la llista dels
militants
anarquistes buscats de la Direcció de Seguretat Nacional
francesa. Fou internat
als camps de concentració de Sant Cebrià i d'Argelers i
després passà a fer
feina en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) al pantà
de Sent
Cirgues la Loira (Llemosí, Occitània). En 1943 va ser
detingut pels alemanys,
traslladat a Briva la Galharda i deportat cap a Alemanya.
Aconseguí saltar del
tren en marxa i s'integrà en el maquis que actuava a
l'embasament de l'Aigle (Alvèrnia,
Occitània). Amb José Berruezo Silvente, José
Germán González i Manuel Morey
Blanch creà un dels nuclis més importants de la CNT en
l'exili. Participà, sota
el comandament de Juan Montoliu del Campo, en una unitat de guerrillers
enterament formada per llibertaris espanyols que actuava a la zona.
Integrat en
el «Batalló Didier» del pantà de l'Aigle de
les Forces Franceses de l'Interior
(FFI), depenent de l'Organisation de Résistance de
l'Armée (ORA, Organització
de Resistència de l'Exèrcit), participà en
nombroses operacions, especialment
en el camuflatge de vehicles i d'armes a la zona de Clarmont
d'Alvèrnia, en la
recuperació de nombrosos paracaigudistes i en diverses missions
clandestines.
Participà en els combats de l'Alliberament i el 10 de desembre
de 1944 fou
desmobilitzat. Durant la postguerra treballà en la
construcció de pantans i en
la penetració de túnels a Marinhana (Provença,
Occitània) i en 1969 es retirà
minat per la silicosi al seu domicili de Marinhana. Sa companya fou
Enriqueta Ochoa Pérez (Kety), amb qui tingué dos infants (Roland i Jeano). Juan Escoriza Martínez va morir el 14 de
desembre de
1980 a la Clínica Parc Rambot d'Ais de Provença (Provença, Occitània).
---
Juan
Escoriza Martínez amb 18 anys a la Columna Durruti
---
Juan
Escoriza Martínez (primer per la dreta amb camisa blanca) amb altres companys
del maquis de l'embasament de l'Aigle
---
Carnet
de combatent de la resistència de Juan Escoriza Martínez
---
Necrològica de Juan Escoriza Martínez apareguda en el periòdic tolosà Espoir de l'1 de febrer de 1981
---